marxa. Josep Gironès fou el primer autor convidat, qui explicà als
components del grup les circumstàncies que van concórrer en la
gestació de la novel·la històrica: La cabana.
lunes 6 de abril de 2009
GRUP DE LECTURA A LA BIBLIOTECA DE VILA-SECA
marxa. Josep Gironès fou el primer autor convidat, qui explicà als
components del grup les circumstàncies que van concórrer en la
gestació de la novel·la històrica: La cabana.
martes 18 de noviembre de 2008
En la gala de la XXXIa Nit Literària Andorrana, organitzadapel Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra, celebrada en el hotel RocBlanc de les Escaldes Engordany, es lliuraren premis per un valor total de80.500 euros corresponents a onze diferents disciplines literàries.
Josep Gironès varebre el premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions per l'obra Cròniquesde morts, vius i delicats.
El guardó li fou lliurat pel representantdel Banc Internacional Banca Mora.L'obra guanyadora s'editarà properament i serà presentada per la diada de SantJordi.
viernes 24 de octubre de 2008
.jpg)
CRITICA DE LA CABANA PER OLGA XIRINACS AL PUNT
dilluns, 20 d'octubre de 2008
La cabana de la pau (els Fets de la Fatarella)
escriptors del camp de tarragonaOLGA XIRINACS.
Josep Gironès.
Foto: EL PUNT
«El centre del món és l'indret on cada individu ha decidit de lliurar el seu combat», apunta Miquel Maurette, escriptor del Rosselló. Al llibre La cabana, el centre del món és la Fatarella. No sols perquè l'autor n'és fill, sinó perquè tant la ficció com els fets històrics que s'hi narren, sobretot aquests últims, revesteixen una importància que afecta i modifica el curs de la història dels homes. Ho confirmaria Sàndor Màrai, quan reconeixia amb vergonya i temor alhora que el fet de pensar amb desdeny que tot allò que no fos la gran capital resultava «provincià», no era altra cosa que la pròpia por d'enfrontar-se amb ell mateix sense distraccions. Alguns lectors poden pensar això mateix d'un llibre sobre aquest territori particular. Però aniria ben errat. Primer, perquè el país som tots, i prou mal han fet i fan els mandarins que, des de llocs decisius i privilegiats, ens fan sentir «provincians». I segon, perquè les grans obres de la literatura universal sovint parteixen del llogarret particular. Per molt que vulgui pretendre mostrar-se superior el mandarí que arrufa el nas si es mou del seu escó d'elitista gurmet; el que demana «la gran novel·la de la ciutat»; els postprogressistes que intenten dirigir-nos, tots ells fallen, perquè solen ignorar tot el que no sigui la llum i el fum de la metròpolis. La cabana és un llibre ric en tots els aspectes. Josep Gironès ja és mestre en narrar a la perfecció: precís, ampli, memorialista, tot ell un retaule que conservarà per sempre i per a tots nosaltres la vida de pagès en la fecunda profunditat extreta de la terra. Moltes dificultats per sobreviure, sí, però també el desig de créixer i millorar el conreu de la terra. Alhora, Gironès eleva l'obra a categoria universal no només pels sentiments i costums de la seva gent, sinó per la tremenda constatació i situació en el mapa i en la gestió polítics, de la mort injusta i arbitrària dels innocents. Les arrels i les branques de la guerra s'allarguen i s'enfonsen molt més enllà del camp de batalla. Moltes vegades acaben sortint, com amb molt d'encert s'explica al començament del llibre. Altres, enverinen la Terra. El cert és que l'autor ens fa sentir, amb saviesa, l'olor de la pols, de l'oli, de les senzilles cassoles ben adobades que crien els fills de la pau. De les herbes remeieres, de la caça, de la pólvora i de la sang vessada. Els aspectes que trenen l'obra són ben administrats, i la figura protagonista, el fil conductor, fa lliscar la trama amb tota versemblança, amb prou fermesa i sensibilitat per comunicar al lector la duresa i la tendresa de la vida al camp, des de la primera pedra de la cabana fins als consells més pràctics; així, la vida en pau esdevé el centre del món. Costen de trobar, els llibres que sàpiguen comunicar, com aquest. Són anys fatídics, els que emmarquen l'obra. La tensió de la tragèdia s'encomana, i per molt que se n'escrigui, els Fets de la Fatarella s'assemblen a tants i tants genocidis que han estat, que són i que seran, que la mà i la intenció decidides dels escriptors mai no podran deturar la maldat dels homes. Per això cal dir-ho, escriure-ho de nou una vegada i una altra, meditar-ho. Però la cabana de pedra és la vida, i no hi faltarà el pa. Ens sentim tan segurs en la senzillesa del viure savi que ens acosta Gironès, que en el fons tots la voldríem, una cabana com aquesta. La cabana és la pau, i convido els lectors a visitar-la.
Títol: La cabana
Autor: Josep Gironès
Editorial: Cossetània. XIX Premi Literari Vila d'Ascó
La cabana de la pau (els Fets de la Fatarella)
escriptors del camp de tarragonaOLGA XIRINACS.
Josep Gironès.
Foto: EL PUNT
«El centre del món és l'indret on cada individu ha decidit de lliurar el seu combat», apunta Miquel Maurette, escriptor del Rosselló. Al llibre La cabana, el centre del món és la Fatarella. No sols perquè l'autor n'és fill, sinó perquè tant la ficció com els fets històrics que s'hi narren, sobretot aquests últims, revesteixen una importància que afecta i modifica el curs de la història dels homes. Ho confirmaria Sàndor Màrai, quan reconeixia amb vergonya i temor alhora que el fet de pensar amb desdeny que tot allò que no fos la gran capital resultava «provincià», no era altra cosa que la pròpia por d'enfrontar-se amb ell mateix sense distraccions. Alguns lectors poden pensar això mateix d'un llibre sobre aquest territori particular. Però aniria ben errat. Primer, perquè el país som tots, i prou mal han fet i fan els mandarins que, des de llocs decisius i privilegiats, ens fan sentir «provincians». I segon, perquè les grans obres de la literatura universal sovint parteixen del llogarret particular. Per molt que vulgui pretendre mostrar-se superior el mandarí que arrufa el nas si es mou del seu escó d'elitista gurmet; el que demana «la gran novel·la de la ciutat»; els postprogressistes que intenten dirigir-nos, tots ells fallen, perquè solen ignorar tot el que no sigui la llum i el fum de la metròpolis. La cabana és un llibre ric en tots els aspectes. Josep Gironès ja és mestre en narrar a la perfecció: precís, ampli, memorialista, tot ell un retaule que conservarà per sempre i per a tots nosaltres la vida de pagès en la fecunda profunditat extreta de la terra. Moltes dificultats per sobreviure, sí, però també el desig de créixer i millorar el conreu de la terra. Alhora, Gironès eleva l'obra a categoria universal no només pels sentiments i costums de la seva gent, sinó per la tremenda constatació i situació en el mapa i en la gestió polítics, de la mort injusta i arbitrària dels innocents. Les arrels i les branques de la guerra s'allarguen i s'enfonsen molt més enllà del camp de batalla. Moltes vegades acaben sortint, com amb molt d'encert s'explica al començament del llibre. Altres, enverinen la Terra. El cert és que l'autor ens fa sentir, amb saviesa, l'olor de la pols, de l'oli, de les senzilles cassoles ben adobades que crien els fills de la pau. De les herbes remeieres, de la caça, de la pólvora i de la sang vessada. Els aspectes que trenen l'obra són ben administrats, i la figura protagonista, el fil conductor, fa lliscar la trama amb tota versemblança, amb prou fermesa i sensibilitat per comunicar al lector la duresa i la tendresa de la vida al camp, des de la primera pedra de la cabana fins als consells més pràctics; així, la vida en pau esdevé el centre del món. Costen de trobar, els llibres que sàpiguen comunicar, com aquest. Són anys fatídics, els que emmarquen l'obra. La tensió de la tragèdia s'encomana, i per molt que se n'escrigui, els Fets de la Fatarella s'assemblen a tants i tants genocidis que han estat, que són i que seran, que la mà i la intenció decidides dels escriptors mai no podran deturar la maldat dels homes. Per això cal dir-ho, escriure-ho de nou una vegada i una altra, meditar-ho. Però la cabana de pedra és la vida, i no hi faltarà el pa. Ens sentim tan segurs en la senzillesa del viure savi que ens acosta Gironès, que en el fons tots la voldríem, una cabana com aquesta. La cabana és la pau, i convido els lectors a visitar-la.
Títol: La cabana
Autor: Josep Gironès
Editorial: Cossetània. XIX Premi Literari Vila d'Ascó
viernes 16 de mayo de 2008
lunes 12 de mayo de 2008
La cabana comentari de Jordi ferré al seu blog de Tant en tant
07/05/08
La història i els sentiments
Els llibres d'història ens aporten dades que ens ajuden a configurar peça a peça el puzle del passat fins a quedar un conjunt entenedor; però més enllà de les dades, el puzle no pot acabar de ser completat sense poder saber, sense poder esbrinar les situacions humanes que s'han viscut en cada moment històric, sense la narració del sentiments, dels drames o de les alegries que cada situació ha comportat a persones amb noms i cognoms. I al sentiment, a la cara humana de la història s'hi pot arribar mercès al testimoni oral (si encara si és a temps), als epistolaris, als llibres de memòries (L'exiliada, d'Artur Bladé en seria un excel·lent exemple entre molts altres), als diaris personals i, fins i tot, també mercès a la novel·la històrica, en el cas que el narrador després d'haver-se documentat correctament i de forma exhaustiva, procuri amb la informació recollida situar-se en la pell d'una persona del passat per reviure els sentiments i les emocions que aquesta pot haver viscut en cada moment. Fent-ho d'aquesta manera, com també el cinema ho aconsegueix en algunes ocasions, se'ns ajuda a imaginar-nos com deuen ser les peces del puzle que ens falta del nostre passat.
Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades. Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".
La història i els sentiments
Els llibres d'història ens aporten dades que ens ajuden a configurar peça a peça el puzle del passat fins a quedar un conjunt entenedor; però més enllà de les dades, el puzle no pot acabar de ser completat sense poder saber, sense poder esbrinar les situacions humanes que s'han viscut en cada moment històric, sense la narració del sentiments, dels drames o de les alegries que cada situació ha comportat a persones amb noms i cognoms. I al sentiment, a la cara humana de la història s'hi pot arribar mercès al testimoni oral (si encara si és a temps), als epistolaris, als llibres de memòries (L'exiliada, d'Artur Bladé en seria un excel·lent exemple entre molts altres), als diaris personals i, fins i tot, també mercès a la novel·la històrica, en el cas que el narrador després d'haver-se documentat correctament i de forma exhaustiva, procuri amb la informació recollida situar-se en la pell d'una persona del passat per reviure els sentiments i les emocions que aquesta pot haver viscut en cada moment. Fent-ho d'aquesta manera, com també el cinema ho aconsegueix en algunes ocasions, se'ns ajuda a imaginar-nos com deuen ser les peces del puzle que ens falta del nostre passat.
Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades. Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".
jueves 8 de mayo de 2008
Notícia apareguda a e-notícies.com
DURANT ELS FETS DE LA FATARELLA
Un llibre reivindica els 34 pagesos assassinats per la FAI
L’escriptor Josep Gironès, nascut a la Fatarella l’any 1954, va presentar el passat dissabte en aquest municipi de la Terra Alta la seva novel·la històrica ‘La Cabana’, guanyadora del XIX Premi Literari Vila d’Ascó i editada per Cossetània, sobre els anomenants Fets de la Fatarella (25 de gener de 1937), on 34 pagesos van ser assassinats pels anarquistes. La causa dels Fets de la Fatarella va ser l’oposició de la major part dels pagesos a la col·lectivització de les terres que els volia imposar la CNT-FAI, una imposició que ja havia ocasionat enfrontaments i morts en altres municipis propers. Segons Josep Gironès, "els faistes eren una força armada extremista aliena al govern de la República. Si avui calgués definir els faistes empraríem una paraula molt clara: terroristes, així de clar. No dubto que entre els faistes hi hagués persones idealistes o de bona fe, com les que van anar a lluitar als fronts d’Aragó o de Madrid, però els faistes que van fer cap a la Fatarella eren majoritàriament indesitjables i oportunistes". Entre les víctimes d’aquells assassinats hi havia Josep Descarrega Llop, avi de Josep Gironès, qui durant la presentació de ‘La Cabana’ va dir "no volem justícia, no volem venjança, no volem senyalar ningú, l’únic que volem és reparar i dignificar el bon nom dels pagesos assassinats".
537 lectures17 comentaris
Un llibre reivindica els 34 pagesos assassinats per la FAI
L’escriptor Josep Gironès, nascut a la Fatarella l’any 1954, va presentar el passat dissabte en aquest municipi de la Terra Alta la seva novel·la històrica ‘La Cabana’, guanyadora del XIX Premi Literari Vila d’Ascó i editada per Cossetània, sobre els anomenants Fets de la Fatarella (25 de gener de 1937), on 34 pagesos van ser assassinats pels anarquistes. La causa dels Fets de la Fatarella va ser l’oposició de la major part dels pagesos a la col·lectivització de les terres que els volia imposar la CNT-FAI, una imposició que ja havia ocasionat enfrontaments i morts en altres municipis propers. Segons Josep Gironès, "els faistes eren una força armada extremista aliena al govern de la República. Si avui calgués definir els faistes empraríem una paraula molt clara: terroristes, així de clar. No dubto que entre els faistes hi hagués persones idealistes o de bona fe, com les que van anar a lluitar als fronts d’Aragó o de Madrid, però els faistes que van fer cap a la Fatarella eren majoritàriament indesitjables i oportunistes". Entre les víctimes d’aquells assassinats hi havia Josep Descarrega Llop, avi de Josep Gironès, qui durant la presentació de ‘La Cabana’ va dir "no volem justícia, no volem venjança, no volem senyalar ningú, l’únic que volem és reparar i dignificar el bon nom dels pagesos assassinats".
537 lectures17 comentaris
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
