jueves, 30 de septiembre de 2010

POESIA DE CAPÇALERA


A casa nostra hi tenim el nostre llibre de poesia de capçalera: ÓSSA MAJOR Poesia completa 1977-2009, que és obra de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Tant si us agrada la poesia com sinó, entre les pàgines d’aquest monumental llibre hi trobaren les paraules que us regalaran la visió de l’Olga en referència a alguns aspectes del viure, i del morir.
Imprescindible.

miércoles, 29 de septiembre de 2010

VAGA


Per avui, els sindicats majoritaris ens van convocar als treballadors a una vaga general.
En estricta aplicació dels drets constitucionals, alguns assalariats no aniran a la feina i altres sí que ho faran.
A mi m’agradaria fer vaga d’un Estat que no ha estat capaç de gestionar l’economia en temps de bonança i, quan va arribar la crisi, mostraren de ple la seva incompetència.
M’agradaria fer vaga de sindicats que s’han passat els darrers anys arracerats al poder de l’Estat, en lloc de refermar les seves relacions amb els treballadors.
Malauradament, haurem de conviure amb els uns i amb els altres, encara que compartim ben pocs dels seus postulats.

martes, 28 de septiembre de 2010

GENEROSITATS


La majoria d’escriptors del terròs acudim gentilment allí on se’ns demana, ja sigui a presentar un dels nostres llibres, a oferir una conferència, a participar en un col·loqui, a pregonar les festes majors o a qualsevulla altra activitat relacionada amb les lletres.
Normalment hi acudim de franc, i més quan amb la institució, l’entitat o amb les persones que ens conviden existeixen lligams amicals.
La nostra generositat es veu corresposta habitualment, com en el cas de divendres passat a Mont-roig, quan l’Ajuntament ens regalà una panera farcida de productes derivats de l’oliva, un regal la foto del qual publico en agraïment.
Malauradament, no totes les entitats corresponen de la mateixa forma, cosa que pot testimoniar una gran escriptora tarragonina, la qual fou convidada a oferir el pregó de festa major en un dels pobles més considerats de la comarca. El discurs de l’escriptora, en vers, fou correspost per l’Ajuntament esmentat metafòricament xiulant.

lunes, 27 de septiembre de 2010

ARDENYA


Per Ardenya s’hi poden veure cases de planta baixa, habitatges de dos alçades i cases pairals amb història. També antics molins.
Passejar pel poble és un exercici que no requereix esforç, degut a que les distàncies a recórrer són curtes; amb tot, visitar el poble ens permetrà gaudir de racons i de cases d’aspecte ben singular.

domingo, 26 de septiembre de 2010

ARDENYA


El poble d’Ardenya, que pertany al municipi de la Riera de Gaià, està format per un conjunt de cases procedents de diversos segles, uns edificis que es distribueixen entre el riu Gaià i la carretera.
Com tots els pobles, Ardenya compta amb la seva església, aquesta d’estil neoclàssic i dedicada a sant Jordi. També s’hi pot veure una ermita romànica, la qual, malgrat estar adossada a altres edificis, mostra l’estil que dominà durant molts anys en la construcció d’edificis religiosos.

sábado, 25 de septiembre de 2010

PINS CARRASSERS


A la serra del Montsant hi ha un punt que du el nom de Punta dels Pins Carrassers.
Segons s’explica, en aquell lloc hi havia uns grans pins que tenien escampats pel ramatge alguna mena de paràsits que configuraven agrupacions vegetals com la que es mostra a la foto.
Si alguna persona en sabés alguna cosa més sobre els pins carrassers, li agrairé que m’ho faci saber.

viernes, 24 de septiembre de 2010

MONT-ROIG DEL CAMP



A Mont-roig de Camp estan de Festa Major, amb un seguit d’activitats religioses, culturals, esportives i lúdiques que s’escampen entre uns quants dies al voltant de la festivitat de sant Miquel.
Enguany, l’Ajuntament de Mont-roig ha tingut la deferència de convidar-me a oferir el pregó que obre la festa. Hi vaig molt a gust, degut a que amb el poble i el municipi hi tinc establerts lligams familiars, amicals i emocionals.
Mont-roig és un d’aquells pobles discrets que s’ho val conèixer. Si voleu, ara per les Festes Majors és una bona ocasió.

jueves, 23 de septiembre de 2010

CARAGOLINS


A Tarragona i per Santa Tecla el plat típic és l’espineta amb caragolins, un plat que obté un bon maridatge entre els ingredients que el conformen. Si a algú li falten els caragolins, ja sap on en pot trobar.

Santa Tecla gloriosa, patrona dels tarragonins.
Què tenim per dinar? Espineta amb caragolins!

miércoles, 22 de septiembre de 2010

SERVES


Quan vivia a la Fatarella, entre els mesos d’agost i setembre recollíem les avellanes. Era per aquest temps que maduraven els raïms, les mores i les pomes, i també una fruita tan poc popular com les serves, el fruit de les serveres.
Les serves no són massa grans, amb un volum que queda entre una avellana i una nou. La pell no es comestible i de la pasta de l’interior encara cal separar-ne les llavors. El seu sabor és lleugerament dolç i àcid.
En els períodes d’escassetat aquesta fruita es guardava entre palla, igual que les pomes.

martes, 21 de septiembre de 2010

GIRA-SOL


En alguns horts es poden veure algunes plantes de gira-sol, que destaquen quan estan florides. Les granes del gira-sol s’aprofiten per elaborar oli, i també per menjar-se torrades i salades.
És curiós veure com la flor del gira-sol es situa al llarg del dia d’esquena al sol, com si li fes por de torrar-se

lunes, 20 de septiembre de 2010

DESCARREGADORS


Temps era temps que els veremadors dipositaven les cistellades de raïms a sobre dels carros que circulaven entre les tires de ceps. Més endavant, l’aparició dels tractors propicià que els raïms s’amunteguessin en els anomenats descarregadors, prèviament a se carregats en els remolcs.
Amb l’aposta per la qualitat dels vins, els descarregadors quedaren obsolets, degut a que els raïms amuntegats inicien aviat es podreixen. Per això, aquesta imatge ja és història.

domingo, 19 de septiembre de 2010

ORENETES


Les orenetes tenen per costum arribar a les nostres terres pel mes de març i marxen al setembre.
Les persones d’edat i experiència asseguren que, quan les orenetes es comencen a moure i a agrupar-se, és el pas previ al seu trasllat i, en conseqüència, s’apropa el canvi de temps que toca per la tardor.

sábado, 18 de septiembre de 2010

RELLOTGE DE SOL


Ja hem dit alguna vegada que plantar un rellotge de sol que funcioni bé al llarg de tot l’any és ben difícil, un art només a l’abast d’uns pocs especialistes.
En els meus passejos pel camp i en les visites a pobles i ciutats m’agrada mirar-me els rellotges de sol i els seus complements, però també observo aquells projectes que no arribaren a reeixir.
A base d’equivocacions, també s’aprèn.

viernes, 17 de septiembre de 2010

MORES


És temps de mores. Alguns esbarzers que no han patit sequera mostren el fruit comestible que també ajuda a elaborar fruitats licors, un seguit de mores negres que fan les delícies dels qui ens agraden. Amb tot, cal anar en compte, degut a que entre les romegueres hi pot habitar alguna aranya com la que mostra la foto.
I ja se sap: picada d’aranya, la mortalla.

jueves, 16 de septiembre de 2010

VEREMAR


Fins fa pocs anys els veremadors eren majoritàriament persones autòctones que mantenien alguns costums, com era cantar mentre feinejaven, menjar tots junts del contingut del mateix cistell, descansar a la mateixa pallissa, i fins i tot era per la verema que s’establien algunes amistats que acabaven en casament.
Actualment res no va a l’hora. Ja no es canta. Els àpats dels veremadors estan envasats en pacs, en llaunes i en bosses de plàstic. Els veremadors ja no es queden a dormir als masos, la majoria no es coneixen i potser ja mai més es tornaran a veure.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

A LA FRESCA


A molts pobles es manté la sana tradició de la conversa a la fresca, una activitat que permet gaudir de l’intercanvi d’opinions i del frescor que aporta la caiguda de la nit.
Alhora, els homes i les dones que xerren a un racó del carrer o d’una plaça poden fer-ho sobre qualsevol cosa, mentre eviten haver-se d’empassar alguns programes d’estiu que s’ofereixen a algunes cadenes de televisió.
Negoci rodó!

martes, 14 de septiembre de 2010

FRUITA AMAGADA


El nostre amic pagès que atén al nom de Josep Maria Calbó plantà unes quantes plantes a una de les seves finques de secà. Al cap del temps, si es mira el conreu d’un tros lluny sembla que no hi hagi res més que males herbes; tanmateix, de prop la cosa canvia, ja que entre l’herbatge es veuen melons i altra fruita que d’aquesta forma queda amagada als ulls del predadors. Fet i debatut, el pagès ha d’emprar mil i una estratègies per poder tirar endavant els seus projectes, mirar al cel a veure si plou al temps, i demanar que a la terra no li facin la guitza.

lunes, 13 de septiembre de 2010

VEREMA


Ha començat la verema pels conreus que ens són més propers. La collita, en referència a la quantitat i a la qualitat serà regular, degut a que les pluges han començat a podrir els raïms que restaven per madurar. Altrament, els preus que els majoristes ofereixen als productors continuen tant baixos com fa cinc anys.
Ja cal tenir valor per a ser pagès!

domingo, 12 de septiembre de 2010

UN ANY DE BLOG


Ahir va fer un any que vaig iniciar la publicació diària d’una pàgina de blog, amb continguts diversos que han estat a l’abast dels amics que em visiteu. Han estat tres-cents seixanta-sis escrits amb les corresponents fotos que us he ofert a gust.
Amb els ànims que em donen les vostres visites continuaré oferint la meva particular visió del que m’envolta; tanmateix, és possible que algun dia no arribi a temps a la cita diària, degut a que tinc diversos fronts oberts que m’absorbeixen el temps
En conseqüència, si un dia aguaiteu i veieu que la pàgina no s’ha canviat, penseu que no ha estat per descuit.

sábado, 11 de septiembre de 2010

ONZE DE SETEMBRE


Tal dia com avui Catalunya commemora l’efemèride que posà fi a la seva independència, quan a partir de l’onze de setembre de 1714, Felip V imposà als catalans les següents mesures:
-Abolició de les Corts de Catalunya.
-Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
-Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
-Extinció de la Generalitat de Catalunya.
-Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
-Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
-Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa
de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien trobat la mort en
lluita.
-Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
-Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs
camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes de Felip V.
-Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar Retòrica i
Gramàtica.
-Empresonament dels vint-i-cinc principals cabdills de la defensa de
Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida en
llunyans castells, malgrat haver estat promès en l’acta de capitulació de
Barcelona el respecte al vençut.
-Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
-Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
-Cessantia, sense cap excepció, de tots els empleats de la ciutat de
Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
-Prohibició als paisans de Barcelona d’anar pel carrer en grups de més de
dos després del toc de retreta.
-Creació de l'ominós "donativo" pel qual s’exigia als catalans un
repartiment de més d'un milió de lliures catalanes. Al que no volia pagar el
que li exigien, li enviaven un esquadró de soldats a casa seva amb ordre de
mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
-Exili de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per llur amor a la terra.
-Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars
criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus
companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, que es distingiren en
defensa de Barcelona.
-Execució en garrot, el dia 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord,
un dels més valents oficials del Regiment del Roser, el qual es cobrí de
glòria en el setge de la ciutat.
-Empresonament durant els mesos de febrer i abril de 1715, de 3.876
persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida,
Tortosa i Tarragona.
-Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi
d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
-Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren
escapar burlant la persecució dels soldats de Felip V.
-Modificació del règim municipal de Catalunya, establint-hi els corregidors,
batlles i regidors de nomenament reial.
-Disposició manant que els que no fossin fills de Catalunya poguessin ocupar
els seus càrrecs públics.
-Disposició manant que els regidors de la ciutat portessin -banda- i que les
venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de
l'Ajuntament.
-Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
-Prohibició del Sometent en tots els indrets de Catalunya.
-Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassafs, guaita de
Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
-Prohibició que els catalans poguessin usar cap mena d'armes, recollint-se
totes les aleshores, existents a Catalunya.
-Recollida dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de
tots els escrits publicats durant la guerra en favor de la causa catalana.
-Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals
no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies
arquitectòniques que, per aquest motiu, van desaparèixer.
-Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
-Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda,
disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda
anomenada "ardits de Catalunya".
-Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
-Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar
pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
-Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de
Cent, de Barcelona.
-Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres
de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc
s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
-Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als
barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració
del rei".
-Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta
trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant
el setge.
-Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
-Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fer aquesta obra es van
haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis.
-Obligació als catalans de treballar en la construcció de la Ciutadella.
Perquè es vegi de quina manera els pagaven, sols direm que un carro estava
obligat a fer deu viatges diaris, amb la condició que, si no els feia tots,
perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
-Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Diputació, dels
documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien
concedit a diferents poblacions i particulars de Catalunya i a la seva
Generalitat.

En realitat, la relació d’imposicions és més extensa, per bé que l’anteriorment exposat hauria de servir perquè prenguéssim consciència de les mancances que avui encara arrossega Catalunya.

viernes, 10 de septiembre de 2010

RELLOTGE DE SOL


Es comenta i amb raó que els únic rellotges que marquen l’hora exacta dues vegades al dia són els que estant aturats. Amb tot, el mèrit de senyalar l’hora bona —sempre i quan faci sol—, és patrimoni dels rellotges de sol ben orientats i curosament marcats.
El rellotge de sol de la cara est del campanar de la Fatarella és exacte i ho és tot l’any. El malaurat Ciriac Pascual dedicà moltes hores de la seva vida a comprovar aquest fet, una cosa que pot fer qualsevol persona que hi estigui interessada.

jueves, 9 de septiembre de 2010

FRANCO, ENCARA


En acabar la guerra, el feixisme guanyador pintà per tots els poble i ciutats d’Espanya les imatges de Franco i José Antonio, a més de jou i les fletxes que eren l’emblema de la Falange.
Més de setanta anys després alguna d’aquelles imatges perdura, mentre que altres han estat curosament esborrades; tanmateix, les unes i les altres ens recorden una de les pàgines més amargues de la nostra història.

miércoles, 8 de septiembre de 2010

COLÒNIA GÜELL


Quan em poso a escriure, m’agrada fer-ho sobre temes que conec. Així mateix, quan elaboro alguna novel·la històrica m’agrada estar documentat, amb una bona base bibliogràfica, amb testimonis orals i amb imatges dels lloc on he de situar l’obra.
Ara estic immers en una novel·la de ficció històrica, un capítol de la qual explicarà l’activitat a les colònies fabrils implantades a Catalunya a partir de mitjans del segle XIXè.
La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, fou una colònia model per algunes innovacions que aportà, però també singular al poder comptar amb Antoni Gaudí per aixecar un església que no passà de la cripta.
Quan es veuen obres d’en Gaudí, no sabem si l’home era un geni, un místic o un esbojarrat. O una barreja de tot.

martes, 7 de septiembre de 2010

UN HOME


Aquest home que apareix a la foto d’avui és una persona singular, una excel·lent persona, cosa que ja ho mostra el seu semblant. Es tracta de Joan Olivé Dalmau de 93 anys.
Al llarg de la seva vida, Joan s’ha caracteritzat per ser tan emprenedor com lluitador, i ara el podeu trobar en totes les activitats que s’organitzen al Catllar, degut a que sempre ha demostrat un gran interès per la societat que l’envolta.
En temps de la guerra va ser un dels militars que defensà la legalitat de la República amb el grau de comandant d'aviació.
Com es deia abans als pobles: Tot un home!

lunes, 6 de septiembre de 2010

JESÚS TIBAU


Jesús Tibau és un personatge polifacètic que cultiva diverses arts: narrativa, poesia i mitjans audiovisuals.
Disposa d’un programa a la televisió del Canal 21 que es titula: Tens un racó a dalt del món, dedicat a la literatura i als escriptors.
Fet i debatut, Jesús ha ajudat a que els escriptors d’aquesta part de Catalunya siguem més visibles i que les nostres obres siguin conegudes.
Gràcies al seu esperit creatiu i al seu treball el món de les lletres disposa d’una bona finestra i un bon canal de projecció. Enhorabona!

domingo, 5 de septiembre de 2010

PA


A molts pobles i ciutats, el nostre pa de cada dia ha patit darrerament una pèrdua de qualitat prou evident, de tal forma que les persones de més edat enyorem el pa elaborat fa cinquanta anys.
D’aquesta tendència se’n lliurem algunes fleques i forns, que aconsegueixen un pa extraordinàriament qualificat, elaborat amb ingredients correctes i que té molt bon gust.
A cal Pastisser, de la Fatarella, encara fan el pa com abans, en un forn de llenya que té uns quants segles d’antiguitat. Que duri.

sábado, 4 de septiembre de 2010

OBRES (i 5)


Fa uns dies parlàvem amb Mingo del Cugado i amb Rafel de Camperol sobre la possibilitat que els ibers fossin els primers habitants històrics de la Fatarella.
Rafel es mostrava escèptic i demanava proves palpables i documentació escrita per creure-ho; contràriament, Mingo és dels qui -com jo mateix- pensen que al poble s’hi establiren ibers dedicats al pasturatge i a l’agricultura, els mateixos dels quals s’han trobat rastres a Vilalba, Batea, Gandesa, Riba-roja i altres llocs del contorn.
Mentre aplanàvem el terreny per preparar-lo pels fonaments de la casa, ens aparegué una sitja d’un parell de metres cúbics de volum, una peça excavada a la terra que quedava tapada per una llosa de pedra. Aleshores, la precarietat de la situació de l’excavació no ens va permetre altra cosa que mirar-nos el forat i tornar-lo a cobrir, però elements com aquest eren els que utilitzaven els ibers per emmagatzemar els cereals.

viernes, 3 de septiembre de 2010

OBRES (4)


Les rajoles que es mostren a la foto les vam trobar colgades de runa, i les que estan en més bon estat tindran un lloc de privilegi en la futura construcció.
Segons sembla, els avantpassats de ca Xoximot van guardar-les quan van arreglar-se la casa, situada abans davant per davant de la que serà la nostra.
Fet i debatut, alguns objectes en ajuden a relligar el passat. Com tot, poden tenir més o menys cost material, però això no treu que tinguin un gran valor.

jueves, 2 de septiembre de 2010

OBRES (3)


Ja sabeu que hem iniciat les obres de la nostra futura casa a la Fatarella. De moment, en enderrocar la mica que quedava en peu, vam intentar aprofitar les pedres de l’antic portal, per tal d’intentar la seva col·locació en un futur. A més, els paletes van aconseguir salvar una pica de pedra, la qual –tal com ens explicà ma sogra-, servia per abeurar uns ànecs que hi van haver en aquest pati.

miércoles, 1 de septiembre de 2010

OBRES (2)


En les façanes en les quals es deixa a la vista les pedres sempre hi ha lloc a les sorpreses, com a la cantonada de ca Serafí.
Amb total claredat s’hi poden distingir unes quantes pedres esculpides amb el clàssic abeurador d’espina de peix, uns rebaixos que els picapedrers practicaven a les pedres per facilitar la unió de les unes amb les altres, amb una abeurada de ciment o altres materials entre mig.