lunes, 28 de febrero de 2011

URBANITZACIONS


Al municipi del Catllar s’hi troben moltes urbanitzacions, però només una minoria tenen els serveis públics necessaris per poder-hi residir amb les mínimes garanties de salut.
Per aquest motiu, fa goig veure com alguna urbanització ha emprés les obres d’adequació necessàries per dotar els veïns amb unes xarxes d’aigua corrent i de clavegueram adients, enllumenat públic i unes vies públiques correctes.
Si aneu a la Cativera, la trobareu en obres, i això fa goig.

domingo, 27 de febrero de 2011

ASSECADOR DE MORESC


Quan transitem pels camps tenim per costum mirar-nos els diferents rastres deixats per l’empremta humana, per tal de fer-nos una idea de com es podia viure en un temps determinat.
En el mas del terme de Vespella de Gaià que es mostra a la foto s’hi poden veure una mena d’estenedors encarats a sol. En principi es pot pensar que eren per a la roba, però no servien per altra cosa que per assecar-hi les panolles de moresc.

sábado, 26 de febrero de 2011

PARAPENT


Els dies de festa augmenta en nombre de persones que surten al camp a realitzar diverses activitats que barregen lleure i moviment.
La majoria ens movem a peu, altres ho fan amb vehicles moguts per la seva pròpia força, com els ciclistes, uns pocs amb vehicles a motor, com els conductors de motos o quads, i ja és del tot excepcional veure persones que solquen el cel amb enginys lleugers.

viernes, 25 de febrero de 2011

MISÈRIA DE BOLETS


L’escassetat de pluges combinada amb els vents aponentats i l’ambient sec ha ocasionat que la collita de bolets d’enguany sigui prou escadussera.
Els fredolics, anys enrere abundants, només van aparèixer en una primera fase, per estroncar-se ben aviat. Per això, pel camp només trobem fongs i bolets poc mengívols, com aquesta pota de cavall prou gran.

jueves, 24 de febrero de 2011

ALTRES CAUS


Al llarg de la guerra del trenta-sis, quan les bombes que llençava l’aviació feixista queien sobre els pobles i ciutats, la població buscava llocs on aixoplugar-se. Aleshores, en algunes coves s’hi protegien famílies senceres, de la mateix forma que els masos més allunyats de les poblacions constituïen un bon recurs per evitar els bombardeigs que tocaven més les urbs.
La guerra va constituir un llarg període farcit de mort i patiment que ens hauria de donar a entendre que no tot s’hi val per aconseguir implantar uns interessos.

miércoles, 23 de febrero de 2011

CAUS


En les nostres passejades pel camp ens trobem amb detalls que testimonien l’existència d’una fauna encara prou variada.
Els caus que habiten les raboses o altres animals de pèl ens donen a entendre que, malgrat la pressió humana, sobreviuen amb una certa qualitat.
Ja se sap que la diversitat faunística és proporcional a les condicions ambientals, un medi que nosaltres habitem i que hauríem de conservar millor.

martes, 22 de febrero de 2011

UN NOU LLIBRE (i 2)


En la seva explicació sobre el contingut del llibre: L’església de Sant Joan Baptista del Catllar. L’encant de la geometria, Josep Llop i Tous explicà les proporcions més harmòniques que des de temps pretèrits governen la construcció dels millor edificis, unes relació matemàtiques que fan possible una geometria i unes construccions plaents.
Josep Tous exposà els valors de la successió de nombres de Fibonacci i de les proporcions auriques, els quals formen part destacada de les estructures humanes i del desenvolupament d’un seguit arbres, plantes i flors, els mateixos índex que defineixen el disseny arquitectònic de l’església del Catllar.
Una presentació encisadora!

lunes, 21 de febrero de 2011

UN NOU LLIBRE (1)


Amb la destacada presència del president de la Diputació de Tarragona i amb l’alcalde del Catllar com amfitrió, tingué lloc a l’església parroquial del Catllar, la presentació del llibre de l’arquitecte Josep Llop i Tous titulat: L’església de Sant Joan Baptista del Catllar. L’encant de la geometria.
L’alcalde, Josep M Gavaldà, inicià l’acte de presentació amb una lluïda exposició sobre la història de l’església, per continuar amb les dades professionals i personals de l’autor del llibre. Tancà l’acte Josep Poblet, qui amb un discurs molt familiar explicà els seus lligams amb el Catllar i amb l’autor del llibre.
En acabar, els nombrosos assistents tingueren ocasió de compartir un deliciós aperitiu.

domingo, 20 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (i 5)


A Vall-de-roures, la imatge del castell procedent del segle XIV i l’església de Santa Maria la Major dominen la població des de l’alçada, amb uns perfils ben característics que són visibles des de diversos espais de la població i del seu terme municipal.
Realment, el poble fa goig, ja que ha sabut conservar algunes cases nobiliàries, les quals es distribueixen per un nucli antic prou costerut que fa de bon visitar.

sábado, 19 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (4)


A l’edat Mitjana, les formes de comunicació més gràfiques eren l’escultura i la pintura, més quan la majoria de persones no sabien llegir ni escriure.
Amb l’art de l’escultura es mostraven paratges bíblics, però també imatges quotidianes, com aquesta persona que apareix amb la dolçaina a la boca i amb el tamborí penjat del braç esquerre.

viernes, 18 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (3)


Les gàrgoles constitueixen un element arquitectònic que barreja utilitat amb bellesa.
Per un costat, és el cap d’una canal que té per finalitat vessar l’aigua de pluja el més a lluny possible de la paret que la suporta; altrament, reprodueix figures de persones o animals amb característiques prou definides, com la d’aquesta dona que ens ensenya una gran boca tota plena de dents.

jueves, 17 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (2)


S l’església de Santa Maria la Major, de Vall-de-roures, s’hi poden veure un seguit de permòdols, alguns de ben curiosos.
Un ens mostra un animal dotat d’un cap gros i una cua ben estarrufada, una bèstia que es pot veure en altres llocs amb la mateixa disposició. Al costat, un peix, possiblement un barb, que pot fer referència a l’aprofitament de la pesca que tenia lloc a partir de les peixeres situades en el cabal del riu més a tocar de la població.

miércoles, 16 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (1)


Alguns arqueòlegs asseguren que entre les runes que omplen alguns murs s’hi troben restes d’edificacions precedents, com en el cas de les muralles romanes.
A desgrat del que puguin amagar l’interior d’alguns murs, per poc compte que hi parem podem veure pedres encarades a l’exterior que ens mostren usos antics, com l’estela que apareix en la foto, la qual forma part del mur actual que delimita l’antic fossar de Vall-de-roures.

martes, 15 de febrero de 2011

AUTORS EBRENCS


Foto de M Dolors Puñet)
Les persones que apareixen a la foto són algunes de les que hem participat en el llibre Un riu de crims. No hi érem totes, de la mateixa forma que tampoc hi eren presents la resta de components del col·lectiu que ens distingim sota el qualificatiu “ebrencs”.
Més enllà de la literatura dels grans autors, de les obres d’encàrrec i dels escriptors mediàtics, costa déu i ajuda poder editar decentment un llibre; amb tot, som molts els escriptors i uns quants els editors que ens apuntem a l’aventura. I, quan el llibre ja està a les llibreries, ha de ser el públic lector el que tingui el protagonisme de l’opinió, sense deixar-se influir per campanyes ben orquestrades.
En això estem.

lunes, 14 de febrero de 2011

AUTORS EBRENCS


Dissabte 12 de febrer, a Vall-de-roures, coincidim amb l'Ester Suñé en la presentació del llibre Un riu de crims, obra col·lectiva de vint-i-quatre autors ebrencs.
El llibre de relats del gènere negre ha estat una iniciativa més d’Octavi Serret, ben acompanyat pel Jordi Pijoan i pel Fede Cortés, i magníficament editat per March editor.
Si us ve de gust...

domingo, 13 de febrero de 2011

ANIMALETS


Hi ha qui relaciona la qualitat i el bon cor de les persones amb la forma que tracten els animals. Si això és així, els nostres veïns Gisela, Alba i Xavier han de ser molt bones persones, ja que fa molts anys que tenen cura d’un colom cec que van arreplegar quan tombava perdut.
Els dies que fa bon temps, deixen l’animal que passegi pel jardí, aleshores, se’l pot veure ben eixerit i estarrufat, de ben segur content de rebre tan bon tracte.
Un exemple més en el qual s’haurien d’emmirallar els que xalen quan els animals pateixen.

sábado, 12 de febrero de 2011

LA TARONJA AL TERRA


Dijous al capvespre, a la llibreria la Rambla es presentà el darrer llibre d’Olga Xirinacs: La taronja al terra, publicat per editorial Omicron.
L’escenificació de l’acte anà a càrrec de Rosa M Rossell, qui a banda de descriure alguns dels poemes del llibre també repassà la gran obra poètica general d’Olga.
L’autora, intercalà harmònicament els seus pensaments entre el discurs de la presentadora, igual com ho va fer Ramon Marrugat, dues persones amb un gran bagatge cultural a les espatlles.
En un món en el qual la gent s’expressa majoritàriament a crits i amb frases buides de contingut, s’agraeix la paraula ben expressada, poètica, certament, però plena.

viernes, 11 de febrero de 2011

CA LA VILA


En acabar la guerra es va reconstruir ca la Vila i es va fer molt encertadament.
Els exteriors, bastits parcialment amb pedra sorrenca, es mostren d’acord amb l’art de la zona, sobretot en els arcs que delimiten l’espai destinat al porxo. La balconada, amb la barana de ferro i l’espai destinat a les banderes també és propi del territori, igual com l’àmplia barbacana que culmina la façana de l’edifici.
L’espai interior era i és petit, però hi hagué lloc per situar-hi el saló de Sessions i diverses oficines, sense menystenir les dependències més a tocar de terra.
Les obres que s’hi ha practicat recentment han afegit funcionalitat interior a l’edifici, per bé que no li han fet perdre la seva harmonia.

jueves, 10 de febrero de 2011

APROFITAMENT


Sovint hem escoltat de les persones grans –les que van patir la guerra i la postguerra-, que no es pot deixar perdre res, no sigui que tornin a venir mals anys.
En diversos punts a tocar de la línia del tren d’alta velocitat, els promotors hi plantaren oliveres de diverses classes, uns arbres que amb el pas del temps queden envoltats de males herbes i farcits de pollissos, ja que ningú en té cura.
A desgrat de la deixadesa oficial, una bona persona s’ha dedicat a desbrossar el arbres, a esporgar-los i abonar-los. Ara només caldrà que tornin a donar fruit.

miércoles, 9 de febrero de 2011

CAVALL BLANC


Cada cop que passem a tocar de Mas Teret em trobo amb que aquest cavall blanc em mira fixament, com si amb la mirada volgués saber alguna cosa sobre mi o alguna persona que n’és ben propera.
Aleshores me’n recordo d’Olga Xirinacs, a qui sovint li he sentit dir que li agraden els animals amb pèl d’aquest color.
No ho sé, però em sembla que quan arribi el bon temps, serà qüestió de quedar un dia per anar a donar un tomb a lloms d’aquest eixerit animal.
Altrament, avui és el dia de les Àguedes i en alguns pobles fan veure com si manessin per un dia, quan sí que ho fan al llarg de tot l’any. I sort que en tenim!

martes, 8 de febrero de 2011

AGUEDES


Els homes cada vegada tenim més assumit que són les dones les que, sovint de forma indirecta, regeixen la nostra societat. De fet, sempre ha estat igual, malgrat que la violència masclista o religiosa hagi provocat que les dones hagin d’exercir les seves tasques de forma molt dissimulada.
En alguns pobles, per santa Àgueda les dones fan veure que agafen el control dels pobles, per un sol dia, encara que l’endemà continuaran fent idèntica feina des d’un discret segon pla.
A la Fatarella són moltes les activitats culturals que s’organitzen al llarg de l’any i una bona part és gràcies a les dones, com aquesta exposició de manualitats aconseguides sota el mestratge d’una dona ben popular: la Maria del Contemplon.
Que sigui per molts anys!

lunes, 7 de febrero de 2011

LLENYA


La devoció dels fatarellencs als seus sants patrons queda ben palesa quan s’accedeix a l’església, a la Capella o quan es veu les ermites que tenim escampades pel terme.
Quan arriba el moment, en honor a tots i cadascun d’aquests sants se’ls celebra la diada, en la qual s’esmercen les despeses que millor es considere.
En temps pretèrits, quan els diners anaven escassos hom aportava el que podia i tenia més a l’abast, cereals principalment, per bé que la llenya era un bon recurs.
Al terme de la Fatarella encara es conserva la partida dels Comuns, un bon tros de terra boscosa els beneficis de la qual anaven en profit del Comú que governava el poble.
El costum de destinar els guanys de la venda de la llenya procedent dels Comuns derivà en la tradicional arreplec de llenya, que encara actualment es diposita i subhasta a la plaça en benefici de la festa de Sant Blai.
Alguna vegada s’ha dit que els pobles com la Fatarella només tindran futur si saben guardar les seves tradicions, la bellesa del paisatge i la bonhomia de les persones. En això estem.

domingo, 6 de febrero de 2011

TORTADES


Una de les tradicions més arrelades per les Festes de Sant Blai són les tortades, uns pastissos monumentals que, a part de ser saborosos com cal, resulten vistosos.
La nostra societat estem vivint un període d’opulència, quan no fa pas tants anys que algunes famílies patien escassetat, sobre tot quan les collites i els jornals no acompanyaven. Per això s’entén que la societat fatarellenca portés a beneir al patró de les festes d’hivern un element que, en aquell moment, significava abundor.

sábado, 5 de febrero de 2011

CONVENI


Ahir per la tarda, al Casal de la Fatarella es signà el Conveni de col·laboració entre el Bisbat de Tortosa, l’Ajuntament de la Fatarella i la Diputació de Tarragona per a la consolidació de la Capella.
Prèviament, la Junta de la Capella havia mostrat a les autoritats els treballs que fins ara s’han realitzat, alhora que els exposaven el significat que l’edifici religiós té pel poble fatarellenc.
A petició del president de la Diputació s’entrà en el recinte de l’antic cementiri vell, on es comentaren els Fets de la Fatarella i la falta d’un referent que recordi els pagesos assassinats i la resta de víctimes de la guerra.
A continuació, el president Josep Poblet signà en el llibre d’honor de l’Ajuntament, en el qual hi deixà un missatge d’afecte al poble.
De camí cap el Casal, la comitiva entrà a l’església parroquial de Sant Andreu, on se’ls mostra la talla de la Mare de Déu de la Misericòrdia, la qualitat de la qual sorprengué moltes persones. Altrament, el president Poblet s’interessà per la gràcil estructura nervada que cobreix l’església, acabada exteriorment amb lloses disposades a saltacavall.
En l’acte de signatura, l’alcaldessa Carme Pelejà ressaltà la importància de l’esdeveniment i, juntament amb la representant de la Junta, M Jesús Ardévol, comentaren la significació de la Capella en la vida dels fatarellencs.
Pel seu costat, l’ecònom del Bisbat passà balanç de les diverses peticions que han rebut, amb la Capella com a gran referent.
El president Poblet destacà l’esperit de servei de l’ens provincial en benefici dels pobles i dels seus habitants, alhora que es posava a disposició de l’ajuntament de la Fatarella per tancar algun dels temes emocionalment pendents, com l’honorança a les víctimes dels Fets i de la guerra.
L’acte, que fou seguit per moltes persones, acabà amb un tast de productes de rebosteria local, tot i que hi hagué temps perquè el president Poblet veiés els lluïts treballs manuals aconseguits per les dones del poble.

viernes, 4 de febrero de 2011

HOSPITALITAT


Temps era temps que les cases dels masos i de les cases estaven obertes a tothom, ja fos conegut o no.
Qualsevol persona que anés de pas, podia demanar una set d’aigua, que li era regalada de tot cor. Malauradament, amb el pas del temps i fruit de les diverses invasions qui més qui menys guarda casa seva tant com pot, encara que sempre hi hagi bona gent que faciliti el poder calmar la set al viatger i als seus animals.

jueves, 3 de febrero de 2011

SANT BLAI


Avui, l’Església celebra la festivitat de sant Blai, el sant que presideix les festes majors d’hivern a la Fatarella.
Abans de que per imperatius de racionalitat es passessin les festes al cap de setmana més proper, la diada d’avui era sinònim de misses i tortades, de cercaviles i aplegues, de balls tradicionals i de jota, de menjar i de beure i de tot allò que completa una festa tradicional.
Tanmateix, no hem d’oblidar que sant Blai era i és el sant al qual s’encomana molta gent quan té mal de gola.

miércoles, 2 de febrero de 2011

ARBRE DE COMPANYIA


Alguns constructors de barraques, quan enlairaven una peça acostumaven a plantar-hi al costat un arbre de companyia.
Normalment, en paratges d’interior s’escollia un arbre de fulla caduca, ja que donava ombra a l’estiu i deixava passar els raigs de sol a l’hivern.
Més a prop de la costa l’elegit era un arbre de fulla perenne, com en el cas d’aquesta barraca que gairebé passa desapercebuda al costat una enorme alzina.

martes, 1 de febrero de 2011

HA PLOGUT!


Finalment ha aparegut la pluja. Falta feia!, després de gairebé dos mesos sense caure res del cel. Al Catllar han caigut més de quaranta litres per metre quadrat, una quantitat força respectable.
La majoria d’arbres han patit els darrers freds i majoritàriament ho han fet a gust, just perquè les glaçades suaus ajuden a matar molts paràsits. Tal com diuen els pagesos: Les gelades estalvien ensofatades.
Res, que continuï la pluja o se’ns espatllarà el pronòstics meteorològics anuals.