miércoles, 11 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (i 5)


A la Fira del Catllar també hi hem vist un home que es dedicava a ferrar les potes d’un equí, una activitat que encara subsisteix per la demanda existent en els centres hípics i a les famílies que encara disposen d’un cavall.
Fins els anys setanta, a la Fatarella hi havia diverses persones que es dedicaven a ferrar la multitud de rucs i someres, mules i matxos, cavalls i eugues la força de treball dels quals era fonamental entre la pagesia.
Cada dia feiner, cap al tard, o de bon matí, els pagesos que consideraven que calia adequar el calçat dels seus animals s’apropaven a ca l’Adrià o a ca Claudio, igual com abans s’anava a ferrar a cal Ferrer de Rúfol o a ca Manel. I era a les hores quan els ferradors mostraven les seves ancestrals tècniques per ferrar els animals, alguns dels quals eren prou guits com per fer emprar als ferradors tots els coneixements de subjecció. Tot un art!

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

La meva admiració pels cavalls em portava a recollir part de la crinera del "Nano" de cal Fonollet quan l'esquilaven al mig del carrer. Era un cavall robust, ferm.
Els ferrers, amb la manxa, el martell, l'enclusa, la foscor del fum acumulat i el foc sempre encès, són una imatge mítica, que Velázquez ja va presentar en la seva "Farga de Vulcà".

l'agutzil de Rocaura dijo...

A Rocaura, quan era jove anava alguna tarda a ajudar l'Adrià, quan encara tenia la ferreria al carrer de Santa Ubaldesca. M'agradava moure la manxa que bufava el fogar i m'encisava l'olor del carbó.
I era tot un esdeveniment veure com podien ferrar fins i tot les mules més guites.