lunes, 20 de marzo de 2017

ELS FORNS D’OLI DE CÀDEC O GINEBRE


L’activitat investigadora dels Amics de Riba-roja d’Ebre -dones i homes estudiosos del patrimoni cultural del municipi-, ha permès que es trobessin a la zona vint-i-quatre forns dels denominats l'oli de ginebre. Aquests elements provinents del passat, un cop desbrossats i catalogats, onze han estat declarats Bé Cultural d’Interès Local, juntament amb un pou de gel molt ben conservat.
La tipologia arquitectònica dels forns que servien per extreure l’oli de determinats arbustos era una construcció de pedra posada en sec en la modalitat de falsa cúpula, a l'interior de la qual hi havia l'espai on es disposava la fusta de la qual s'havia d'extreure l'oli, separada amb pedra del lloc de combustió. Estava situada a sobre d’una llisera de pedra natural a la qual s’hi practicaven unes incisions que ajudaven a conduir l’oli a les piles –també excavades a la pedra- on es depurava. Les construccions disposaven d’un espai lateral obert a través del qual s’introduïen els troncs i les soques, a més d’un altre forat situat al capdamunt tapat per una llosa que ajudava a regular la combustió, que havia de ser somorta.
En temps pretèrits, quan les persones estaven obligades a subsistir només a base dels productes que tenien més a l’abast al territori que habitaven, l’oli de ginebre era un element a considerar per les seves utilitats terapèutiques.
A la zona que podem situar entre les ermites de Santa Madrona i Berrús, a Riba-roja d’Ebre, i la de Sant Francisco, a la Fatarella, l’oli de referència s’elaborava a partir dels trocs de càdec, que no de ginebre. El ginebre i el càdec es distingeixen per seu fruit, de color blau el primer i marronós el segon, i també per les fulles estretes de tots dos arbustos, ja que les del càdec mostren dues fines línies, per una sola les del ginebre. Tot i les diferències d'aspecte, tots dos tenen àmplies propietats curatives.
El procès d'extracció d'oli tenia una certa complexitat. Tal com van escriure l’any 1999 J M Suñé i X Rebés al Butlletí d’Estudis de la Terra Alta, número 29: “El temps entre tallar les rames de ginebre i la combustió havia de ser el més breu possible perquè l'oli resultant fos de bona qualitat. El mes de març era el més indicat per a que sortís més oli. La pileta estava dividida en dos de manera que a la primera es dipositava tot l'oli que desprenien les branques. A la superfície flotava una capa més espessa de color marronós, segurament contenint impureses. Després s'hi abocava aigua calenta per dissoldre aquestes impureses i amb una peca ceràmica es passava l'oli més pur cap a l'altre compartiment, i d'allí amb algun altre estri ceràmic (no es podia fer servir cap estri metàl·lic, doncs l'oli ho feia malbé) es recollia per envasar-lo”.
L’oli de ginebre i de càdec és de color fosc, espès de consistència i de sabor amarg. S'utilitzava per curar malalties de la pell del bestiar, com la sarna, alhora que era depuratiu i fomentava la sudoració. També era útil a les persones que havien patit ferides superficials o lesions musculars amagades, malalties de la pell i fins i tot resultava un antídot efectiu contra la mossegada dels escurçons i la picada dels escorpits. Així mateix, se li atorgaven propietats diürètiques, ja que estimula les funcions dels ronyons, alhora que ajuda a combatre el reumatisme i la gota. A nivell de l'aparell digestiu, resulta un bon remei per combatre els cucs del sistema digestiu,
És probable que algunes persones es sorprenguin per la utilització de productes naturals, però abans no n'hi havia d'altres a l'abast. A tall d'exemple, la reïna -el líquid espès que s'extreia del cor dels pins, de la teia-, s'usava per fixar els ossos trencats, ja que s'enduria com si fos un guix. Altrament, el fonoll marí, ric en vitamina C, era emprat pels navegants per combatre l'escorbut; la regalèssia ajuda a mantenir les propietats de l'aparell digestiu i del respiratori, igual com la farigola. Aquests i altres productes es distribuïen per tot el país per algunes persones com les trementinaries, que a lloms d'un ase els feien arribar a tots els racons de Catalunya fins ven entrar el segle XX.
Diversos reculls notarials, com un datat l'any 1786, recullen la història d'alguns forns d'oli de ginebre i les persones que n'eren propietàries, de la mateixa forma que fonts històriques ajuden a entendre la feina de les persones que es dedicaven a aquest ofici des de l'Edat Mitjana.
A partir d'ara i gràcies a la bona feina dels Amics de Riba-roja, es podrà accedir a aquests forns que són testimonis muts en el present de part del nostre passat, el qual, com en tants altres aspectes de la nostra història passada, només es poden entendre gràcies a les construccions de pedra en sec que els donen forma. I és per això que pels dies tres i quatre de març es van organitzar a Riba-roja actes que expliquen com es construïen els forns i com s'elaborava l'oli de ginebre.


No hay comentarios: