sábado, 11 de septiembre de 2010

ONZE DE SETEMBRE


Tal dia com avui Catalunya commemora l’efemèride que posà fi a la seva independència, quan a partir de l’onze de setembre de 1714, Felip V imposà als catalans les següents mesures:
-Abolició de les Corts de Catalunya.
-Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
-Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
-Extinció de la Generalitat de Catalunya.
-Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
-Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
-Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa
de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien trobat la mort en
lluita.
-Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
-Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs
camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes de Felip V.
-Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar Retòrica i
Gramàtica.
-Empresonament dels vint-i-cinc principals cabdills de la defensa de
Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida en
llunyans castells, malgrat haver estat promès en l’acta de capitulació de
Barcelona el respecte al vençut.
-Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
-Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
-Cessantia, sense cap excepció, de tots els empleats de la ciutat de
Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
-Prohibició als paisans de Barcelona d’anar pel carrer en grups de més de
dos després del toc de retreta.
-Creació de l'ominós "donativo" pel qual s’exigia als catalans un
repartiment de més d'un milió de lliures catalanes. Al que no volia pagar el
que li exigien, li enviaven un esquadró de soldats a casa seva amb ordre de
mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
-Exili de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per llur amor a la terra.
-Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars
criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus
companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, que es distingiren en
defensa de Barcelona.
-Execució en garrot, el dia 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord,
un dels més valents oficials del Regiment del Roser, el qual es cobrí de
glòria en el setge de la ciutat.
-Empresonament durant els mesos de febrer i abril de 1715, de 3.876
persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida,
Tortosa i Tarragona.
-Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi
d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
-Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren
escapar burlant la persecució dels soldats de Felip V.
-Modificació del règim municipal de Catalunya, establint-hi els corregidors,
batlles i regidors de nomenament reial.
-Disposició manant que els que no fossin fills de Catalunya poguessin ocupar
els seus càrrecs públics.
-Disposició manant que els regidors de la ciutat portessin -banda- i que les
venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de
l'Ajuntament.
-Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
-Prohibició del Sometent en tots els indrets de Catalunya.
-Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassafs, guaita de
Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
-Prohibició que els catalans poguessin usar cap mena d'armes, recollint-se
totes les aleshores, existents a Catalunya.
-Recollida dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de
tots els escrits publicats durant la guerra en favor de la causa catalana.
-Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals
no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies
arquitectòniques que, per aquest motiu, van desaparèixer.
-Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
-Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda,
disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda
anomenada "ardits de Catalunya".
-Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
-Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar
pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
-Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de
Cent, de Barcelona.
-Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres
de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc
s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
-Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als
barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració
del rei".
-Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta
trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant
el setge.
-Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
-Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fer aquesta obra es van
haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis.
-Obligació als catalans de treballar en la construcció de la Ciutadella.
Perquè es vegi de quina manera els pagaven, sols direm que un carro estava
obligat a fer deu viatges diaris, amb la condició que, si no els feia tots,
perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
-Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Diputació, dels
documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien
concedit a diferents poblacions i particulars de Catalunya i a la seva
Generalitat.

En realitat, la relació d’imposicions és més extensa, per bé que l’anteriorment exposat hauria de servir perquè prenguéssim consciència de les mancances que avui encara arrossega Catalunya.

5 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Recoi, llegir aquesta bíblia de greuges ve a ser com si et reclavessin un punyal al cor.
El mal és que molts d'aquests articles encara es mantenen, i l'esperit de tots plegats és viu al pensament peninsular carpetovetònic (per no dir el nom exacte).

Josep Gironès Descarrega dijo...

No ens queden més alternatives: o ens empassem la relació de greuges, com hem fet fins ara, o agafem la porta de sortida.

CAN SOLFA dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
CAN SOLFA dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
castellot dijo...

Mal negoci va fer Ferran el Catòlic amb el seu matrimoni. Més val ser un país petit, amb els problemes que pertoquen, que anar-se'n al llit amb mesquins imperialistes. Des d'aleshores no vam fer res més que perdre. I després del Felip, el Primo i el Franco... I anant rebent llenya.
Però encara queden catalans en aquest país. Tot un miracle. A veure si els polítics estan al cas i ens treuen d'aquest clot sense futur.