lunes, 15 de noviembre de 2010

POTA DE CAVALL


Aquest bolet és fàcil de trobar pels camps, ja siguin erms o conreats. Destaca pel seu color marró fosc, i també per la pols que aixeca quan se li fa esclatar la part superior.
Quan érem infants i jugàvem a guerra, les potes de cavall s’utilitzaven com a fictícies bombes de mà, les quals, llençades a sobre de l’hipotètic enemic, aixecaven una gran polseguera en el moment de petar contra el terra.
Si era el cas que alguna persona d’edat veia que jugàvem a guerra amb aquests bolets, ens recordaven que en temps pretèrits constituïen un recurs més en una alimentació de supervivència.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

D'aquests en veiem pels marges de camí, i més que potes semblen... ¿ho dic? No cal, ja es veu.
Diu que quan són tendres es poden menjar... però el seu aspecte no convida.
Els pets de llop, més petits, també fan força fumera quan són secs. I també es poden menjar quan són tendrets.
El viatge esplèndid, ¿oi?