jueves, 30 de junio de 2011

RETALLADES I VACANCES


A l'administració pública es parla de tisorades als pressupostos, però la realitat és que es retallen els serveis –sobre tot els sanitaris-, que fins fa quatre dies s’oferien a la ciutadania.

Els sous de les patums es mantenen i les patums també.

A casa nostra iniciarem vacances i també les farem de blog, per descansar i deixar descansar. Amb tot, us deixo aquest conte, perquè us distragueu i reflexioneu.

Fa molts anys, en un poble que queda a tocar del Camí de l’Ebre que porta a Sant Jaume de Galícia, les autoritats van decidir obrir-hi un centre d’atenció als pelegrins, en el qual hi posaren a treballar un matrimoni jove.

Ja sabeu que al llarg dels segles ser pelegrí era una de les úniques formes de viatjar, de fer això que ara en diem turisme.

Fos com fos, aquell alberg començà a rebre molts visitants, que hi paraven a menjar els bons plats que cuinava la mestressa, i també a dormir, tot a preu convingut.

Al cap d’uns mesos, en una de les dependències hi obriren un centre d’atenció sanitària, per allò dels peus llagats i de les malalties ocasionals, on l’home de la casa guaria els malalts a base d’ungüents i de bones paraules.

Amb el treball de la parella que dispensaven bons serveis als pelegrins, l’alberg esdevingué una bona font de diners, fins al punt que les autoritats decidiren afegir un administrador a la curta nòmina formada pel matrimoni, un gestor que aviat demanà el suport d’un tresorer que controlés els cabals, un escrivent que prengués nota dels moviments econòmics, un vigilant que vigilés i un subaltern per a tot.

Com que el negoci anava tan a l’alça com el servei, l’autoritat principal hi situà al capdavant el seu nebot, com a coordinador, un càrrec de confiança molt ben retribuïda, per tal d’evitar que es malbaratessin recursos. Més endavant, el nebot, en un clar exercici de nepotisme, contractà una secretària multifunció, a qui remunerava convenientment perquè no fes fàstics a cap servei dels que li demanava.

Però vet ací que, malgrat que cada dia acudien més pelegrins a l’alberg, els diners que ingressaven a la casa no arribaven per a cobrir les despeses de personal. Aleshores, el coordinador decidí estudiar la situació. Inicialment contractà un estudi econòmic a un expert del poble del costat, qui l’informà que sobrava personal. Per això, el coordinador decidí optimitzar el servei i, tal com es fa ara en la majoria de serveis públics, acomiadà les úniques persones que realment treballaven: la cuinera i el seu marit sanador.

Que tinguem bones vacances!

miércoles, 29 de junio de 2011

ARBRES MONUMENTALS


Em comenta el bon amic i gran científic Francesc Burjachs que molts dels arbres actualment monumentals han sobreviscut a la destral, el xorrac i l’aixada, a convertir-se en llenya, carbó o fusta per a la construcció pel fet de tenir alguna millor utilitat.

Resulta que les alzines denominades fiteres estaven plantades en llocs estratègics, on senyalaven els límits entre propietats privades o entre termes municipals. Altrament, les alzines amorriadores constituïen espais sota els quals els pastors resguardaven els seus ramats.

Ja ho veieu: tot, també els arbres, forma part de la història.

martes, 28 de junio de 2011

ARQUITECTURA


Els edificis situats a tocar del riu Gaià –amb les seves fumeres encara dempeus-, són una mostra molt qualificada d’arquitectura industrial.

Aquí s’hi van elaborar papers i teixits, aprofitant la força del riu, i també s’hi produïa electricitat, una riquesa que donava feina a algunes persones.

lunes, 27 de junio de 2011

ARQUITECTURA


Sense moure’ns del Catllar, podem veure i visitar un edifici que es representatiu de l’arquitectura civil i militar: el castell.

El castell del Catllar ha estat darrerament refet i reestructurat per servir de base a la promoció turística d’aquesta zona del Baix Gaià.

La representació pictòrica que avui és mostra és força encertada, però la realitat dels castell és superior.

Cal veure’l.

domingo, 26 de junio de 2011

ARQUITECTURA


Al municipi del Catllar hi podem trobar una arquitectura ben diversa: religiosa, civil, industrial, rural...

La portada i el campanar de l’església parroquial de Sant Joan se’ns mostra esplèndida i ens crida l’atenció quan ens la mirem des de diversos angles.

Sobre les proporcionades dimensions d’aquest edifici, l’arquitecte Josep Llop ha escrit un llibre que ens ajuda a esbrinar la forma amb la qual es bastien aquesta mena de construccions.

sábado, 25 de junio de 2011

SUPORT


Sempre s’ha dit que una mà renta l’altra i que entre les dues poden netejar la cara. Així mateix, en el món de la parella l’un fa l’altre, de la mateixa forma que tots els membres d’una família poden enriquir-se mútuament amb les aportacions recíproques.

En un àmbit més camperol, el pilar de pedres que es veu a la foto és una altra mena de suport, un ajut sense el qual la branca de garrofer faria dies que estaria esclopada.

viernes, 24 de junio de 2011

MOSQUES ACOLORIDES


Les mosques són insectes que resulten molestos, quan es dediquen a incomodar-nos amb les seves picades, i també fastigosos, pel fet de freqüentar àmbits poc salubres. Amb tot, hem de reconèixer que les acolorides mosques blaves o verdes tenen un cert atractiu cromàtic.

jueves, 23 de junio de 2011

PLANTES I FLORS


Darrerament tinc la sensació que esmercem molts recursos en mantenir els nostres jardins, i més quan ens capfiquem en dotar-los de plantes i arbres no autòctons.

En gairebé tot temps, quan passegem pel camp veiem plantes i flors de gran bellesa que se’ns mostren esplèndides, cosa que ens fa pensar que un jardí amb plantes del país podria lluir de debò sense massa costos.

Ho haurem d’estudiar.

miércoles, 22 de junio de 2011

FLORS I MORES


La major part d’esbarzers ens mostren una gran profusió de flors, unes flor que són la promesa dels fruit que esdevindrà més endavant: les mores.

Les mores es poden consumir directament de la planta quan ja han agafat el característic color negre, poden formar part de la rebosteria, dels gelats i també ajuden a configurar licors.

Les esperem!


P. E.:

Ja veieu com l'estiu ens ha portat un entremaliat subratllat al text.

martes, 21 de junio de 2011

ECLIPSI DE LLUNA




La passada nit del 16 de juny vam poder veure un dels millors eclipsis de llunya que es recorden, un fenomen que es va poder seguir a Europa, Àsia, Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia.




Inicialment la contaminació atmosfèrica feia difícil seguir l'espectacle, alhora que afegia un color rogenc a la lluna. A més, la contaminació lumínica artificial també restava espectacularitat a l'esdeveniment, per bé que en general resulta força reeixit.

lunes, 20 de junio de 2011

GRIFÓ


El griu, grif o grifó és un ésser mitològic considerat ferotge. Se’ls representa amb cap i les potes davanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les potes de darrera i la cua són com les d’un lleó.

El grifó reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la terra i rei del cel, i per això se'l considerava un animal noble.

El grifó que es mostra a la foto, més o menys ben aconseguit, es pot veure a la façana de ca Bienvenido.

domingo, 19 de junio de 2011

SÍMBOLS (i 4)


Molt temps abans que l’Església Catòlica adoptes la creu com a símbol de la doctrina predicada per Jesús, moltes persones ja utilitzaven la creu com a testimoni de les seves creences.

Més endavant ja es va representar Jesucrist clavat a la creu, just quan la mateixa Església va permetre aquest fet. A partir d’aleshores començaren a aparèixer baix relleus com el que a la Fatarella s’anomena Creu de Sant Joan, en el qual es poden veure els quatres claus de la creu propis del romànic més primerenc. Una gran joia escultòrica!

sábado, 18 de junio de 2011

SÍMBOLS (3)


Entre els símbols que ens recorden altres temps tenim els que es veuen al picaport de cal Xico, la seu actual de la Fundació el Solà.

Per sobre de la picaporta i d’esquerra a dreta s’hi veiem: la rosa exafoliada, pròpia dels càtars i més tard adoptada pels templers; la creu del cristianisme, al mig, i la representació d’una branca d’olivera, igualment de simbologia templera.

Això i altre elements formen part de la nostra història.

viernes, 17 de junio de 2011

SÍMBOLS (2)


A la Fatarella, en els balcons de moltes cases i al llarg de tot l’any s’hi poden veure dos elements carregats de simbolisme: el ram beneït el Diumenge de Rams i el bordó de la diada de Sant Francisco.

Era costum que el ram es guardés tot un any, fins que es reemplaçava per un de nou; aleshores, el ram vell es cremava i les cendres es guardaven per utilitzar-les com a condiment al moment de coure llegums.

El bordó es llueix als balcons com a mostra de devoció i com a prova d’haver participat en un dels actes més populars dels que s’organitzen al llarg de l’any: la romeria.

No ho veureu en cap altre lloc del món!

jueves, 16 de junio de 2011

SÍMBOLS


Quan es lliuraven les darreres batalles de la guerra del 36-39 i a mida que les tropes franquistes entraven als poble i ciutats, els encarregats de la propaganda feixista pintaven en llocs ben visibles les imatges de Franco, el general colpista considerat pels seus partidaris el salvador de la Pàtria; José Antonio Primo de Rivera, la víctima oficial dels “rojos”, i el jou i les fletxes, l’emblema de la Falange i de las JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista).

Amb el pas del temps la major part d’aquells símbols s’han esborrat o s’han fet desaparèixer. A hores d’ara i ja amb la nostra història passada ben assumida, no estaria de més que les pintures que queden visibles es protegissin, més que res per recordar allò que ja mai més hauria de tornar a ser.

miércoles, 15 de junio de 2011

FLOR SENSE OLOR



La planta que es mostra a la foto d'avui rep el nom popular de Flor de la Mare de Déu; tanmateix, els nostres experts en botànica faran bé en afegir més informació.



Diu la llegenda que, a l'inici del món, aquesta planta tingué la gosadia de demanar-li a Déu ser tan blanca com la Verge Maria. Déu, magnànim i justicier alhora, hi accedí, això sí, a canvi de que no fes cap mena d'olor, com així és.



martes, 14 de junio de 2011

...I ASSOSSEC



Foto de M Victòria Gironès Puñet
En les darreres jornades s'ha viscut una certa tensió política en diferents municipis, alhora que en altres àmbits s'imposava una llei del mercat postelectoral no sempre neta i transparent.
En alguns moments semblava que de no concretar-se tal o qual negociació semblava com si hi hagués d'haver algun daltabaix, per bé que en un passeig pel camp ens podíem trobar amb que les coses més importants que no depenen de les persones continuen amb el seu bon camí.

lunes, 13 de junio de 2011

INCIDÈNCIES...





En alguns municipis, els resultats electorals propiciaren la possibilitat de constituir diverses majories de govern a partir de la suma de dos o més partits, un fet que forma part del jòc democràtic.





Malauradament, aquest procés s'ha viscut amb tensió, cosa que ha provocat l'assistència preventiva de les forces de l'ordre, sense que en general arribessin a intervenir.





Amb els anys que portem de democràcia, ja cal que ens entenguem sense arribar a les mans.





domingo, 12 de junio de 2011

CONSTITUCIÓ CONSISTORIAL




Ahir es van constituir la major part de consistoris, amb la presa de possessió d'alcaldes i regidors.


Els alcaldables que en les darreres eleccions havien aconseguit la majoria absoluta de regidors no tingueren cap problema per obtenir la proclamació; tanmateix, no tots els partits que havien aconseguit una minoria majoritària pogueren veure escollit el seu alcaldable. Coses de la nostra democràcia i dels usos polítics que cal respectar.


A partir d'ara ens agradaria que els nostres representants polítics treballessin de valent pel municipi pel qual han estat nomenats, i que ho facin de forma lleial, transparent i honesta.

sábado, 11 de junio de 2011

FAVES


Per molta cuina de disseny que ens vulguin vendre en els restaurants moderns de plat gran i teca petita, les persones de poble, quan anem a menjar fora de casa tenim tendència a buscar viandes consistents i saboroses, com aquest plat de faves que la Rosa Mari i Ramon van preparar al restaurant La Casa Ecològica de la Fatarella.

I és que al moment de posar-se a menjar, no s’hi valen romanços.


viernes, 10 de junio de 2011

ARQUITECTURA


Des de molts anys, als nostres pobles ha estat l’arquitectura religiosa la que ha marcat la pauta constructiva que han seguit posteriorment altres institucions, i també les persones que han pogut fer-ho.

Si això ha estat així i no s’han introduït elements estranys, a tot el poble es respira una arquitectura harmònica, molt agradable als sentits.

Amb aquesta base, només fa falta una mica de gust per aconseguir ambients i imatges sublims.


jueves, 9 de junio de 2011

ARQUITECTURA


Els perxes són un dels elements més definidors de l’arquitectura local, alhora que una mostra d’aprofitament de l’espai.

Poden estar bastits amb arcs apuntats, de mig punt o compostos, però en tot cas la serena bellesa que transmeten és considerable.


miércoles, 8 de junio de 2011

ARQUITECTURA


La Casa Consistorial, ca la Vila, és la mostra més evident d’arquitectura institucional. L’edifici fou reconstruït després de la guerra seguint els cànons de l’arquitectura local, i en els darrers anys ha estat reestructurat per adaptar-lo a les noves necessitats.

Quan l’arquitectura tradicional s’ajunta amb la funcionalitat és un encert.


martes, 7 de junio de 2011

ARQUITECTURA


L’arquitectura defineix per si mateixa les particularitats dels llocs on està bastida. Si ens mirem l’estructura de l’església parroquial de Sant Andreu, a la Fatarella, fàcilment ens pot arribar a caure la bava al veure l’agradable complexitat dels arcs nervats que aguanten la coberta de l’edifici. La bellesa també la trobem a l’exterior, en la façana abarrocada que darrerament ha estat restaurada amb molt d’encert.


lunes, 6 de junio de 2011

ANIVERSARI


Avui és l’aniversari de la meva esposa, Dolors.

A desgrat de les persones que odien veure com es completen els anys, Dolors assegura que és bo veure’ls passar, més que res com a constatació que s’és viu, i millor encara quan hi ha salut.

Doncs bé, moltes felicitats, que sigui per molts anys i que vinguin ben bons i amb salut.


domingo, 5 de junio de 2011

JUNY


El refranyer popular, que seguia fil per randa la feina dels pagesos, avisava: Pel juny, la falç al puny.

De fet era un advertiment a l’avançada, ja que la sega dels cereals tenia lloc al final de juny o al començament de juliol. Per això, ara es pot constatar que en les darreres dècades les diverses collites s’han avançat en referència als temps de començament del segle XX. Per què serà?

sábado, 4 de junio de 2011

CENTAUREA


Al llarg dels darrers dies han començat a aparèixer les flors de centaurea, que se’ns mostren com si fossin petites pinyes daurades.

La centaurea, també anomenada pinya de Sant Joan o Carxofera, aguanta un dies compacta, fins que al final de junt mostra uns filament de color morat, fins que passats un dies escampa les seves llavors amb l’ajut de vent.

De petit, la centaurea ens la imaginàvem com si una guitarra fos, ja que la mare ens ensenyava a jugar amb elements de la natura.


viernes, 3 de junio de 2011

ROELLES


A les grans plantades de cereals, per molt espesses que estiguin les espigues, s’hi veuen les roelles que donen color. Una cosa semblant ens passa a la nostra vida, quan entre totes les coses que ens l’alegren només veiem les que ens neguitegen; o quan entre el munt de bona gent que coneixem només ens recordem del més brètols.

Serà qüestió de fixar-se més en allò que és bo.


jueves, 2 de junio de 2011

GARROFES


Encara hi ha garrofers que tenen penjades les garrofes de la collita precedent quan ja ens mostren la nova collita. Ja veurem qui les cull.

Ja m’haureu sentit contar que un ministre que visità Mont-roig del Camp es quedà bocabadat davant d’un garrofer, i lloà amb gran entusiasme “La gran cosecha de habas que habrá este año”.

miércoles, 1 de junio de 2011

EXPERTS


Dues de les persones més enteses en plantes que conec són n’Olga Xirinacs i en Francesc Burjachs. La primera és una gran estudiosa de tot plegat, mentre Francesc és un gran científic.

Ja sabeu que qui mel maneja el dits es llepa, de la mateixa forma que qui es relaciona amb savis alguna cosa aprén.