jueves, 12 de diciembre de 2013

LA GRAN OBRA D’UN PROHOM


Article publicat al Diari de Tarragona el dia 12 de desembre de 2013

Cada poble de Catalunya té la seva persona sàvia i generosa, una dona o un home que dedica una bona part del seu temps als seus convilatans, a fer país i a tenir cura de les nostres tradicions i cultura. A Gandesa, la capital d’una de les comarques amb més personalitat de Catalunya, aquesta persona té un nom: Anton Monner i Estupinyà, un home que al llarg i ample del seu periple vital porta un bon i divers bagatge de servei.
De l’Anton, un català de soca-rel, resulta plausible pensar que la seva forma de ser li hagi pervingut del seu besavi, que fou un dels redactors de les Bases de Manresa; o de son avi, un tossut catalanista que cada dia festiu o destacat feia onejar una gran bandera de Catalunya al xamfrà de casa seva. Sí, és possible, però amb personalitat pròpia.
Des que m’arriba la memòria, recordo l’Anton quan, en plena dictadura franquista, s’afanyava a recuperar i fomentar les tradicions més nostrades, les mateixes que l’ànsia centralista ha intentat fer desaparèixer en tan maleïdes com diverses etapes. També era ell qui, al servei de l’Església i juntament amb altres persones, s’encarregava d’impartir els cursets prematrimonials que ajudaven els joves a encarar millor les unions conjugals. Alhora, fomentava la lectura entre els joves i participava en totes les festes majors de les contrades, especialment en l’àmbit esportiu del tir al plat.
A nivell polític, l’Anton destaca per una llarga trajectòria plena de dedicació, amb diversos càrrecs locals, comarcals, provincials i nacionals molt ben exercits; tanmateix, en el seu currículum hi trobem a faltar l’alcaldia de Gandesa, un honor que li fou negat per aquelles coses que passen a la política.
Decididament, l’Anton resulta tot un personatge, un ciutadà exemplar.
Més enllà de l’anteriorment escrit i descrit, Monner sobresurt i molt en l’àmbit de les lletres, especialment en l’apartat de la literatura històrica. En aquest capítol potser s’hi nota l’antecedent familiar personificat en son pare, un gran lector i atresorador d’una extensa biblioteca que li va transmetre el plaer de la lectura i el neguit per escriure.
Anton ha publicat destacats articles a la revista Serra d’Or, al Correo Catalán, al Diari de Tarragona, a l’Avui –amb aquell recordat “Hem de defensar la nostra llengua”, escrit el dia 3 de maig de 2003-, al Punt, al Diari d’Andorra i a la Vanguardia. En aquests mitjans va conèixer escriptors de la talla de l’Albert Manent, Jaume Casajoana, Enric Moreu-Rey, Folch i Torres i Joan Triadú, de qui va aprendre a conjuminar les lletres i les paraules amb encert.
A nivell de llibres, els seus treballs més destacats han esdevingut: Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal, Toponímia de Vilalba dels Arcs, Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs, La Carta de poblament de Gandesa, Gandesa i la Fontcalda, Recull de fotografies antigues de Gandesa i Arxiu Parroquial de Gandesa: documents del registre parroquial de Gandesa entre els anys 1564 i 1900. Com fa de bon notar, l’autor reparteix els seus treballs entre Gandesa i Vilalba dels Arcs, per bé que Gandesa s’emporta la major part de la seva dedicació. I és precisament per això que ara ha publicat la que de ben segur serà la seva millor obra: “Història de Gandesa, cruïlla de Camins”.
Qui conegui la situació geogràfica de Gandesa admetrà que el títol del llibre resulta un encert, ja que són ben pocs els pobles que, com la capital de la Terra Alta, hagin subordinat la història en base al seu enclavament. Certament, la Gandesa dels ibers -que agafà el seu nom en base a la seva posició sota el Puig Cavaller-, és la mateixa que adquirí protagonisme amb els romans i els sarrains, que destacà i molt amb el templers, que patí les guerres carlines –especialment durant els set setges que li conferiren el títol molt lleial, heroica i immortal-, i, sobre tot, durant la Batalla de l’Ebre, quan condicionà el resultat de la confrontació.
Si el títol resulta un encert, el contingut de l’obra encara ho és mes. Tal com afirma en el pròleg Josep Serrano Daura: “És una d’aquelles obres que culminen l’activitat de tota una vida dedicada, en aquest cas, a Gandesa; un treball de considerables extensió i contingut”.
Quan ha escrit aquest llibre, sembla com si Monner hagi volgut atorgar la raó a mossèn Joan B. Manyà, qui li pronosticà un bon futur literari, i ha estat precisament mossèn Manyà a qui l’autor ha volgut honorar amb la foto que es mostra a la portada del llibre.
Anton Monner i Estupinyà pot estar molt satisfet amb l’obra, igual com els gandesans i totes les persones que ens agrada la literatura i la història, els mateixos que tindrem a les nostres biblioteques aquest treball de referència. Al cap i a la fi, la història, explicada de forma fefaent, ens ajuda a saber d’on venim i ens predisposa a encarar el futur amb garanties d’èxit.

Josep Gironès
Escriptor