domingo, 22 de marzo de 2015

Un nou llibre de la meva autoria: PRESIDI MAJOR

Ja ha sortit dels tallers el meu darrer llibre PRESIDI MAJOR, una obra publicada per PAGÈS EDITORS.

Aquest llibre fou el guanyador del Premi Fiter i Rossell de la Nit Literària Andorrana 2014.

La seva publicació ha aixecat molta expectació, ja que tracta del caciquisme imperant a la Terra Alta en la segona meitat del segle XIX, amb els paral·lelismes que cadascú vulgui associar a alguna de les institucions que coneix.
.

L'ÈXIT DE LA FRUITA SECA


A les portes de la primavera, els ametllers en flor que es veuen pels camps, repartits entre feixes i bancals, per a una bona part de la nostra pagesia són l'anunci de la propera collita. Efectivament, la munió de flors blanques i rosades que es reparteixen entre les branques i els llucs dels ametllers són la promesa de que, si el fred no ho estronca, hi pot haver una bona collita d'ametlles. Alhora, però més discretament, les flors dels avellaners també fan el seu camí. Per un costat, els aments masculins ja fa mesos que pengen de les branques, a l'espera de pol·linitzar i fecundar les flors femenines que per aquest temps  comencen a mostrar petits pètals de color vermellós que pregonen la seva maduresa.
Més enllà de per trobar-se en la seva etapa de fotogènica floració, la fruita seca està d'actualitat. Ens els darrers mesos, ametlles i avellanes han assolit uns preus que, des de la perspectiva d'uns anys enrere, es poden considerar-se estratosfèrics, per bé que no fan altra cosa que remunerar de forma més justa uns productes que portaven mots anys pagats a preu ruïnós pels productors.
La pagesia productora de fruita seca està d'enhorabona pels preus actuals, després d'haver lluitat anys i panys pels preus d'un producte del qual penja l'economia de moltes famílies. Si es recorda, la denominada Guerra de l'Avellana va fer sortir a les carreteres uns pagesos que intentaven defensar el seu treball i el seu futur econòmic, una feina que penja d'un clima que alguns anys crema les flors als arbres, o de les pluges que s'emporten les collites barranc avall. Aleshores també es queixaven dels intermediaris i de les multinacionals que ensorraven el mercat a base d'adquirir avellanes turques, i de les administracions públiques poc útils, com una Unió Europea que signava tractats preferencials amb països aliens al Tractat de Brussel·les. Aquella lluita, molt perllongada en el temps però acabada de forma un tant satisfactòria per als pagesos, posà en evidència l'existència d'un sector productiu que ja estava sotmès a la globalització, però també la força d'una pagesia que si es mostrava unida i activa era capaç de qualsevol gesta.
Els preus actuals de la fruita seca, que giren al voltant dels 8,10 euros per quilo de l'avellana negreta i dels 7,15 euros en l'ametlla comuna, es consideren bons, i més si es comparen amb els 1,50 euros que es pagava l'avellana o els 2,90 amb els quals es remunerava l'ametlla tretze anys enrere. Amb tot, existeix una certa preocupació per saber si aquests preus es mantindran en endavant, per molt que alguns factors conviden a pensar que així serà. En referència a l'ametlla, els Estats Units obtenien fins ara el vuitanta per cent de la producció mundial, però una etapa de sequera combinada amb una sentència contrària als interessos d'uns productors que extreien excessius recursos aqüífers del subsol, poden limitar l'esmentada producció. En conseqüència, si baixa una producte que superava les nou-centes mil tones, les gairebé cinquanta mil tones que s'obtenen a l'Estat Espanyol tenen un bon preu assegurat. Pel que representa a l'avellana, és probable que no es repeteixin les intenses glaçades que han assolat els camps d'avellaners turcs, però l'actual depreciació de l'euro en referència al dòlar podria ajudar a mantenir els preus.
A banda de pensar en els països productors, al moment d'aventurar l'evolució dels preus de la fruita seca també cal pensar que el consum ha evolucionat, i de valent! Els productes agroalimentaris derivats de la fruita seca, com les pastes i els pastissos, els gelats i els torrons, aliments selectes, olis i essències han entrat en l'òrbita de nous països consumidors. A banda de l'Unió Europea i els Estats Units, que fins ara eren els majors compradors, determinades nacions asiàtiques com la Xina, l'Índia i alguns països del sud-est asiàtic, juntament amb els estats àrabs econòmicament més potents s'han iniciat i destacat com a consumidors. I tot plegat fa pensar en un futur plàcid pel sector.
L'optimisme també s'ha generalitzat entre la pagesia, uns productors que han deixat de relegar els ametllers per intentar recuperar arbres vells que havien entrat en decadència, alhora que s'han planificat i executat noves plantacions. Tal és el neguit relacionat amb els conreus relacionats amb les noves plantacions d'ametllers que alguns vivers no es comprometen a subministrat plançons en un termini inferior als tres anys. Per contrarestar aquesta situació que podria allargar-se en el temps, alguns pagesos s'han posat a elaborar el seu propi planter a partir de les tècniques més ancestrals, a base de plantar ametlles amargues i empeltar les plantes resultants amb les varietats desitjades.
Res no atura la nostra pagesia si el vent li bufa mínimament a favor!


Josep Gironès