lunes, 31 de enero de 2011

CALAMARSADA


Divendres al capvespre, al Catllar hi caigué una calamarsada que deixà el terra cobert de boletes de glaç del volum d’un pèsol.
Passades quaranta-vuit hores, el glaç encara era visible en els espais on s’havia amuntegat, especialment en l’obaga.
Fet i debatut fou una calamarsada poc més que anecdòtica, ben allunyada d’aquelles pedregades que amb trossos de gel com ous de gallina han malmès collites i edificis.

domingo, 30 de enero de 2011

CRÍTIQUES LITERÀRIES


A l’editorial Meteora i a mi ens arriben molt bones crítiques del nostre darrer llibre: Viure sense el meu fill.
Des de diversos àmbits literaris i periodístics valoren l’obra perquè explica un fet concret, i perquè ho fa amb un estil que resulta entenedor, entretingut i engrescador. Alhora, donen valor al fet que l’autor hagi situat l’obra en un espai que li és conegut: la Fatarella, Tarragona i la Terra Alta, i ja consideren un valor afegit que aquesta novel·la de ficció històrica expliqui les particularitats d’uns pobles que a ciutat són majoritàriament desconeguts. Moltes gràcies a tots!

sábado, 29 de enero de 2011

TREN DE CONFIANÇA


En les passades eleccions al Parlament de Catalunya la ciutadania atorgà una majoritària confiança a Convergència i Unió, en una candidatura encapçalada per Artur Mas.
El ja president Mas va formar Govern amb les persones més ben qualificades, un fet que donava a entendre que preferia l’eficàcia a la militància.
Més enllà de la primera línia de govern, també caldria posar els millors en cadascun dels diversos àmbits de govern i de gestió, per tal d’evitar les anomenades “persones de confiança” que massa sovint aporten fidelitat a qui els nomena, però no eficàcia en el treball. Si això fos així, evitaríem de retruc que aquestes persones pocs solvents nomenessin altres persones també de la seva confiança i amb el mateix grau d’ineptitud, en una espiral que acaba per paralitzar els departaments i les empreses públiques que han de gestionar.
En la situació actual, no podem deixar escapar aquest tren.

viernes, 28 de enero de 2011

MISHU


El Mishu, el gat de l’Eva i d’en David, és un animal força sociable amb persones i altres animals. Se’l pot veure acompanyat pel Xut i l’Era, els dos beaguels de la casa, i tampoc no fa fàstics a realitzar incursions a les cases veïnes, per tal de copsar si és benvingut, cosa que sovint no succeeix quan es troba amb gosses com les nostres.
Intel·ligent i independent com tots els gats, busca sempre el lloc més segur per descansar, alhora que també sap trobar els espais més confortables, com en aquests dies freds, quan en els llocs més alterosos de la casa gaudeix fins els darrers raigs de sol.

jueves, 27 de enero de 2011

FLORS


Els ametllers i altres arbres, mal aconsellats per un gener que un any més ens ha mostrat uns dies de bonança, han començat a florir. Mala cosa!
Ara, que fa el temps que toca per l’estació que ens trobem, les glaçades mataran les flors massa primerenques, per bé que encara hi haurà temps per a noves florides.

miércoles, 26 de enero de 2011

FRED I CEL NET


Divendres vam passar la nit a la Fatarella. Feia fred i el cel estava net de núvols, ple d’estels brillants i amb una lluna gairebé plena que es mostrava lluminosament intensa.
Dissabte ens vam llevar amb cinc graus sota zero, amb un fred sec que obre les vies respiratòries, però que fa de bon passar amb un bon àpat i roba d’abric.
L’ambient fred i el sol límpid ajuden a mostrar imatges amb colors ben especials, vius i de colors pujats de to, en mig d’un entorn emocionalment acollidor.
A la Fatarella s’hi poden viure unes sensacions especials. Si no ho coneixeu, ho heu de tastar.

martes, 25 de enero de 2011

PRESENTACIONS (i 2)


Després d’Ascó, divendres vam anar a Móra d’Ebre, a la papereria Bassa, on ens va rebre en Sergio, qui havia organitzat la presentació del meu darrer llibre Viure sense el meu fill.
Posteriorment, Núria Giné –amb que ens coneixem dels actes organitzats al COR del Molar-, s’encarregà de presentar-me al públic assistent. Tot seguit vaig poder explicar els fonaments de la meva obra i el procés d’edició dels llibres, alhora que parlava de les fons informatives i de la documentació necessària per bastir una novel·la històrica.
A continuació tingué lloc un reeixit i amè col·loqui, per acabar amb la dedicatòria d’uns quants llibres.
Fou una tarda literàriament intensa.

lunes, 24 de enero de 2011

PRESENTACIONS (1)


Divendres passat vam anar a Ascó, a la llibreria Can Solfa. Convidats per Lourdes i Jordi, es tractava de compartir uns minuts literaris amb els lectors dels meus llibres.
Allí ens vam trobar amb nombroses persones conegudes de molts anys enrere -de quan a casa teníem una petita empresa constructora-, també amb amigues fatarellenques residents a Ascó, com la Tere de ca Teixidor i la Pilar de ca Llovet, i altres persones d’Ascó i rodalies que m’obsequien amb el seu temps i la seva atenció. L’alcalde de la població, en Jaume Vidal i la seva esposa també ens van fer costat.
Varem comentar alguns dels meus llibres: Planys de figuera blanca, La cabana, El major tresor i Viure sense el meu fill, per bé que en tot el temps no vaig deixar de dedicar llibres.
A tots, moltes gràcies per la deferència.

domingo, 23 de enero de 2011

CONCERT


Fruit d’una generosa donació, els companys vam organitzar un suculent concert de violí de gla, interpretat amb un art que exhaurí la peça.
L’esforçada interpretació de la partitura donà pas a l’assaboriment, una tasca prou plaent que fou complementada amb vins i caves i altres líquids que fan de mal explicar.
Ens va anar de gust.

sábado, 22 de enero de 2011

SALUTACIONS


Quan arribem a casa, les nostres gosses ens saluden amb un somriure, alhora que mouen la cua d’un costat a l’altre, i nosaltres corresponem amb unes quantes paraules i una carícia al caparró.
Entre les persones observo que les salutacions són més interessades, ja que massa sovint responen a la recerca de beneficis, que no a la cordialitat. A l’àmbit laboral, tothom saluda als que manen, però ja és més difícil que el mateix nombre de persones complimentin educadament els seus companys amb menys nivell jeràrquic.
En que quedem, ens saludem per educació i cordialitat o només ho fem com una interessada mostra de submissió?

viernes, 21 de enero de 2011


Dimecres passat vam presentar el meu darrer llibre: Viure sense el meu fill a la llibreria Catalonia, amb un mestre de cerimònies excepcional: Josep Maria Solé i Sabaté.
En el meu camí per la literatura m’he trobat amb moltes persones carregades de saviesa que m’han fet costat generosament, quan m’han regalat un pròleg o han presentat un dels meus llibres. Entre altres, recordo: Albert Manent, Joan M Pujals, Emili Rosales, Olga Xirinacs, Roser Guasch, Ramon Gironès, Josep Poblet, Eugeni Perea, Josep Sánchez Cervelló, Rafael López-Monné, Josep M Sans Travé, Ramon Llop, Antoni Coll, Ramon Rull, Pep Suñé, etc.
Pel que es pot veure, en moltes persones la saviesa va associada amb la generositat, camí de l’excel·lència.
I que no hauríem de dir dels lectors?
Gràcies a tots.

jueves, 20 de enero de 2011

ENGRANATGES


Els engranatges que poden obrir i tancar les comportes de sobreeiximent de la presa sobre el riu Gaià estan constantment ben engreixats, malgrat que difícilment es podran utilitzar per a la funció de deixar anar aigües avall uns excedents líquids que mai es produiran.
En referència a aquesta monumental obra existeixen dubtes mai no aclarits.
L’embassament del Catllar està sobredimensionat o és que plou poc?
Han fallat les previsions o no es comptà amb la permeabilitat del sòl?
Calia apropiar-se d’un bé públic per a destinar-lo a interessos privats?
I, quan temps més ha de continuar l’espoli?

miércoles, 19 de enero de 2011

PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES


En base a l’observació del temps meteorològic esdevingut entre els dies 13 i 24 de desembre, combinat amb els resultats del període situat entre el 26 de desembre i el 6 de gener, Florencia Àlvarez i jo mateix aventurem la predicció següent per l’any 2011:
GENER: nuvolós, fred, humit i plujós
FEBRER: nuvolós, temperat, humit i amb pluja
MARÇ: fred, assolellat, nuvolós i temperat
ABRIL: fred, ventós, assolellat i temperat
MAIG: ventós, assolellat i temperat
JUNY: nuvolós amb tronades, assolellat i temperat
JULIOL: nuvolós amb tronades, assolellat i càlid
AGOST: temperat, nuvolós, assolellat i calorós
SETEMBRE: temperat i variable, nuvolós i plujós
OCTUBRE: temperat i variable, nuvolós i plujós
NOVEMBRE: assolellat i nuvolós, fred i humit
DESEMBRE: assolellat i ventós, fred i glaçades

martes, 18 de enero de 2011

ART EN PEDRA


A partir de l’any 1994 vaig destinar moltes hores a estudiar i fotografiar les diverses obres bastides amb pedra en sec situades a les comarques de Tarragona, un treball que es pot veure en el llibre publicat per la Diputació de Tarragona titulat: L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona.
Anys després, algunes d’aquelles obres han desaparegut i altres estan envoltades de vegetació, però tot plegat forma part de la història d’una pagesia que sabia viure amb els recursos que obtenia del medi natural.

lunes, 17 de enero de 2011

ELS SANTS BARBUTS


Avui, dia que el santoral cristià dedica a sant Antoni Abat, ens trobem en plena Setmana dels Barbuts, la que climàticament es considera la més freda de tot l’any.
Abans d’ahir era sant Pau Ermità, ahir fou sant Maur Abat, el dia 20 sant Sebastià i el 22 sant Vicenç, tots ells representats amb lluïdes i espesses barbes.
Tal és l’abundància de pel a la cara d’aquests sant que el refranyer popular hi deixà irònica i puntual referència: Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
Sant Antoni Abat era molt ben considerant per les persones que tenien en els animals el seu principal suport, ja fos en la feina o en el negoci, per bé que algun el confonia amb sant Antoni de Padua, com un rambler que tenia aquesta imatge a l’estable de casa seva.

domingo, 16 de enero de 2011

MONT AGUDELL


A partir del Decret de Nova Planta, la major part dels funcionaris castellans van causar estralls en la forma d’escriure cognoms i topònims catalans, alguns dels quals s’assemblen ben poc als originals.
Amb tot, uns quants han sobreviscut íntegrament, potser per significar poca cosa més que el nom ben descriptiu d’una muntanyola amb un perfil apuntat ben característic. El Mont Agudell.

sábado, 15 de enero de 2011

MASOS


Temps era temps que famílies senceres fèiem vida als masos, ja fos durant els dies que durava la recol·lecció de les collites o al llarg de tot l’any.
A desgrat dels masos i de les cabanes més humils, algunes masies es mostren àmplies i confortables, dotades de dependències per a les persones, pels animals i amb espais destinats a assecar i guardar els fruits.
Les primeres llums d’un dia d’hivern que donen color a aquest mas de les Camposines són les mateixes que ens recorden que els temps i els costums han canviat, i no sempre per a bé.

viernes, 14 de enero de 2011

MURALS


En referència a algunes pintades, la gran escriptora Olga Xirinacs assegura que són les que aguanten alguns edificis, de la mateixa forma que el fums de les llars d'abans aguantaven els masos i les cases.
En tot cas, algunes pintures es fan mirar, ja sigui per la seva perfecció de línies, pels seus colors o per la magistral utilització de l’espai. Artistes!

jueves, 13 de enero de 2011

MAR DE FONS


El dia que passejàvem per la platja, les aigües més properes a la costa es veien tranquil·les, malgrat que a l’horitzó s’endevinava una forta maror, fins l’extrem que la plataforma petrolera semblava estar suspesa a l’aire.

miércoles, 12 de enero de 2011

GAT DISCRET


Si al colom d’ahir el veiem en plena exhibició de la seva presència, el gat que mostrem avui ens fa veure que la discreció és una bona fórmula de vida, ja que li ajuda a guardar la pròpia pell, alhora que li permet sorprendre les seves possibles víctimes.
El món humà també està repartit entre els discrets i els superbs. Els primers mai cauran d’una alçada considerable, però els que lluiten per enlairar-se sovint no van altra cosa que ajudar a que els veiem les vergonyes.

martes, 11 de enero de 2011

COLOM ALTÍVOL


El colom que mostra la foto té per costum mostrar-se al capdamunt de la branca superior del pi més alt de la nostra urbanització, des d’on controla els moviments d’altres animals.
En aquesta situació sempre se’l veu tibat i amb un posat orgullós, com si la seva situació l’eximís dels perills propis del viure.
Alguns humans també busquen llocs preeminents per exhibir-se, sense tenir en compte que com més es mostren més se’ls veu, i a tots els efectes.

lunes, 10 de enero de 2011

PAGESOS


La pagesia tradicional de plena dedicació s’ha vist condicionada per la major atenció al sector productiu terciari, cosa que ha fomentat l’aparició d’una nova pagesia de cap de setmana.
Com a conseqüència de la dedicació parcial a la terra són molts els conreus que mostren feines pendents o irregularment realitzades en referència al temps.
Sigui com sigui, la pagesia és un dels pilars bàsics de la nostra civilització, un col·lectiu en fase de desaparició que hauríem de tractar amb estimació.

domingo, 9 de enero de 2011

LA PROCESSIONÀRIA


La processionària o l’eruga del pi és un insecte propi del clima mediterrani que per la seva proliferació i voracitat causa la mort a molts pins.
Després de superar un llarg procés larvari, les erugues -nascudes en un niu en forma de capoll situat en una branca de pi-, inicien el seu capítol més vital, quan s’alimenten de les parts més tendres del pi, fins que l’exhaureixen. Aleshores inicien el seu trànsit cap a un altre pi, conduïdes per una femella, la qual, si s’atura o mor, paralitza l’expedició.
Si la processó d’erugues transita sense novetat, els animals faran cap a un altre pi, fins que decidiran anar a un espai assolellat on s’enterraran i començaran la seva nova fase de crisàlide, amb una nova posta d’ous que reiniciarà tot el procés.

sábado, 8 de enero de 2011

LLAURAR


Alguns camps de cultiu ja mostren l’acció de l’arada, amb solcs que remenen la terra, alhora que l’airegen i la deslliuren de males herbes.
L’acció de les arades es mou actualment per tracció mecànica, quan abans eren els animals de tir els que l’arrossegaven. Sigui com sigui, al moment de cavar els espais més propers als arbres res no hi ha millor que un bon xàpol en mans de persones amb unes certes ganes de treballar.
Si ens hi fixem, el llaurar d’hivern, també anomenat el rompre, separa les terres de la base dels arbres, un fet que la segona llaurada, el mantornar, farà just a l’inrevés.

viernes, 7 de enero de 2011

FIGUES


Les figueres, anomenades segons les contrades de moro, de pala o xumbes, habiten les zones properes a la Mediterrània, i també alguns racons d’interior temperats.
Floreixen entre els mesos de maig i juliol, i a partir del setembre i fins les darreries de l’any se’n poden collir els fruits, que són en forma d’ou.
Les figues de moro es poden menjar fresques, una vegada pelades, o utilitzar-les per rebosteria. Només cal anar molt en compte de no punxar-nos amb els milers de petites punxes que té cada peça.

jueves, 6 de enero de 2011

REIS


Aquesta passada nit a casa nostra hi han entrat els Reis Mags i han deixat alguna coseta per a cadascú de nosaltres, també per les nostres gossetes Salta i Greta.
Com cada any, la Greta ha ensumats tots els regals, fins que ha agafat els que ha considerat que eren els seus. I ho ha tornat a encertar!
En agafar-los, els ha desembolicat i se’ls ha menjat, mentre la Salta, més veterana, esperava que sa filla apartés els papers per començar a endrapar.
Alguns pensareu que, en el cas de les gosses, és fàcil que encertin el seu regal, si es tracta de menjar, per bé que passa el mateix quan és algun ninet de peluix.

miércoles, 5 de enero de 2011

VESPER


Les restes d’aquest vesper subterrani que es mostra a la foto és un exemple de les moltes formes de vida que tot sovint es passen desapercebudes.
Les vespes subterrànies són una espècie que construeixen els seus ruscos sota terra, de la mateixa forma que altres classes de vespes ho fan en troncs, parets o cavitats. S’assegura que les vespes subterrànies són ferotges i agressives, amb capacitat per matar animals del volum d’un cavall quan actuen de forma coordinada.
Pel que es pot endevinar, aquest rusc fou atacat per un senglar, que l’esbotzà amb un cop de morro quan anava a la recerca de la mel que tant els agrada. Si l’atac fou nocturn, el senglar en podia sortir ben parat, però si l’agressió s’hagués produït de dia, quan les vespes tenen més vitalitat, ja estaria ben mort.

ECLIPSE DE SOL


De tant en tant, la Lluna, situada entre el Sol i la Terra, impedeix que des d’alguns punts de la Terra es pugui veure el Sol de forma parcial o total. Són els eclipses de Sol.
Els antics grecs ja van establir un sistema que els permetia predir els eclipses de Lluna i de Sol, i fou en base als eclipses que van poder establir la distància entre la Terra i la Lluna.
Alguns eclipses han coincidit amb determinats fets històrics, però això ja donaria per a tot un llibre.
De moment, si ahir no ho vau poder veure, ara i malgrat el dia nuvolós podeu mirar la imatge de l’eclipse vista des del Catllar.

martes, 4 de enero de 2011

SEMBRATS


Els camps que han estat sembrats amb cereals comencen a mostrar el color verd que és la promesa de futures plantes constituïdes per llargues espigues de grans ben inflats.
Darrerament es tornen a plantar cereals, ja que el seu preu a pujat molt, entre altres coses perquè el seu comerç ja forma part del mercat especulatiu.
Definitivament, en molts aspectes hem deixar enrere el treball i la inversió per entrar en la simple i perillosa especulació, un fet que ens pot dirigir cap a una virtualitat alimentària d’aquelles que no permeten bufar cullera.

lunes, 3 de enero de 2011

GOSSES


Per novè any consecutiu iniciem el calendari acompanyats per les nostres gossetes Salta i Greta, que són com de la família.
Amb elles sortim a passejar cada dia, cosa que ens permet mantenir el contacte amb alguns dels nostres amics, alhora que elles ho fan amb els seus: Buck, Yack, Xantal, Sam, Mandy, Kika, Noa...
És cert que tenir animals de companyia requereix dedicació, per bé que amb el contacte amb ells s’obté una bona gratificació emocional.

domingo, 2 de enero de 2011

EL PESSEBRE DE L’ÀLEX


A l’Àlex Queralt el podreu trobar al llarg de tot l’any al Pàrking Àlex, al Catllar, on amb els seus familiars es dedica al pupil·latge de caravanes.
A partir del mes de novembre, Àlex prepara un dels més grans i millors pessebres de tot Catalunya, al que dota de variades figures, eines i estris, pedres i altres accessoris per tal d’aconseguir un any rera l’altre una obra d’art.
Enguany Àlex ha ambientat el seu pessebre a l’antic Egipte i a Jordània, cosa que permet als visitants copsar imatges d’obres de gran singularitat, com les piràmides, temples i l’enigmàtica Petra.
Si ho veleu veure hi sou a temps. Estarà obert fins el mes de febrer. No us ho perdeu.

sábado, 1 de enero de 2011

COMENCEM ANY


Després de la festa de comiat de l’any passat, res millor que sortir a passejar pel terme, a gaudir de l’aire pur que ens ajuda a deixondir-nos.
El paisatge ens és familiar, ja que portem aveïnats al Catllar més nou anys.
Passem per la presa del Catllar i veiem un vehicle situat gairebé a tocar de l’aigua, com si fos l’anunci d’un vehicle tot terrenys.
El seu usuari pot ser un dels molts pescadors que acudeixen al riu a pescar, a menjar i a beure, i també a deixar escampada la brossa que generen, la qual, si algun dia s’arreplegués, ompliria diversos camions.
Si ens ho mirem de lluny és una bona imatge, de més a prop fa fàstics.