martes, 31 de agosto de 2010

OBRES (1)


A ca Descarrega, una de les cases més antigues de la Fatarella, situada al carrer del Forn, han fet obres. Amb molt bon gust, han deixat les pedres de la façana visibles, unes pedres de calar que acompanyen a les sorrenques que ja es veien.
En una de les pedres es pot veure el nom de la casa DESCA REGA, marcat amb més o menys encert pel picapedrer de torn, la mateixa persona que deixà escrit AÑY de forma ben particular i la data 1729, amb la creu templera a dalt de tot.
Enhorabona als propietaris i als paletes per l’encert en l’execució de la feina.

lunes, 30 de agosto de 2010

TE DE ROCA


Cada any tenim per costum recollir alguns manats de te de roca, degut a que el seu sabor, pres com infusió, ens agrada, i més acompanyat per una cullerada de mel de bruc.
No descobrirem ara les propietats de te de roca, però sí afirmarem que el seu sabor ens recorda els temps d’infantesa, on no teníem altre te que aquest, no com ara que n’hi ha de vermell, de verd i de diverses procedències.

domingo, 29 de agosto de 2010

L’ATZAVARA


La nostra atzavara Reina Victòria ha acabat de florir i es manté ferma. De les flors n’han quedat un seguit de llavors que no sabem si, plantades, podrien donar lloc a noves plantes. Ho provarem.
I mentre, amb l’esforç que ha fet per la florida i amb el cop de calor dels darrers dies, esperem veure com la planta reacciona davant del seu anunciat final.

sábado, 28 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (i 12)


Des fa molt temps, el Catllar compta amb un equip de futbol que forma part de la categoria Preferent catalana, tot un mèrit per un municipi com el nostre. També hi ha un altre equip que es mou amb solvència en categoria regional.
A partir d’ara, els equips catllarencs podran gaudir d’una nova i espectacular instal·lació: la gespa artificial que diumenge passat s’inaugurà a l’estadi.
Esperem que la gespa ajudi a millorar les prestacions de l’equip i l’assistència de públic a l’estadi. I ja fora tot un èxit que ajudés a potenciar el futbol base.

viernes, 27 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (11)


Els balls de festa major sempre han estat una de les activitats més preuades als pobles. Al ball s’hi ajunten la música i la llum, el ball i els balladors, l’espectacle i els espectadors.
Per a les persones que tenim una edat, el ball de festa major és la culminació de la festa, i l’esperem al llarg de tot l’any.
Enguany, al Catllar hem tingut l’orquestra Maravella, esplèndida en el concert i engrescadora a l’hora del ball. També ha actuat l’orquestra Girasol, una agrupació controvertida per la música que ofereix, poc a l’abast dels balladors clàssics. Tanmateix, la Girasol aconsegueix concentrar centenars de joves, que acudeixen des dels pobles del voltant, un mèrit que porta aparellat un demèrit a considerar: entre els joves que tenen la música i el ball com a finalitat se n’infiltren altres que només es distreuen quan fan mal.

jueves, 26 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (10)


La part més visible d’un castell són les persones que, a partir dels dosos, pugen a munt fins culminar la construcció humana, amb l’enxaneta. Capítol a banda mereixen les pinyes, que donen la solidesa al castell, el grup de persones que actuen com un sol cos i donen consistència necessària que, en la major part dels casos, evita la temuda llenya. Tots aquest elements estan a peu de plaça, però una mica allunyats queda la canalla, el grup de nens i nenes que culminen les construccions, una mainada que està entretinguda les persones que en tenen cura, en una feina que esdevé tan anònima com imprescindible.

miércoles, 25 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (9)


Alguns experts asseguren que fou al Catllar on s’aixecaren els primers castells humans, evolucionats a partir dels Balls de Valencians. Fos així o no, el cert és que el Catllar, sense tenir colla pròpia, ha aportat molts bons castellers a les diferents colles del contorn. A més, el Catllar és una de les places castelleres més reeixides, on any rere any les millors colles aconsegueixen resultats espectaculars.
Enguany la colla de Vilafranca ha aixecat tres castells de nou, a més dels espectaculars torre de nou i pilar de vuit. Al seu costat les colles de Valls quedaren eclipsades, mentre els Xiquest de Tarragona aixecaven un meritori tres de nou.

martes, 24 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (8)


El castell del Catllar —que la majoria recordem quan encara estava ensorrat i ple de brossa—, avui se’ns mostra esplendorós i ben condicionat per la tasca de promoció que té encomanada.
La majoria de catllarencs entenem que el castell és un dels llocs emblemàtics de la població i estem orgullosos de la forma que ha quedat; tanmateix, moltes persones demanen que aquest esplendor arribi també a serveis públics de forta demanda que actualment són prou limitats o inexistents.
En qualsevol cas i sense perdre les ambicions per progressar, ens sumem a la satisfacció general que la restauració i adequació del castell ha provocat. Que sigui per molts anys!

lunes, 23 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (7)


El dia de la inauguració del Centre de Interpretació amb seu al castell del Catllar vam poder veure al president del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Senyor Ernest Benach qui, acompanyat per l’Alcalde del Catllar Josep M Gavaldà, com amfitrió, va poder conèixer de primera mà tots els treballs que s’han dut a terme al castell i en benefici de la promoció turística de la zona del Baix Gaià.
A més de l’alcalde i del president van ser moltes les autoritats de diferent signe polític que van voler donar cos a l’acte, en una comunió que es manifestà al final, quan es van fer la foto de família que recordarà l’esdeveniment.
Quan veiem actes com el del Catllar ens preguntem: tan difícil és treballar tots a una quan l’empresa s’ho val?

domingo, 22 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (6)


Les rutes turístiques que tenen com a base els castells del Baix Gaià van agafant cos, ja que amb el pas del temps s’hi ofereixen nous al·licients. Un dels més importants va ser la inauguració del Centre d’Interpretació amb seu al castell del Catllar, en un acte que compta amb la destacada presència del president del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Senyor Ernest Benach.
L’acte va estar perfectament organitzat i foren moltes les persones que van voler presenciar l’esdeveniment, el qual acabà amb un sumptuós aperitiu extraordinàriament ben assortit.

sábado, 21 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (5)


Cada any, per les festes majors, al Centre Cultural s’ofereix alguna exposició. Fins ara la pintura havia estat la protagonista de la majoria de mostres, per bé que enguany l’exposició ha estat multidisciplinar: escultura, pintura, joieria, arts gràfiques... i fins i tot es recitaren poesies.
El nivell de l’exposició és alt i tots els components de l’agrupació tarragonina que es van mostrar al Catllar ofereixen algunes de les seves millors obres.
El dia de la inauguració el Centre Cultural estigué força concorregut, com també tingué molta acceptació l’aperitiu posterior.

viernes, 20 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (4)


Les ballades de sardanes formen part de les nostres tradicions més arrelades. Arreu se n’organitzen per les diades senyalades, especialment per les festes majors.
Al Catllar, la Torre d’en Guiu ofereix un marc ideal per escoltar la música i per veure com els qui en sabem ballar.
Enguany hem pogut comprovar que les rotllanes eren més grans que en anys precedents. És un mèrit que s’ha d’atribuir als organitzadors del curs de sardanes que ajudà a formar diversos balladors i balladores.
Que per molts anys hi hagi ballades i balladors.

jueves, 19 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (3)


A la majoria de festes majors que s’organitzen pels diferents pobles de Catalunya s’hi troben activitats esportives: curses a peu, natació, bitlles, ciclisme...
Al Catllar, la tarda de diumenge oferia la possibilitat de fer una cursa ciclista pel terme, amb un recorregut d’uns deu quilòmetres. Hi hagué força participació i molt bon ambient.
Com és lògic, en tota organització hi ha qui treballa, en aquest cas senyalant el circuit abans de la cursa, i posteriorment recollint tota mena de deixalles.
Vagi el nostre reconeixement a les persones que dediquen part dels seu temps en benefici de les organitzacions d’actes populars.

miércoles, 18 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (2)


A la zona lúdica i esportiva de la Torre d’en Guiu hi han plantat una espectacular carpa, destinada a aixoplugar els diversos actes que allí s’organitzin.
L’enginy, bastit amb estructura de metall i semicobert amb lona plastificada, fa força goig, i probablement afegirà un cert confort a les vetllades lúdiques.
El primer acte que acollí foren les havaneres, però esperem que en pugui acollir molts més i sense massa restriccions.

martes, 17 de agosto de 2010

FESTES AL CATLLAR (1)


Han començat les Festes Majors del Catllar i ho han fet amb força.
Un sopar popular amb uns quants centenars de persones assistents fou l’esdeveniment més notable del dissabte, un àpat que es tancà amb un monumental pastís obra de la parella que regenta el Forn Nou.
L’endemà, a primeríssima hora, gairebé a la una de ma matinada, cantada d’havaneres amb el grup Cavall Bernat, amb rom cremat per ajudar a pair el sopar i l’espera de l’inici de l’acte.

lunes, 16 de agosto de 2010

FESTES A LA FATARELLA (i 4)


La mainada són els destinataris d’una part important de la festa.
Aquest any han tornat a gaudir del favor dels més petits el conjunt d’elements inflables, especialment el circuit de petits cotxes. Amb tot, el clàssic trenet (sense botzina afegida) s’ha fet un tip de passejar nens i nenes al llarg de la part de carretera que queda tancada per les festes majors.

domingo, 15 de agosto de 2010

FESTES A LA FATARELLA (3)


A les festes majors d’hivern i d’estiu l’aplega serveix per recaptar diners, per destinar-los a l’organització de la festa, especialment al culte religiós.
L’aplega tingué origen en les antigues captes que tenien idèntica missió, però amb la diferència que els actuals són temps de bonança. Amb tot, ara i abans el plat amb la imatge de la mare de Déu és el lloc on es dipositen les ofrenes de diners.

sábado, 14 de agosto de 2010

FESTES A LA FATARELLA (2)


L’endemà de la diada dels Majorals toca la festa dels Quintos, nois i noies que ara celebren que han complert anys i amb salut. Antigament, aquesta festa es dedicava als nois que s’havien d’incorporar forçosament a l’exèrcit, un fet que conferia a la dia da un gust agredolç.
Ara per ara, és una festa engrescada i engrescadora on la música al carrer, interpretada pels músics del poble, és protagonista. L’aplega es mou a ritme de cercavila i la jota es balla amb els tocs tradicionals.
Capítol a part mereix la cursa de rucs, amb una llança plena de premis pels participants, en un dels actes més tradicionals del programa de festes.

viernes, 13 de agosto de 2010

FESTES A LA FATARELLA (1)


Des del dia 6 d’agost, la Fatarella està de Festes Majors, sí, així en plural.
Al llarg d’una setmana s’organitzen actes religiosos, lúdics, esportius i culturals per a tots els gustos, per bé que els tradicionals són els més seguits.
Els Majorals, un grup de persones que s’ofereixen voluntàriament, són els encarregats d’organitzar el primer dia de festa. Pel matí presideixen la celebració de la missa major, reparteixen el pa beneït i condueixen l’aplega pels carrers del poble; per la tarda encapçalen el ball de la jota, a la plaça Major.
Els Majorals són hereus dels antics confrares i encarregats que encapçalaven les diverses feines del camp, de la mateixa forma que el pa beneit respon a l’antiga ofrena del pa i del vi eucarístics.

jueves, 12 de agosto de 2010

ATZAVARA


La nostra atzavara Reina Victòria continua amb la seva florida. Fa uns dies els centenars de petites flors ―situades a dalt de la protuberància de més de tres metres que surt de la planta—, començaren a obrir-se, des de baix cap a dalt.
Ara per ara només queda un petit tram de floretes per obrir-se, i quan ho facin diversos insectes ho aprofitaran els per extreure pol·len. Posteriorment les flors es marceixen i cauen, sense que a hores d’ara sabem si d’aquest fruit en podran sortir noves plantes.
La planta i la seva flor ja fa dies que estan amb nosaltres, però no per això ens deixa de sorprendre per la seva espectacularitat.

miércoles, 11 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (i 5)


A la Fira del Catllar també hi hem vist un home que es dedicava a ferrar les potes d’un equí, una activitat que encara subsisteix per la demanda existent en els centres hípics i a les famílies que encara disposen d’un cavall.
Fins els anys setanta, a la Fatarella hi havia diverses persones que es dedicaven a ferrar la multitud de rucs i someres, mules i matxos, cavalls i eugues la força de treball dels quals era fonamental entre la pagesia.
Cada dia feiner, cap al tard, o de bon matí, els pagesos que consideraven que calia adequar el calçat dels seus animals s’apropaven a ca l’Adrià o a ca Claudio, igual com abans s’anava a ferrar a cal Ferrer de Rúfol o a ca Manel. I era a les hores quan els ferradors mostraven les seves ancestrals tècniques per ferrar els animals, alguns dels quals eren prou guits com per fer emprar als ferradors tots els coneixements de subjecció. Tot un art!

martes, 10 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (4)


L’artesania basada en el trenat de vímets i canyes sembla que torna a revifar.
Fins els anys seixanta, aquest treball es basava en l’aprofitament de productes naturals, disposats en forma d’utensilis que donessin un cert servei: coves, cistells, paneres, arganells, folres per a gerres i garrafes...
A la Fatarella, l’oncle Quiroso fou el darrer artesà del vímet, sense que ningú en volgués continuar la tradició, més que res a partir de la implantació de productes elaborats amb plàstic.
Darrerament es tornen a veure joves que elaboren artístiques peces que, encara que no siguin de gran utilitat, sí que ens mostren una bona traça, alhora que ens transporten amb el pensament a temps pretèrits.

lunes, 9 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (3)


Al llarg de la història de la humanitat els objectes elaborats amb terra cuita han format part de la quotidianitat humana, fins l’extrem que els experts poden situar en el temps les diferents cultures i civilitzacions ajudant-se de les peces de terrissa que es troben en el jaciments.
En el segle passat i els precedents hi havia una forta demanda de càntirs, ribells, cassoles, plats i altres objectes de terrissa, fins el punt que algunes poblacions tenien un barri sencer dedicat als terrissaires.
Darrerament la profusió d’objectes elaborats amb plàstics i altres materials han deixar de banda la terrissa, per bé que aquest art continua sobrevivint a base d’oferir objectes de diverses utilitats i de decoració. Que sigui per molts anys!

domingo, 8 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (2)


A l’estiu, quan comença a caure el sol, qualsevol motiu és bo per sortir de casa i passejar. La Fira del Catllar realment convida al passeig, a la relació entre persones, al gaudi de productes artesans i a la distracció.
Les persones grans van poder tastar diverses varietats pans, pastes, embotits, formatges i cerveses, en tant que la mainada podia observar les evolucions dels diversos artistes i artesans.
El taller d’elaboració de pa que s’organitzà va comptar amb molta afluència de gent jove, més quan l’evolució del producte era, per força, palpable.
Entre la mainada, el taller de maquillatge facial triomfà de valent, més quan els resultats del treball de l’artista es podien lluir al llarg de tota la tarda. El resultat està ben a la vista: color i alegria.

sábado, 7 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (1)


Al Catllar, entre els dies 24 i 25 de juliol va tenir lloc la Fira Artesana de Sant Jaume, que des d’uns anys ençà ofereix als visitants productes artesans i mostres d’oficis en perill d’extinció, juntament esdeveniments lúdics, artístics i musicals.
Entre els productes comestibles que es podien adquirir destacaven els de pastisseria i rebosteria, amb pans de varietats diverses que en coïen in situ en un forn fet de casa. També hi havia una bona selecció de productes derivats del porc assecats i curats. Les cerveses artesanes també van fer bon calaix, de la mateixa forma que les llaminadures pròpies d’infants i de llépols igualment tenien el seu espai.
Enguany va destacar un venedor de formatges que oferia uns productes realment exquisits, un fet que combinava amb una forma de venda amable i directa més pròpia dels antics venedors de mantes i sabons d’olor. El cas fou que aquest xicot que mostra la foto es fa fer un tip de convidar la gent a tastar els seus productes, cosa que en la major part de casos li significà una posterior venda dels seus deliciosos formatges.

viernes, 6 de agosto de 2010

EXPOSICIÓ AL CATLLAR


Al Catllar, el diumenge dia 25 de juliol es va tancar l’exposició de treballs artístics obra de na Maria Bonet, que exposaven al Centre Cultural.
Maria Bonet és una artista vital i apassionada del seu art, cosa que es nota en les seves acurades obres, i també en la forma que les explica al públic que la va distingí amb una presència nombrosa i admirada.
Alguns dels repujats elaborats amb plata, llautó, aram i pell reprodueixen edificis monumentals catllarencs, majoritàriament, però també estan disposats per ressaltar diversos elements domèstics, com miralls. Admirable!

jueves, 5 de agosto de 2010

CAPELLETA


A l’interior d’algunes cases de la Fatarella s’hi poden trobar capelletes que contenen la imatge de sants i santes. També se’n veu alguna a les façanes.
Temps enrere determinades cases mostraven la imatge del que era el seu sant predilecte, per la festa del qual organitzaven actes religiosos i socials.
A ca Xoximot, una casa amb forta tradició religiosa i de religiosos, entre altres imatges s’hi pot veure la de la Mare de Déu del Carme, situada en una capelleta que es troba a l’entrada de la casa.
Aquesta imatge respon a una acció de gràcies dels propietaris, després de patir un greu accident en el que no hi van haver ferits. Resulta que, un seixanta anys enrere, pel dia de la Mare de Déu del Carme alguns paletes i manobres treballaven en la construcció d’un mur, el qual va caure per l’acció de les fortes pluges. Tot d’una, persones, pedres i fang es van veure caure des d’una alçada considerable, sense que cap dels obrers —entre els quals hi havia el meu pare—, patissin mal a considerar.

miércoles, 4 de agosto de 2010

FOCS


Divendres passat, al punt del migdia s’inicià un foc al voltant de la zona del Mèdol, a prop de Tarragona. Com a conseqüència de l’incendi, al llarg de tot el passat cap de setmana els bombers es van haver d’esforçar per tal de controlar el foc i, posteriorment, apagar-lo.
Un dels espais més perjudicats pel foc és la muntanya de Sant Simplici, una petita però estratègica elevació que a partir d’ara ja no es podrà veure com es mostra a la foto realitzada el passat hivern.
Els focs als boscos van associats a les calors de l’estiu i al mal estat dels boscos, però també a la barbàrie de les persones que els provoquen. Per això, caldria aplicar càstigs exemplars als qui fan mal a la natura perquè així els rota.

martes, 3 de agosto de 2010

PATI FLORIT


La casa pairal de la meva sogra —ca Xoximot, a la Fatarella―, és enorme, ja que té una planta d’uns quatre-cents metres de superfície. Degut a aquestes dimensions, es pot entendre que una part de la casa disposi de jardí, el qual, donades les característiques de l’espai i de les persones que en tenen cura, mostra flors i verdor al llarg de tot any.
Aquest pati florit compta, a més, amb un dels ceps d’emparrar més esponerosos del poble, una planta molt preuada pels fruits que dona, per l’ombra que ofereix a l’estiu i perquè permet el pas dels raigs de sol a l’hivern.

lunes, 2 de agosto de 2010

MUTILACIONS


A partir del Decret de Nova Planta Catalunya va patir tota mena d’imposicions fiscals, administratives, jurídiques i culturals.
Entre altres moltes malifetes, els funcionaris castellans van malbaratar molts cognoms i topònims, degut a que els escrivien tal com els entenien, sense tenir en compte altra cosa que les seves pròpies limitacions i les ordres que havien rebut.
La pedra que avui es mostra, situada a la casa pairal de la meva sogra, conté el cognom Balcebre ja transformat dels de l’originari Vallcebre; i quedava per a més endavant el Balsebre que avui porten les persones distingides per aquest llinatge.
És cert que molts cognoms i topònims es van veure transformats i mutilats, tant com aquesta pedra, que a partir de la desafortunada penjada d’un cable de conducció elèctric ja no pot lluir la data que mostra: 1741

domingo, 1 de agosto de 2010

OFERTES


D’acord amb les darreres estadístiques la utilització de l’idioma propi a Catalunya està en recessió; també el castellà va de baixa, en les seves diverses versions. Tot plegat es degut a l’augment de la població estrangera que parlen idiomes diferents al nostre, a banda dels que només es poden fer entendre a base de signes.
El comerç, capaç d’adaptar-se a gairebé tot, ja ha trobat la fórmula per donar a entendre els preus dels diversos articles que ofereixen al públic, tal com es mostra a la foto d’avui.