viernes 27 de noviembre de 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA


En una tan inèdita com admirable acció conjunta, la majoria de diaris publicats a Catalunya demanaven en l’edició d’ahir que, d’una vegada per totes, els diversos estaments d’àmbit estatal, —amb el Tribunal Constitucional al capdavant—, reconeguin la identitat de Catalunya. Alhora, postulaven perquè l’autonomia catalana pugui veure millorada la seva capacitat d’autogovern, que tingui un finançament just i que es pugui gestionar adequadament les pròpies infrastructures.
Després de tres-cents anys opressió que no han servit per a fer desaparèixer la realitat catalana i de més de trenta anys de democràcia en els quals no s’ha aconseguit l’encaix de la diversitat de les nacions que formen l’actual Espanya, una nova contrarietat donaria peu a pensar en el definitiu trencament.

jueves 26 de noviembre de 2009

TOMBES


A Tarragona, al Bosc de la Marquesa, a tocar del càmping de la Móra, si poden veure algunes tombes antropomòrfiques, a l’estil de les l’Olèrdola.
Probablement, aquest espai estava antigament destinat a les persones, —albats, preferentment—, que morien sense haver rebut el sagrament del baptisme, i era la continuació del cementiri que estava situat a ponent de l’església.
Una vegada més, les pedres ens donen el seu missatge.

miércoles 25 de noviembre de 2009

SOCIALITZACIÓ


Quan els banyistes deixen d’anar a la platja està permès portar-hi els gossos.
A les nostres gossetes els agrada passejar a tocar del mar i córrer per l’arena, i també xalen amb els nous amics que fan i amb algun pretenent que se’ls presenta. Igualment, les persones, amb l’excusa de passejar els gossos, gaudim amb l’exercici que fem i amb el paisatge que se’ns ofereix.
De retruc, passejar gossos fomenta l’amistat entre els humans, en un cercle virtuós que s’escampa com una taca d’oli.
Ja ho veieu: tenir gossos fomenta el passeig i la coneixença de persones. És bo per a la salut!

martes 24 de noviembre de 2009

SEGUIDORS I LECTORS


Tot sovint escrivim amb la intenció de netejar el nostre pap emocional, amb la voluntat de transmetre les nostres impressions o per deixar constància del particular parer en temes puntuals.
Aquesta activitat porta associada l’esperança que algunes persones ens llegeixin, i també de que ens facin arribar la seva opinió sobre l’afer que es tracta o altres de paral·lels o alternatius.
Quan els blocàires notem que la nostra tasca té receptors, ens posem contents i, aleshores, no podem menys que agrair a tots l’atenció que ens dispenseu.
Seguidors, lectors, comentaristes anònims: moltes gràcies!

lunes 23 de noviembre de 2009

OLIVES I OLI


Els agricultors de les nostres contrades porten molts anys aconseguint excel·lents olives, que són la base perfecta d’un oli meravellós.
D’uns dies ençà els molins ja estan oberts i ben aviat ja tindrem l’oli novell. Per això, moltes poblacions i cooperatives organitzen festes i fires per tal de promocionar el seu preuat producte.
Al Catllar, aquest proper cap de setmana ja es podrà assaborir i comprar l’oli nou, mentre que a la Fatarella la Festa de l’Oli tindrà lloc el cap de setmana de la Constitució.
Bones festes i bon oli per a tothom!

sábado 21 de noviembre de 2009

CACERA I NEGUIT


Alguns pagesos es queixen de que els senglars els fan mal als conreus, alhora que moltes persones estan alarmades per la presència dels animals a tocar dels espais habitat. Per això, els dissabtes es permeten batudes per intentar reduir la incidència del javalí. Aleshores, els caçadors prenen possessió de grans espais, cosa que ens dificulta el passeig. L’ambient és gairebé bèl·lic i ens entrà una mica de por a una bala perduda.
Demà passejarem per la platja, que ja és temps.

viernes 20 de noviembre de 2009

CANVIS DE CONREUS


La nostra pagesia, -la que queda després de tantes migracions cap els sectors industrials i de serveis-, canvia cíclicament de conreus. Fa uns anys s’arrencaren oliveres i es plantà vinya, mentre que ara és a l’inrevés.
Quan es veu una finca amb un amuntegament de ceps arrencats, entra tristesa, encara que veient els nous olivers, alguns ja amb olives, s’endevina un nou cicle que s’espera profitós.
I mentre, indiferents als moviments del seu voltant, els garrofers continuen impertèrrits amb la seva sòbria vitalitat.