sábado, 31 de julio de 2010

GOSSOS ENVERINATS


Darrerament hi ha gentussa que s’entreté emmetzinant gossos. D’una banda, deixen verí a l’abast dels animals que surten a passejar pel terme, però també es dediquen a enverinar els gossos que estan tancats en alguns masos.
Els caçadors estan en alerta. Als robatoris de gossos que cada any es produeixen en les setmanes prèvies a l’inici del període de caça ara s’hi ha ajuntat l’enverinament. La indignació entre els caçadors és creixent i, no m’agradaria estar en la pell dels autors de les malifetes si els arriben a descobrir.

viernes, 30 de julio de 2010

PORTES OBERTES


Els meus amics pagesos ja fa dies que han optat per deixar les portes dels masos obertes, com a mostra de que tothom pot accedir a l’interior dels habitatges sense haver d’esbotzar les portes, com passava anteriorment.
La inseguretat s’ha instal·lat als àmbits rurals, sense que les forces d’ordre mostrin una mínima capacitat per controlar els malfactors. Per això, en determinades ocasions han estat els mateixos pagesos els que han hagut de vigilar les seves propietats.
A la vista de tantes i tantes incompetències, tot sovint ens preguntem per a què serveixen les institucions que paguem.

jueves, 29 de julio de 2010

RACONS


Cada persona té referents sensibles en el lloc que ha nascut i en els que ha viscut. Hi ha qui afirma que el lloc de naixement marca l’antecedent emocional de referència, mentre altres persones creuen que són els espais on s’ha viscut durant més temps el que estableix les majors emocions.
A casa nostra hem repartit la nostra existència entre diversos pobles: Vila-seca, la Fatarella, el Catllar i Tarragona, i en cadascun hi tenim una part del cor. Amb tot, al ser la Fatarella el poble on es desenvolupà la nostra infantesa, creiem que és el que més ens marca les emocions.
Algun dels racons més característics de la Fatarella són els perxes, construccions sòlides i pràctiques la visió de les quals ens transporta a temps pretèrits.

miércoles, 28 de julio de 2010

LA PINEDA i 4


A la platja del Racó encara s’aguanta d’empeus una construcció històrica que ho és per motius diversos. Es tracta d’una petita torre de base quadrada que temps enrere protegia el desguàs a mar de les aigües procedents de la Sèquia Major.
La Sèquia Major va ser una obra de gran calat que va permetre dessecar un ampli espai de la Pineda, cosa que fomentà implantar-hi alguns cultius i, alhora, minorar la influència d’alguns paràsits en la salut de persones i animals.
La urbanització gairebé salvatge del anys seixanta i setanta deixaren la Sèquia Major tocada de mort, alhora que la construcció del parc aquàtic forçava a cobrir-n’he una part de recorregut. A partir d’aleshores i malgrat les accions puntuals encaminades a protegir-la no s’ha aconseguit totalment.
A la mateixa torre s’hi veu una fita, em sembla que la que portava el número vint-i-sis, de les que servien per delimitar els municipis de Vila-seca i de Salou a partir de la segregació. Potser sigui per aquest estigma que la torre sembla desemparada.

martes, 27 de julio de 2010

LA PINEDA 3


A la platja del Racó s’hi aixeca el monument Marca d’Aigua, dedicat a Carles Barral. Es tracta de quatre elements metàl·lics, cadascun dels quals està encarat a un dels quatre vents dominants a la zona.
Quan aquest monument s’inaugurà quedava gairebé envoltat per l’aigua del mar, però ara resta integrat a la platja i resulta més accessible.
El dia de la seva inauguració constituí tot un gran esdeveniment que comptà amb la presència de familiars d’en Carles Barral, del president del Senat, del conseller de Cultura, del premi Novel de la pau Octavio Paz i altres personalitats.
En aquella ocasió, l’aleshores alcalde Joan M Pujals ens oferí un dels millors discursos que se li van poder escoltar, unes paraules d’alta volada que deixaren aclaparats i admirats els assistents.

lunes, 26 de julio de 2010

LA PINEDA 2


En produir-se la segregació de Salou semblava que la Pineda quedaria condemnada a ser una mena de subproducte turístic. Tanmateix, el poder planificar un urbanisme més adient i la realització d’accions puntuals van fer que la Pineda adquirís personalitat pròpia.
En el nucli turístic vila-secà, a banda d’uns quants serveis de Port Aventura s’hi pot trobar hotels de quatre estrelles, un parc aquàtic, un passeig marítim i diversos establiments lúdics a considerar. Amb tot, una de les iniciatives que li han ajudat a guanyar imatge va ser encarregar a l’equip d’en Javier Mariscal les escultures al·legòriques de la Pineda que destaquen d’allò més.

domingo, 25 de julio de 2010

LA PINEDA 1


Dijous pel matí havíem quedat amb en Toni Bonet a la Pineda, per parlar de literatura. Ens vam trobar a la platja del Racó. En Toni és un dels puntals de la revista local vila-secana El Pont de Fusta.
Feia alguns mesos que no passejava per les platges de la Pineda i em va sorprendre agradablement la gran quantitat de sorra que s’ha posat en aquella zona més propera a Salou, un fet que ha estat possible gràcies a la construcció de l’espigó que protegeix aquell espai.
En els meus temps de regidor de Turisme de Vila-seca vaig proposar moltes vegades que es construís aquest espigó, a més d’un altre més al mig de la platja de la Pineda, sense que els “entesos” em fessin costat.
Passat el temps, haurem de reconèixer que mai no és tard per caure del cavall.

sábado, 24 de julio de 2010

L’ATZAVARA



A la tornada de viatge hem anat a veure la nostra esponerosa atzavara. Ens hem trobat amb què la protuberància que surt de la planta mare té més de tres metres, i està coronada per múltiples botons que comencen a obrir-se.
De baix a dalt, les flors s’obren i en poques hores es marceixen, en una seqüència que pot durar més d’una setmana..
Ara per ara, quan tenim gola vall que aquesta planta difícilment superarà l’etapa vital que ens mostra, és quan més la tenim present. De vegades això mateix ens pot passar amb la pròpia vida, la qual només comencem a gaudir quan ens posem a pensar que també té un punt i final.

viernes, 23 de julio de 2010

BOICOTS SELECTIUS


Dimecres per la nit, des de la terrassa del restaurant Boscos de Tarragona observàvem com un avió s’apropava a l’aeroport de Reus. Amb tot, la seva trajectòria no enfilava a Reus, ja que havia de realitzar vols de circumval·lació per sobre de l’espai aeri situat entre alguns municipis del Tarragonès i de l’Alt Camp, en unes maniobres que s’allargaren per més d’una hora.
Pel que vam entendre, la denominada vaga encoberta protagonitzada pels controladors aeris era la causa que aquell i altres avions haguessin de passar-se més temps que el necessari volant, amb el perjudici que això comporta per les persones, les companyies aèries i els serveis aeroportuaris.
Quan l’Estat no pot controlar alguns col·lectius que, emparant-se en la seva feina i en els privilegis aconseguits, ocasionen greus danys a la societat, és que alguna cosa falta per ajustar.

jueves, 22 de julio de 2010

TERRA DE MÚSICS


A partir de l’ensenyament impartit per Pascual Pascual Pascual van sortir diverses bandes de música, conjunts orquestrals i xarangues, alguns dels quals han tingut una llarga trajectòria i altres continuen actualment en vigor. També hi ha persones que han fet de la música la seva professió. I és gràcies a la bona feina de persones com en Pascual i al bon govern de l’Ajuntament de la Fatarella que al poble existeix una qualificada Escola de Música.
El músic i compositor Josep Rius ja fa uns anys que va morir, per bé que el seu fill Jordi segueix el seu mestratge kmusical, de la mateixa forma que ho fan els seus néts Paula i Gerard.
Si algun dia visiteu la Fatarella i aneu a menjar al restaurant can Rius, podeu demanar-los als joves que un interpretin amb alguna peça musical. Ho faran a gust.

miércoles, 21 de julio de 2010

TERRA DE MÚSICS


La Fatarella és un poble amb una llarga tradició musical, un art que ha passat de mestres a alumnes més enllà del que ens arriba la memòria.
La banda del Vicent Pascual és una de les poques d’abans de les que tenim una fotografia, un document facilitat per la família Roigé, mestres que van estar al poble durant uns anys.
En Pascual Pascual Pascual -l’esposa del qual va morir recentment quan estava a punt de complir el cent anys-, va ser un gran impulsor de l’ensenyament musical. De la seva bona feina van sortir músics com els Xillons, Faura, Milio de Rafel, Berenguer, Pep del Roig, Madrono i tants altres.
Un dels millors deixebles de Pascual va ser en Pep Rius, de cal Xillon, un músic amb capacitat per interpretar, composar i també impartir ensenyament musical.

martes, 20 de julio de 2010

VILADRAU


Hem passat uns dies de vacances a Viladrau, en concret a l’Hostal de la Glòria. Aquest establiment, que surt referit en diversos treballs literaris de grans personatges catalans, és un lloc del tot recomanable per a fer-hi estada, ja que traspua solera, professionalitat i amabilitat.
Els qui coneixeu les característiques i el clima dels pobles del Montseny ja podeu suposar que ens ho hem passat molt bé. L’esponerosa vegetació ens ha ajudat a apaivagar els rigors de l’estiu, alhora que el seguiment de les mostres d’art popular –sobre tot en l’àmbit arquitectònic-, ens han donat a conèixer un tros més de la nostra estimada Catalunya.

lunes, 19 de julio de 2010

L’ATZAVARA


La flor de la nostra atzavara creix que se les pela i la seva alçada ja supera els deu pams.
L’amic, arqueòleg i doctor en polinologia Francesc Burjachs i Casas se l'ha vingut a mirar, just en el moment en què a la part superior de la protuberància ja s’hi comencen a veure el que podrien ser petites flors.
Tot i ser sabedors dels pronòstics fatals que giren al voltant d’una planta d’aquest tipus quan floreix, a casa hem intensificat el seu rec i adob, per si de cas.
Mai s’ha de perdre l’esperança en res.

domingo, 18 de julio de 2010

TOMÀQUETS


No és pot dir que a casa tinguem hort, però sí uns metres dedicats a plantar-hi algunes tomaqueres i enciams.
Cada any té lloc la mateixa cerimònia: cavar i adobar el terreny, plantar-hi els plançons de tomaquera, situar-hi les canyes al costat quan és el moment, regar-ho amb freqüència i esperar que el tomàquets es facin gran i agafin color.
És cert que cada any les plantes pateixen algunes plagues, però no és menys veritat que, quan apareixen els primers tomàquets a punt per a ser collits i menjats se’ns omple el cor de satisfacció.

sábado, 17 de julio de 2010

L’ATZAVARA


La nostra atzavara Reina Victòria, més ben tractada que mai, prossegueix amb la seva florida. El seu desenvolupament és tal que ja em supera en alçària, fins i tot amb el braç estès.
Avisats com estem de la seva efímera existència, veurem fins on arriba.

viernes, 16 de julio de 2010

LA VEU DEL POBLE


Foto de M Victòria Gironès Puñet)
En la manifestació de dissabte passat, un dels majors èxit a considerar fou l’àmplia i heterogènia participació. L’èxit fou aclaparador, certament, però els líders polítics estatals ja s’ha afanyat a restar-li importància i a fer-se l’orni sobre les mesures a prendre –si és que encara hi són a temps-, per redreçar la greu situació de descontentament a Catalunya.
Sigui com sigui, la foto ens mostra una seqüència de la manifestació en la qual es veu una gentada, a més d’uns semàfors de color verd que sembla obrir-nos el pas a les nostre reivindicacions. I també apareixen uns senyals de trànsit que ens conviden a avançar de cara i sense desviacions.

jueves, 15 de julio de 2010

POCA TRAÇA


De portells –de marges enderrocats-, actualment se’n reconstrueixen ben pocs, però la majoria dels reparats mostren un art poc acurat per part de la persona que fa la feina.
Anys enrera, quan es refeia un portell era per reconstruir-lo millor que no estava, ja que es considerava que aquell tros estava mal pujat o que patia esforços que havien acabat per esbarrar-lo.
Tal com mostra la foto, de res no serveixen els regles que marquen les inclinacions de la paret, els cordills utilitzat per alinear les pedres ni el ciment i arena que les ajunta. El marge mostra una poca traça preocupant i els auguris sobre la seva durabilitat són pessimistes.

miércoles, 14 de julio de 2010

BELLESA I MORT



Al jardí de casa tenim una atzavara Reina Victòria, una peça d’una gran bellesa que ja estava amb nosaltres quan vivíem a Vila-seca. Fa unes setmanes, en el centre de la planta va aparèixer una protuberància i, al cap d’uns dies, es desenvolupà una flor que creixia de forma exponencial.
Bocabadats pel fet, vam consultar el nostre llibre de plantes grasses i vam assabentar-nos que aquesta planta prové de Mèxic, que floreix a partir dels vint anys i que, després de florir, es mor.
Ja saben que la mort és el final de qualsevol procés vital, però el seu anunci la fa menys suportable. I és per això que dediquem cada dia uns minuts a aquesta atzavara que ens obsequia amb una única i espectacular flor abans de morir.

martes, 13 de julio de 2010

TURISME ALTERNATIU


La Terra Alta, amb el seu característic paisatge de bosc, cel i roques convida al viatger a la descoberta.
Pel camí es troba pobles petits que sorprenen per la seva arquitectura sòbria com el mateix territori, en una mostra on es veuen rastres ibers, àrabs, templers, hospitalers i cristians de la darrera època. És tot un espectacle, però no acaba aquí.
Les persones interessades en el nostre passat més tràgic poden recórrer els escenaris naturals de la Batalla de l’Ebre, i també visitar les instal·lacions on de forma molt didàctica s’expliquen diversos capítols d’aquella conflagració.
Si aneu a la Fatarella heu d’anar a l’edifici municipal conegut com Lo Centro, als baixos del qual la Gemma Camarasa, amb la seva amabilitat marca de la casa, us completarà l’entenedora informació que s’ofereix en el local sobre les Brigades Internacionals.

lunes, 12 de julio de 2010

MANIFESTACIÓ


(Foto de M Victòria Gironès Puñet)
Dos dies després de la gran manifestació de Barcelona ja s’han fet tots els balanços imaginables per part dels mitjans de comunicació, estaments polítics i públic en general.
La meva reflexió rau en un argument que exposo. Tot sovint, a l’hora d’anar a votar, un alt percentatge de persones opten per quedar-se a casa, un fet que els estalvia uns minuts del seu temps. Doncs bé, a Barcelona van sortir al carrer molts milers de persones que van dedicar moltes hores a manifestar el seu descontentament per la situació que pateix Catalunya. I a ningú li va doldre el temps esmerçat.
Amb tot el seny del món, les persones de totes les edats que van acudir a la crida d’Òmnium Cultural van deixar ben evident que la situació ha de canviar. Que en prengui nota qui correspongui.

domingo, 11 de julio de 2010

DINAMITZADOR CULTURAL


Ahir al migdia vaig estar a la Llibreria Serret, de Vallderroures, per signar exemplars de la meva darrera obra: El major tresor.
Hi vaig anar convidat per l’Octavi Serret, que és el gran dinamitzador cultural de la zona abans dominada pels ibers ilercavons.
Certament, Serret, és un reconegut personatge cultural que promou especialment la literatura de les Terres de l’Ebre i del Baix Aragó, en una tasca d’alta volada que fins i tot ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
Quan veiem l’obra que du a terme una sola persona amb mitjans força limitats, aleshores ens preguntem què fan les diverses administracions públiques per promoure la nostra cultura.

sábado, 10 de julio de 2010

INDEPENDENCIA


Avui, Òmnium Cultural té organitzada una manifestació que de ben segur serà multitudinària; tanmateix, el centralisme ja té assumit que no serà altra cosa que una rebequeria que ajudarà els catalans a pair el darrer afront.
Deixant de banda el que pensin més enllà de Catalunya, el cert és que a mida que avança la crisi creix el sentiment independentista a Catalunya, i més a partir de la sentència anorreadora del Tribunal Constitucional.
En temps de retallades de tota mena, hom es pregunta per a què serveixen els impostos que l’Estat ens cobra, i més quan el forçat dèficit fiscal català en referència a Espanya supera un clamorós 10 %. La resposta és que els nostres diners serveixen per alimentat la voracitat centralista de l’Estat i també perquè algunes comunitats autònomes instal·lades en el subsidi visquin la mar de bé.
Quan l’Espanya oficialment pobra, la que viu com si rics fossin, fa més de trenta anys que es limita a plorar sense deixar anar la mamella que la nodreix, ens preguntem fins quan haurem de regalar diners als que, a sobre, ens acusen de ser insolidaris. El cert és que sense haver d’alimentar desagraïts de tota mena, els catalans tindríem un nivell de vida similar al de Suïssa o el Canadà.
Quan les nostres indústries perden competitivitat per falta d’infrastructures, la pregunta és per què s’han sobredimensionat els equipaments propers a Madrid i es continua amb el programa d’infrastructures radials. Ja n’hi ha prou de centralisme excloent!
Quan se’ns limiten i qüestionen fins i tot els drets més elementals com són la utilització de la llengua i la identitat que en són popis, i quan se’ns vol anorrear la voluntat lliurement expressada, ens hem d’adonar que en aquesta Espanya ruïnosa i arruïnada ja no hi tenim res de bo a fer.
Per tot plegat, demano un pacte entre totes les forces catalanes –polítiques, sindicals, socials, esportives, associatives, culturals,...-, perquè condueixin amb prudència i saviesa el trànsit cap a la independència.
La foto d’avui, obra d’en Rafael López-Monné, mostra la foguera d’Isil en la qual s’encenen les torxes que baixaran enceses fins el poble, en la festa que commemora el solstici d’estiu. A Catalunya també hi ha moltes torxes esperant que una bona foguera doni llum al nostre futur.

viernes, 9 de julio de 2010

L’ART DE GAUDÍ


Ja és prou conegut que el gran arquitecte Antoni Gaudí tenia en la natura la seva principal font d’inspiració. Arbres, branques, fulles i fruits formen part del seu repertori constructiu, així com diversos animals vertebrats, invertebrats i mol·luscos.
Quan ens mirem la façana del temple de la Sagrada Família, aviat ens ve al cap la imatge dels barretes, la planta ben característica que pot créixer fins i tot en zones prou pedregoses. També la podem associar amb un bolet tan especial com les múrgules.
En tot cas, la foto d’avui ens recorda l’obra de Gaudí.

jueves, 8 de julio de 2010

MURS


Els murs són construccions de pedra posada en sec bastits a doble cara, cosa que els dóna molta consistència. Un mur ben bastit, amb les consegüents pedres travesseres, és sinònim de solidesa, una garantia constructiva que es pot estendre al llarg de molts anys.
En temps pretèrits els murs formaven part de les construccions més reeixides de caire privat i públic en els àmbits rural i urbà, com cases, edificacions i equipaments.
El mur que es mostra a la foto el podeu veure en el camí Vell a Vilabella, al Catllar. Està a tocar d’una finca, a la qual protegia del trànsit dels ramats que encara avui transiten per aquesta carrerada. La seva alçada, entre quatre i cinc pams, és considerable, més quan s’aconsegueix amb pedres poc qualificades.

miércoles, 7 de julio de 2010

DETALL


Els antics constructors de marges, cabanes i barraques eren persones que, quan treballaven en l’art de la pedra, donaven preferència a la solidesa, sense descuidar l’estètica. Tanmateix, de lluny a lluny ens obsequiaven amb algun detall que deixava veure la seva sensibilitat.
Una petita cavitat disposada en un marge encarat al sol possibilitava que allí s’hi posés una arna, cosa que anava emparellat a poder consumir mel de collita pròpia. També es deixaven amagatalls, aixoplucs i refugis.
En la foto d’avui es poden veure dues pedres pariones, abans unides fins que el margenador les separar a cops de martell per tal d’encabir-les en la construcció. És tot un detall que, com altres, hauríem de saber veure.

martes, 6 de julio de 2010


L’AGULLA
Algunes construccions formen part de les imatges més característiques dels pobles que les acullen, com és el cas de la denominada Agulla, del Catllar.
Aquest alterós i elegant element formava part de la conducció d’aigua que antigament donava servei al castell. La seva utilitat consistia en ser una mena de vàlvula que evitava que la pressió de l’aigua que baixava amb força des de la captació arruïnés la xarxa.
L’antiga conducció i altres ja han perdut la seva utilitat, però estaria bé recuperar-ne alguns trams, més que res amb finalitats pedagògiques i turístiques.

lunes, 5 de julio de 2010


NACIONALISME DE PILOTA
El campionat Mundial de Seleccions Nacionals de Futbol que es disputa a Sudàfrica ens mostra, una vegada més, la conduïda eufòria nacionalista que es genera al voltant dels equips de futbol representants de les diverses federacions, als quals s’associa directament a les nacions.
Només en el cas de França es deixa ben clara la procedència dels jugadors i la seva representativitat com a membres de la Federació Francesa de Futbol, però malgrat això, hi ha hagut una autèntica commoció nacional per la prematura eliminació dels francesos i per la seva conducta, fins al punt que hi ha intervingut directament el president de l’estat.
Pel que sembla, tot s’hi val al moment de transmetre a la ciutadania unes idees nacionalistes més o menys esbiaixades, malgrat que la major part de vegades siguin excloents, com en el cas d’Espanya, quan l’Estat i la majoria de federacions eviten que les seleccions catalanes facin un camí normal en els diversos esports.

Per a Nina & family
Nationalism ball

The World Cup international football to be played in South Africa shows, once again led the nationalist euphoria that is generated around the football teams representing the various federations, which is associated directly to the nations.

Only in the case of France it makes clear the origin of the players and their representation as members of the French Football Federation, but despite this, there has been a real shock to the national premature elimination of the French and their behavior to the point that the president has intervened directly in the state.

Apparently, anything goes at the moment to transmit citizenship to a nationalist ideas more or less biased, although most are sometimes exclusionary, as in the case of Spain, when the state and most Catalan federations prevent the selections made in a normal way the various sports.

domingo, 4 de julio de 2010

ACANT



L’acant, també conegut a Catalunya com ala d’àngel, és una planta que forma part d’alguns jardins. Amb el bon temps llueix força, amb les seves fulles amples i lluents, i floreix al final de la primavera.
A banda de les seves propietats ornamentals i medicinals, les fulles de l’acant es poden veure reproduïdes en arquitectura. Els grecs les incorporaren als capitells de l’ordre corinti, i des d’aleshores les troben en estils clàssics i neoclàssics.
Els cavallers de l’orde del Temple també esculpiren les fulles d’acant en algunes de les seves obres, tal com es pot veure en aquesta foto que correspon a Horta de Sant Joan.

sábado, 3 de julio de 2010

ACCIDENT FERROVIARI


L’accident de Castelldefels ha deixat en evidència la conducta de risc de moltes persones, quan creuem les vies del ferrocarril, els carrers i les carreteres per llocs no permesos.
La desgràcia de Castelldefels ens hauria de fer reflexionar, moure a reconèixer errors i a canviar alguns dels nostres comportaments; però vet ací que en lloc d’assumir les nostres culpes ens dediquem preferentment a cercar les escletxes legals que impliquin les variades administracions públiques.
De la mateixa forma que la bonança econòmica propicià conductes de rics que ara haurem de pagar entre tots, en els anys precedents s’establí una mena campi qui pugui que ara hauríem d’adreçar. Ja n’hi ha prou de tolerància a les conductes poc cíviques.

viernes, 2 de julio de 2010

PRIVILEGIS I DELICTES


Els portaveus de l’Església Catòlica estan que treuen foc pels queixals, degut a que la justícia belga investiga presumptes casos d’abusos a menors per part d’alguns religiosos.
A alguns ciutadans ens agradaria escoltar que l’Església demanés que s’aclarissin els fets, però només ens arriben insults a la policia, a qui acusen d’emprar en la investigació els mateixos sistemes dels antics països comunistes. I això ho diuen els inventors de la Santa Inquisició!
Al llarg de la vida m’he trobat amb sacerdots que actuen als pobles en base a la religió de Jesucrist. Malauradament, a partir de determinats nivells el comportament dels eclesiàstics és el mateix que el dels membres d’algunes empreses multinacionals, i més quan volen fer valer alguns privilegis adquirits en forma de concordats.
Si prediquem la igualtat entre les persones, que sigui a tots els nivells i, per sobre de tot, que la pagui aquell que la faci.

jueves, 1 de julio de 2010

TEMPS METEOROLÒGIC


El dia 16 de gener vaig oferir al meu blog la predicció meteorològica per tot l’any 2010, un pronòstic que vam elaborar entre na Florència Àlvarez i jo mateix.
Ara, al començament del segon semestre, hi torno a penjar el mateix pronòstic. Ja veurem si continuem amb els encerts.
Si us ho voleu mirar:
Gener: plujós, variable i fred.
Febrer: plujós i fred.
Març: boires, assolellat variable, ventós i plujós.
Abril: assolellat, ventós, nuvolós i plujós.
Maig: assolellat, ventós i plujós.
Juny: assolellat, temperat, variable i nuvolós.
Juliol: assolellat, calorós, nuvolós i plujós.
Agost: calorós, nuvolós i plujós.
Setembre: calorós, variable i plujós.
Octubre: temperat, nuvolós i plujós.
Novembre: assolellat, temperat i plujós.
Desembre: fred i plujós.