martes, 30 de noviembre de 2010

ELECCIONS AL PARLAMENT


Fruit de les eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya celebrades diumenge passat, de la nostra imperfecta democràcia i d’una llei electoral qüestionable, la voluntat popular repartí els escons amb particular saviesa.
CiU aconsegueix una majoria ben àmplia que li permetrà governar i fer-se respectar a Madrid. En tot moment podrà escollir parella de ball en les diverses votacions, i també hauria de saber escollir les persones que situï en els diferents càrrecs de govern.
El PSC-PSOE perd bous i esquelles perquè no ha sabut acontentar ni els seus votats en clau catalana ni els castellans.
El PP puja escons amb la vista posada en les eleccions generals, sense que a Catalunya pugui repetir, juntament amb el PSOE, la maniobra del País Basc.
Iniciativa Verds aguanta el cop a base d’un electorat fidel.
ERC, que han après a restar abans que a sumar, han pagat el seu aburgesament.
Solidaritat per la Independència aconsegueix treure el nas i alguna cosa més al Parlament, com a capitalitzadors del sobiranisme.
Ciutadans es consolida en el seu nivell de fa quatre anys.
I a partir d’ara, que cadascú sigui mereixedor de la confiança que se li ha dipositat.
Molta sort.

lunes, 29 de noviembre de 2010

GENÈTICA


La nena que apareix en aquesta fotografia és la Júlia, filla de la Txell i d’en Jordi. La noia té els trets físics de la seva mare, i també les de la seva àvia: la Maria de cal Contemplon.
Al llarg de moltes generacions algunes característiques físiques es repeteixen i es transmeten de pares a fills, però també és possible que determinats signes només apareguin al cap d’algunes generacions.
A les famílies els agrada que els joves es pareguin als pares i a les mares, i ja s’encarreguen les àvies de destacar-ne els trets més familiars.
I, com diu la saviesa popular: És bo que els testos s’assemblin a les olles.

domingo, 28 de noviembre de 2010

RUDA


La ruda és una planta que creix pels camps, per bé que pot arribar a conrear-se en espais domèstics, ja sigui en jardins o en recipients ceràmics.
Les seves propietats tenen partidaris i detractors, però la seva utilització està documentada des d’abans del temps del romans.
A l’edat mitjana s’utilitzava la ruda per foragitar de les persones i de les cases els polls, les puces i altres insectes perniciosos.
També s’utilitzava per afavorir la menstruació, cosa que de retruc la convertia en un abortiu, per la qual cosa fou maleïda des de diversos estaments.
En el segle passat era amb la ruda que en determinats àmbits rurals es tractaven malalties cutànies, mals d’estómac i afeccions nervioses, però la popularització de la medecina convencional, basada en una gran difusió de medicines, va acabar per marginar la seva utilització.

sábado, 27 de noviembre de 2010

LA SÍNIA BOJA


Ben a prop d’Ardenya és trona el lloc conegut com la Sínia Boja, en memòria al pou dotat amb la seva corresponent sínia que durant molts anys donà servei a alguns horts de la zona.
La Sínia Boja tenia merescuda fama de tenir un cabal altament irregular, i d’aquí li vingué la denominació popular de boja.
La sínia i el pou es fan difícils de distingir sobre el terreny, però no les antigues conduccions d’aigua esculpides en pedra picada.
Tot plegat forma part d’un patrimoni que en poc temps desapareixerà irremissiblement.

viernes, 26 de noviembre de 2010

VERDEJAR


Encara tenim ben present l’incendi que fa uns mesos cremà la muntanyola de Sant Simplici i els seus voltants.
A desgrat d’aquella petita desgràcia, la natura, sempre persistent, ja ens ha començat a regalar els primers brots verds a la zona cremada.
És cert que la natura té un gran poder regenerador, però també és veritat que algunes males ànimes tenen un enorme poder destructiu.

jueves, 25 de noviembre de 2010

APICULTURA


L’apicultura és un art practicat per la humanitat des de temps ancestrals. Consisteix en aprofitar la feina de les abelles i explotar els productes dels ruscs.
No és una activitat fàcil, ja que es necessita poder disposar d’un bon eixam d’abelles encapçalat per una reina, un grup d’insectes que necessiten un bon habitacle, tenir alimentació a l’abast i la cura suficient per preservar-les de malalties i plaguicides.
Dels ruscos es pot treure mel, cera, gelea reial i pol·len fresc, un seguit de productes prou llaminers.
La mel té diferents colors i textures segons sigui la seva procedència: bruc, taronger, romaní, farigola…, però també es possible aconseguir mel de gran qualitat i bon color amb una barreja de flors.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

FALS SOL


(Foto de M Dolors Puñet)
El dia 6 de novembre vam poder fotografiar aquest fenomen solar, un fals sol que en àmbits rurals s’anomena ull de sol.
Els meteoròlegs el defineixen simplement com una taca de llum, blanca o irisada, que es pot veure entre els núvols. Contràriament, els que som de poble associem l’ull de sol amb un proper i notable canvi de temps, cosa que sí es va produir al cap d’uns dies de veure la imatge que es mostra.

martes, 23 de noviembre de 2010

NECESSITAT


A Catalunya cada vegada hi ha més persones que pateixen necessitat. A causa de la crisi i de les diverses circumstàncies familiars i particulars, són moltes les persones que demanen ajuda a les institucions i a les entitats benèfiques, les quals les hi donen aliments, materials i diners a mida de les seves possibilitats.
Malauradament, a moltes persones no les hi queda altre remei que rebuscar aliments entre la brossa, cosa que es pot copsar en els contenidors dels supermercats i en altres recipients que recullen deixalles alimentàries i domèstiques.
És cert que entenem la necessitat, però també estaria bé que no deixessin escampada la brossa.

lunes, 22 de noviembre de 2010

IOT


(Foto d’Eulogi Llacer)
Aquests darrers dies hem pogut veure moure’s a tocar de la costa de Tarragona l’imponent iot que mostra la foto.
Segons sembla, pertany a un potentat àrab que està interessat en comprar alguns equipaments relacionats amb la gastronomia i el lleure situat a prop de mar.
La possessió d’un iot com aquest, que porta incorporat un helicòpter, dóna a entendre que el seu propietari disposa de molts diners, uns cabals que li facilitaran l’accés a molts productes materials. Però només això.

domingo, 21 de noviembre de 2010

OLIVES AMB SOSA


Al llarg de tot el recorregut del tren d’alta velocitat s’hi van plantar olivers de diverses classes, uns arbres que majoritàriament han agafat el camí de la decrepitud, degut a que ningú els esporga ni abona. Tanmateix, uns pocs arbres tenen la força suficient per oferir un fruit que només els ocells agraeixen.
Dissabte em regalaren una galleda d’olives que immediatament vaig posar amb sosa. Com sabeu, cal barrejar 100 grams de sosa per cada 10 quilos d’olives, amb l’aigua necessària per cobrir-les. L’endemà cal canviar l’aigua i fer-ho durant nou dies. Al final, a la darrera aigua s’hi posa fonoll i la sal suficient per evitar que les olives es passin massa de pressa.

sábado, 20 de noviembre de 2010

ELECCIONS


La democràcia permet tothom que pugui votar fer-ho en el sentit que vulgui, i fins i tot no fer-ho.
A mida que s’atansen les eleccions al Parlament de Catalunya els partits polítics afinen els seus missatges i les seves propostes. Alguns partits catalans demanen la independència, mentre que els d’àmbit estatal anuncien grans cataclismes si Catalunya aconseguís caminar sola.
Objectivament, que Catalunya vagi a pitjor amb la independència és més que difícil, i cal explicar el perquè:
Cada any i en nom de la solidaritat interterritorial, cada català ha de regalar més de tres mil euros a un dels espanyols oficialment pobres que viuen com si rics fossin. Això ens ho estalviaríem.
La capitalitat de Madrid gairebé obliga a les empreses a l’establiment d’una seu, un fet que amb la independència no caldria.
El sector públic català, ara format per un 9,8 % de la població activa, podria apropar-se al 26 % d’Extremadura, amb uns recursos a gestionar que es multiplicarien per tres.
La indústria podria aturar la seva caiguda en picat, l’agricultura podria millorar la seva renda per càpita i el sector serveis augmentar la seva competitivitat.
En resum, mentre el govern central continuï extraient recursos econòmic de Catalunya i sense aportar les contrapartides imprescindibles, aquí no es podrà generar riquesa i, en conseqüència, caminarem cap a la decrepitud.
La qüestió és ben simple. Les economies que van bé són les que tenen més entrades de capital que sortides. Catalunya, amb la independència aconseguiria aturar la constant sagnia econòmica i, de retruc, augmentar la riquesa dels catalans.

viernes, 19 de noviembre de 2010

EN CAMPANYA


A partir de l’inici de la campanya electoral prèvia a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre, arreu podem veure fotografies de polítics somrients que ens conviden a votar-los. Els uns amb un somriure i altres mostrant-nos les dents, intenten portar cap el seu molí les nostres aigües en forma de vot.
Veure com els polítics ens mostren les dents em recorda el ja desaparegut Daniel de Borràs, un fatarellenc que es dedicà a la compra-venda de rucs i mules.
Igual com feien els gitanos i altres tractants de bestiar, Daniel mostrava als possible compradors les dents dels seus animals, com si fos la millor garantia de la bona salut i l’anunci d’una bona conducta laboral de les bèsties. La mostra de les dents resultava efectista i servia per tancar els tractes, malgrat que la sanitat de les dents no era garantia de res.
Que ningú pensi que he traçat cap paral·lelisme, només he parlat de dents.

jueves, 18 de noviembre de 2010

RONDALLES


A les Terres de l’Ebre existeix una llarga tradició musical. Les bandes de música, els conjunts i les rondalles que abans es formaven a partir de l’ensenyament musical d’un mestre, ara tenen una més àmplia base d’aprenentatge, sense que per això hagin de renunciar a les arrels musicals pròpies de la terra.
La tradició de les rondalles també es remunta a temps pretèrits, quan grups de joves tombaven pels pobles cantant i fen sonar els seus instruments musicals.
Ara per ara, una de les particularitats de les Terres de l’Ebre rau en el costum d’amenitzar amb una rondalla alguns esdeveniments privats, com és el cas de casaments, bateigs, aniversaris...
En la nostra estada a Sant Carles ens vam trobar amb el grup La Rondalla de Sofia de la Ribera, un conjunt que ja ha publicat el seu primer enregistrament. El grup traspua autenticitat en les seves interpretacions, cosa que proporciona un lligam immediat de complicitat amb el públic que els escolta.
Amb el pont nou de l’Ebre com a fons de la portada del seu CD, de ben segur que transitaran musicalment cap a l’èxit. Molta sort!

miércoles, 17 de noviembre de 2010

LLIBRE


El passat divendres es presentà al Casal de la Fatarella el llibre BRUIXOTS DE L’AIGUA. Els saurins de Catalunya, obra de Rosa Maria Canela Balsebre.
Sota la presidència de l’alcaldessa Carme Pelejà Anguera, l’autora explicà al nombrós públic assistent les característiques de l’obra i els seus contactes amb diversos especialistes en trobar cabals d’aigües subterrànies.
Per seu costat, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i el director del Museu de Tradicions de Catalunya explicaren que l’obra ha estat editada gràcies a una beca concedida a l’autora per un treball de recerca sobre el petit i ampli món de saurins.
Tot seguit, diversos saurins explicaren les seves experiències, i fins i tot exhibiren la seva mestria davant d’un públic que s’ho passà molt bé.

martes, 16 de noviembre de 2010

COLORS DE TARDOR


La tardor avança i són molts els arbres i arbustos que ens regalen un canvi de color en les seves fulles que té un gran cromatisme.
Des del verd estiuenc, les fulles passen al marró, després de lluir grocs i vermells de gran bellesa visual.
La foto d’avui mostra les fulles de l’heura de vinya que tenim a la paret est de casa nostra, amb un efímer vermell que es fa mirar.

lunes, 15 de noviembre de 2010

POTA DE CAVALL


Aquest bolet és fàcil de trobar pels camps, ja siguin erms o conreats. Destaca pel seu color marró fosc, i també per la pols que aixeca quan se li fa esclatar la part superior.
Quan érem infants i jugàvem a guerra, les potes de cavall s’utilitzaven com a fictícies bombes de mà, les quals, llençades a sobre de l’hipotètic enemic, aixecaven una gran polseguera en el moment de petar contra el terra.
Si era el cas que alguna persona d’edat veia que jugàvem a guerra amb aquests bolets, ens recordaven que en temps pretèrits constituïen un recurs més en una alimentació de supervivència.

domingo, 14 de noviembre de 2010

TRÈVOLS


Aquesta planta es pot veure per alguns camps i pot tenir, segons l’espècie, flors grogues, blanques o rosades.
El seu nom deriva de l’agrupació tri, que significa tres, i de folius, que fa referència fulles que estan formades per tres folíols.
Les fulles del trèvol estan associades a la bona sort, això sí, sempre i quan tinguin quatre folíols en lloc de tres, que és el normal.

sábado, 13 de noviembre de 2010

ANIVERSARI DE NOCES


Avui fa trenta-quatre anys que Dolors i jo vam iniciar un camí en comú que, de moment, és plenament satisfactori i plaent.
La convivència és un art que cal conrear amb generositat, ja que només quan es dóna a gust es rep amb alegria.
La realitat és que Dolors i jo, gairebé sempre amb la Vicky al costat, hem passat períodes bons i altres que no ho han estat tant, però tant els uns com els altres s’han viscut en plenitud i harmonia.
Que sigui per molts anys.

viernes, 12 de noviembre de 2010

CAÇADORS I GOSSOS


Per aquest temps, quan els diumenges sortim a passejar pel terme cal anar alerta amb alguns caçadors que tenen fluix el disparador de les seves armes, degut a que no se n’estan de disparar encara que tinguin a tocar altres persones.
A desgrat del perill d’alguns caçadors, m’agrada l’estampa d’alguns gossos de caça, uns animals musculats i vius que estan alerta de qualsevol moviment.

jueves, 11 de noviembre de 2010

MANDARINES


Les mandarines són una fruita que es pot assaborir durant els darrers i els primers mesos de l’any. Hi ha diverses varietats a qual més dolça i sucosa, per bé que també es valora la forma de la pell, més o menys dura i fàcil de pelar.
El mandariner de la foto és el de casa; és jove i petit, però el suficient adult com per produir dotzena i mitja de mandarines.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

CAQUIS


El nostre caquier (palossanto, perquè ens entenguem) mostra una dotzena de peces que no acaben de madurar, per bé que si aconsegueixen fer-ho a l’arbre constituirà una fruita amb un sabor sense parió.
A casa ens agraden els caquis, com també li plauen a la senyora Olga, una bona amiga del l’agutzil de Rocaura.

martes, 9 de noviembre de 2010

BOCAMOLL!


Avui, passejant pel terme m’he trobat amb un caragol de l’espècie bocamoll i, sense saber per què, he pensat en Mourinho, l’entrenador de Real Madrid de futbol.
En unes declaracions publicades diumenge, aquest singular personatge de paraula fàcil acusava al F C Barcelona de jugar contra equips que només poden disposar al camp de deu jugadors, quan un dels seus homes ha estat expulsat per mala conducta esportiva.
Només faltaria que els jugadors violents o els que van contra el reglament continuessin al terreny de joc. Però és que, amés, sempre parla qui hauria d’estar callat.
Que no recorda aquest home que el seu Inter eliminà el Barça de la Champions amb la simpatia del seu amic Benquerença?
I el placatge a Valdés, que l’àrbitre calb simpatitzant confés del Madrid evità senyalar com a falta en el partit contra el Chelsea?
No ho sé, però algú li hauria de recordar a aquest expressiu senyor que el Madrid regnà durant molts anys a Espanya i a Europa de la mà d’un govern dictatorial que imposava fixatges, àrbitres i resultats.

lunes, 8 de noviembre de 2010

CLARORS I FOSCORS


La visita del Papa Benedicte XVI a Santiago de Compostel·la i a Barcelona s’ha fet notar. I de valent!
D’entrada, reconec que aquest pontífex té una actitud menys sectària que Joan Pau II, ja que sembla que vulgui aclarir algunes conductes que, en condicions normals, foren considerades simples delictes.
En la seva estada a Barcelona ha tingut una certa sensibilitat amb Catalunya, cosa que no va fer Wojtyla, i també hem de reconèixer que hagi fet visible al món una obra tan singular com la Sagrada Família.
Els fidels han acollit el Papa fervorosament, mentre una petita part de la societat rebutjava la seva presència, per fer evident el seu descontentament amb una forma de fer religió que consideren va en detriment d’alguns valors de la societat.
Al llarg i ample del dens programa papal ha quedat ben evident que Benedicte XVI és una persona molt capacitada, ja que en tot moment ha intentat transmetre un missatge prou concret; tanmateix, crec que s’ha equivocat quan ha associat la laicitat a l’anticlericalisme dels anys trenta del segle passat.
D’una banda, és cert que a l’inici de la guerra van ser assassinades gairebé set mil persones de religió, però no és menys veritat que fou la mateixa Església la que donà ales al cop d’estat que provocà més d’un milió de morts i una sagnant dictadura de quaranta anys.
Des del respecte que ens mereix tothom, crec que aniria bé que l’Església es dediqués a predicar la doctrina de Jesucrist, i fer-ho amb l’exemple, cosa que de ben segur que li generaria més simpaties que quan se la veu massa associada al poder terrenal.

domingo, 7 de noviembre de 2010

PREVISIÓ DEL TEMPS


A mitjans de gener ja vam avançar la nostra particular previsió del temps meteorològic, un pronòstic que s’està complint en molt bona part.
Ara, de cara a l’hivern, la simple observació del tram final de les canyes, de la part que queda entre la darrera fulla i el plomall, ens dóna a entendre que tindrem un hivern llarg i fred.
Temps al temps.

sábado, 6 de noviembre de 2010

VERGONYA!


Llegeixo al suplement Dinero, de La Vanguardia de diumenge 31 d’octubre, que el president del Foment del Treball, Joan (Juan) Rosell, aspirant a la presidència de la CEOE, intenta difuminar la seva catalanitat per aconseguir-la.
Segons sembla, a la resta d’Espanya ser català està mal vist, i per això, a alguns catalans fins i tot els fa vergonya manifestar que ho són. Es pot arribar a degenerar més?
Els catalans som els que més treballem i els majors contribuents de l’Estat i, a més, ja començo a creure que, majoritàriament, més bones persones. No és prou mèrit això? A sobre, som els més maltractats en tots els àmbits, degut a que l’animadversió que se’ns té arriba al límit que es vol fer desaparèixer la nostra cultura.
No sé on anirem a parar, però de moment i sobre aquest tema, algú hauria de recordar que la CEOE va nàixer per iniciativa d’un altre català.

viernes, 5 de noviembre de 2010

MADURAR


Un any més, als nostres caquis els costa madurar, degut a que el fred alenteix el procés que la manca de calor no accelera. Ja veurem si poden arribar a una bona fi que els portarà a la nostra taula.
Alguns altres arbres també pateixen la mateixa evolució, com alguna prunera, i ja és del tot curiós aquesta llimona que es mostra, que pel color de la pell no podem assegurar si encara està verda o és que ja està al punt de maduració.

jueves, 4 de noviembre de 2010

BOLETS EN FAMÍLIA


Estimulats pel programa de TV3 que ens anima a caçar bolets, cada vegada som més les persones que anem al camp a la recerca de rovellons, fredolics, pebrassos, llanegues, rossinyols i altres delícies que la natura ens regala.
Els que som de poble, de petits vam aprendre a passar pels boscos sense deixar cap rastre, trobéssim o no bolets, però aquest no és el comportament majoritari, degut a que són massa les persones que malmeten els boscos i els embruten. Per això, és bonic trobar-se amb famílies en ple com la que mostra la foto, que continuen el costum heretat de buscar bolets i respectar l’entorn.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

BITXO


Alguns animals tenen la virtut de mimetitzar-se entre el medi en el qual fan vida, com aquesta llagosta, que queda dissimulada entre unes fulles.
Una llagosta que dóna salts pel camp constitueix un atractiu més pels nostres passeigs, tanmateix, els núvols de llagostes que en algunes ocasions aparegueren, acabaren per arruïnar la vegetació dels llocs pels quals passaren. Plaga bíblica.

martes, 2 de noviembre de 2010

DIA DE DIFUNTS


Com cada any, anem als cementiris a complimentar els nostres difunts. Els oferim flors, espelmes i altres presents, i també el nostre record, més intens aquest dia.
Malauradament, moltes de les persones que van de visita al cementiri no es portaren prou correctament en vida amb els seus difunts, cosa que ens hauria de fer reflexionar. La vida és massa curta com per perdre el temps amb mals comportaments.

lunes, 1 de noviembre de 2010

RESTES D’UN COLLAR


Fins fa uns anys, els diferents elements de bast permetien que les bèsties de càrrega i arrossegament desenvolupessin més còmodament la seva força. Malauradament, l’aparició dels vehicles moguts amb motor d’explosió acabà per arraconar els equins i, de retruc, els elements de bast.
La foto d’avui mostra les restes d’un antic collar, un element que, situat al coll d’un ase, li permetia estirar una càrrega sense fer-se mal.
És una llàstima que aquests elements que donen testimoni d’un temps concret acabin llençats pel terme; amb tot, tenim la sort que persones com el singular Emili Boada n’hagin guardat en el Museu del Bast de Llaberia una àmplia mostra.