viernes, 18 de febrero de 2011

PEDRES QUE PARLEN (3)


Les gàrgoles constitueixen un element arquitectònic que barreja utilitat amb bellesa.
Per un costat, és el cap d’una canal que té per finalitat vessar l’aigua de pluja el més a lluny possible de la paret que la suporta; altrament, reprodueix figures de persones o animals amb característiques prou definides, com la d’aquesta dona que ens ensenya una gran boca tota plena de dents.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

És cosa que m'agrada molt contemplar les gàrgoles en acció, o sigui, quan plou força.
Molts poetes han dedicat llibres i poemes a les gàrgoles, entre ells Mr. de Villepin, polític actual francès.

Josep Gironès Descarrega dijo...

Quan plou, la majoria ragen de cara, però algunes tenen la boca torta per desviar-ne el raig.