miércoles, 30 de junio de 2010

LLANGARDAIX


El llangardaix és una espècie que es pot veure pels camps, mentre pren el sol a sobre d’alguna pedra. Habita espais típicament mediterranis i difícilment se’l pot trobar en alçades superiors als 2000 metres.
Li agraden les àrees verdes amb herbatge no massa elevat on hi trobi espais oberts al sol i refugis on amagar-se.
Darrerament es poden veure molts llangardaixos, ja que l’abandonament dels conreus afavoreix la seva expansió. Alguns són de bona mida, ja que poden arribar als 70 centímetres de llargada.
Veure llangardaixos pel camp és sinònim de salut ambiental, cosa que afavoreix la diversitat d’espècies animals i vegetals.

martes, 29 de junio de 2010

DOBLE SENTÈNCIA


Tal com era de preveure donada la gran animadversió existent a la resta d’Espanya contra Catalunya, el Tribunal Constitucional ha malmès amb la seva sentència l’Estatut de Catalunya.
Aquest Estatut havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles, i posteriorment votat en referèndum per la ciutadania de Catalunya. Doncs bé, cap d’aquestes expressions democràtiques han estat suficients per l’alt tribunal, el qual, amb la seva sentència contra l’Estatut, també ha sentenciat la permanència de Catalunya en una Espanya on no rep altra cosa que agressions.

lunes, 28 de junio de 2010

OPEN NATURA


Amb aquest títol tan suggeridor, s’organitzen periòdicament unes curses amb bicicletes tot terreny que es desenvolupen per recorreguts integrats a la natura.
Ahir diumenge li tocà el torn a la prova del Catllar, a la qual s’hi van inscriure a prop de set-cents participants de totes les edats.
Per les persones que estem acostumades als grups reduïts, ens sobta que altres persones s’estimin més colles multitudinàries a l’hora de programar les seves activitats.
Alguns estudiosos asseguren que els humans som animals racionals, però de ramat; un conjunt que necessita un bon pastor o un líder carismàtic i assenyat que no ens porti pels camins perillosos.

domingo, 27 de junio de 2010

FORMIGUES


Les formigues són insectes socials que formen abundoses colònies arreu del món, amb més de 10.000 espècies diferents.
Les formigues habiten en la majoria d'ecosistemes. Destaquen per la seva organització social, per la capacitat d’aconseguir recursos i per la seva estratègia en defensar-se.
Les formigues tenen una bona organització, es reparteixen el treball i disposen de capacitat per resoldre problemes complexos.
També destaquen per la seva força, tal com es pot veure el la foto, en la que una formiga intenta arrossegar un pes varies vegades superior al seu propi.

sábado, 26 de junio de 2010

ELS DRAGONS


Els dragons són rèptils prou familiars, ja que fins i tot se’n veuen en els àmbits urbans. Són animals que es mouen especialment per la nit, quan surten a caçar insectes i altres animalons.
Segons asseguren els experts, els dragons són capaços d'emetre sons que poden arribar a ser audibles pels humans, per bé que no n’he escoltat mai cap. El que sí que tenim constata és que són grans escaladors, gràcies a uns coixinets adherents que porten a la punta dels dits.
Fins fa poc es temia que els dragons entressin als armaris de les cases, per por a que es mengessin la roba. La realitat és que només van a la recerca d’insectes, alguns dels quals sí que s’amaguen entre la roba.

viernes, 25 de junio de 2010

CONILLS



El conill de bosc és un mamífer que es caracteritza per tenir el cos cobert d'un pel espès, amb una coloració que es mou entre el marró clar i diversos tons de gris. Són animals molt prolífics, ja que cada femella pot criar fàcilment uns vint conills en un sol any.
Els conills s’alimenten d’herba, fruites, hortalisses i fulles, en una àmplia dieta que pot incloure ocasionalment els bolets.
La seva desmesurada presència als camps porta problemes a la pagesia, que intenten combatre’ls amb l’art de la caça.
Els conills acostumen a defecar en uns espais concrets: el femeró. El femeró els serveix per tornar a ingerir els excrements, ja que la segona vegada que passen per l’aparell digestiu alliberen millor els nutrients que porten. Altrament, el femeró els serveix també per despistar els gossos que els empaiten, quan amb la seva pudor van perdre als gossos la seva pista olfactiva.

jueves, 24 de junio de 2010

LA NIT DE SANT JOAN


En el nostre hemisferi terraqui, el solstici d’estiu marca el punt de màxima alçada del sol, cosa que coincideix amb la major vitalitat del medi natural, en el que estem inclosos les persones, els animals i les plantes.
Fins fa relativament pocs anys, era per aquesta data quan els humans renovaven els focs de les llars, els quals havien estat encesos al llarg de tots l’any. Aleshores, juntament amb les cendres es llençaven totes les andròmines que hi havia a les cases. Posteriorment s’encenia el foc nou, amb plantes com l’espernallac, que amb el seu aroma ajudaven a purificar l’ambient.
D’aquella renovació n’ha quedat arreu el pòsit cultural de les fogueres de Sant Joan. Malauradament, el cremar plantes aromàtiques per purificar l’ambient de les cases i dels carrers només és present a alguns pobles.

miércoles, 23 de junio de 2010

ON ANIRAN ELS DINERS?


(Fotografia de’n Sergi Morer)

Els treballadors públics a partir d’ara veurem com una part del nostre sou desapareix de les nòmines.
Es veu que l’excusa de la crisi, les directrius europees i les ordres provinents dels Estats Units faran que el Govern Central ens rebaixi el sou, que retalli els drets dels assalariats, que replantegi les prestacions als aturats i les pensions als jubilats.
Qualsevol argument és bo per perjudicar, una vegada més, als col·lectius més febles, les mateixes persones que tenim ben clar que no hem estat nosaltres els que hem provocat la crisi.
Cal estalviar!, asseguren. Amb tot, cap estament ha deixat clar on aniran a parar i de quina forma els diners que deixarem de percebre.
S’agrairà qualsevol informació.

martes, 22 de junio de 2010


(Fotografia de M Victòria Gironès)
OBRES DE CONSOLIDACIÓ
La Capella de la Fatarella, dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, està plantada en un turó a tocar del poble, en un dels punts més enlairats del municipi.
La torre que apareix a l’escut municipal fa referència a la torre presumiblement andalusina que governava aquest espai, una torre que probablement era hereva d’una d'anterior d’origen iber.
L’edifici actual, refet després d’haver patit els estralls de la guerra, mostra a l’interior senyals inequívocs de feblesa, uns clivells que en poc temps el podrien portar a la ruïna. Per això el poble de la Fatarella s’ha mobilitzat, s’ha creat una Junta i amb l’Ajuntament s’han posat a buscar complicitats i diners.
Qui conegui la gent de la Fatarella sap que se’n sortiran bé, i que prompte tornarem a tenir la Capella llustrosa que tots ens estimem.

lunes, 21 de junio de 2010

EMOTIVA PRESENTACIÓ


(Fotografia de M Victòria Gironès)

Dissabte passat, a la Capella de la Fatarella vam presentar el llibre que porta per títol El major tresor, una novel·la de ficció històrica. L’obra, que explica la vida d’una fictícia família al llarg de quatre generacions, durant alguns capítols descriu l’heroica reconstrucció de la Capella duta a terme pel poble de la Fatarella, pocs mesos després d’acabada la guerra.
En l’acte, presidit pel tinent d’Alcalde Ramon Jornet en absència de l’alcaldessa Carme Palejà, intervingué el regidor de Cultura, que va fer referència a alguns capítols històrics de la Fatarella.
Després, Rosa M Pujol, de l’editorial Escua, manifestà la seva joia per haver conegut -amb motiu de l’edició del llibre-, un poble tan singular com la Fatarella.
Ramon Gironès, president del Centre d’Estudis de la Fatarella, en una lluïda presentació explicà les bases històriques i familiars que van donar peu a l’autor a escriure aquest llibre, de la mateixa forma que destacà la consistència de la obra literària de l’autor, que ha arribat als dotze volums en molt poc temps.
Per part meva vaig incidir en que El major tresor és un llibre que vol explicar alguns dels paratges més importants de la història de la Fatarella, i en el meu esforç per situar el poble en l’univers literari.
En acabar la presentació, la Coral del poble inicià un dels cants més populars dedicats a la Mare de Déu de la Misericòrdia, amb una emotiva intervenció que fou acompanyada per tots els presents. I, com si es tractés d’un acte de festa major, mossèn Carles hi posà la seva part perquè els assistents assaborissin el tradicional pambeneit.
Cal destacar que a la presentació del llibre hi estaven presents algunes de les persones que havien participat activament en la reconstrucció de la Capella, les quals aportaren alguna anècdota, i també alguns dels membres de la Junta actual que vetllaran perquè l’edifici pugui consolidar la seva malmesa estructura.

domingo, 20 de junio de 2010

FLORS



La ginesta de branquillons verds de tot l’any mostra per la primavera la seva cara més amable, quan es vesteix amb fulles petites i flors grogues. Diuen que la ginesta, amb les seves flors, avisa que l’estiu s’apropa. Pot ser cert, però el que sí és real són les flors dels magraners, que amb seu color vermell intents ens prometen la glòria, just quan les flors s’hagi transformat en sucoses magranes.

sábado, 19 de junio de 2010

CAMPANETES



Les flors campaniformes tenen més color que aroma, fins l’extrem que la vistosa flor de la marededéu —d’un blanc immaculat—, no fa gens d’olor.
La campaneta que es veu a la foto, mig tancada, ens recorda un pentacle, l’estrella de cinc puntes.
En el món esotèric, el pentacle amb la punta orientada a dalt s’associa a la figura humana; contràriament, l’estel amb la punta a baix representa al diable.
El detall arquitectònic de la foto mosta una obertura circular en la qual cinc cors entrellaçats dibuixen un estel de cinc puntes. Com es tracta d’una obra templera, cadascú pot deixar anar la seva imaginació tant com li plagui.

viernes, 18 de junio de 2010

MARGARITES



Hi ha flors ben curioses. La majoria destaquen pel seu aroma, per les formes geomètriques o pels colors.
Les margarites, amb els seus pètals tant ben dibuixats, em recorden un dels senyals d’identitat dels càtars: la rosa exalobulada.
Els càtars —els bons homes—, van fer cap a Catalunya quan eren perseguits per l’església de Roma, que no podien aguantar la seva puresa en un món corrupte. Aquells càtars, sovint protegits pels templers, van deixar el seu senyal en algunes de les obres que bastiren.
És el testimoni que els perpetua, igual com el record.

jueves, 17 de junio de 2010

GESSAMÍ


El gessamí és un arbust amb capacitat per enfilar-se pels més diversos llocs.
Quan floreix, el seu intens aroma s’escampa pel voltant de la planta, fins fer-se notar en un bon radi de distància.
A casa, penjat de la façana encarada a sud, el nostre gessamí floreix cada any amb gran intensitat, per a joia nostra, dels insectes que hi busquen aliment i dels ocells que hi trobem aixopluc. Els milers de flors que ens ofereix duren molt temps, cosa que ens garanteix un bon i perfumat ambient.

miércoles, 16 de junio de 2010

ROSES


Al jardí de casa hi tenim roses de diversos colors. Enguany, per allò del temps primaveral autèntic que hem gaudit i patit, tenim un bon estol de flors, algunes ben vistoses. Amb tot, el meu roser favorit és el que creix al porxo, criat a partir d’un esqueix portat de ca Malapeira, a Vila-seca. Es tracta d’una varietat molt aromàtica i de flor vellutada.
El perfum de les roses em transporta amb el pensament als temps d’infantesa, quan passàvem algunes temporades al mas, sobre tot pel temps de collir les avellanes. A tocar del mas hi tenim un roser que ens dóna unes roses d’olor penetrant, un aroma que per sempre ha quedat associat a records molt familiars.

martes, 15 de junio de 2010

AVENTURA


La primavera és temps de passeig i d’aventura.
També els senders que cal desbrossar amb les tisores de podar per no quedar engolits per l’herbam són espais de gran perill; i ja és el súmmum de l’agosarament entrar a l’enorme cova de Manera, guardada per un seguici d’animals que sabem s’amaguen en petites cavorques.

lunes, 14 de junio de 2010

ORQUÍDIES


A casa tenim dues orquídies, una de natural, curulla de flors de color lila. És preciosa! L’altra, artificial, està molt ben aconseguida, tant que de vegades costa de saber quina és l’una i quina és l’altra.
Al camp, pels boscos es troben orquídies molt variades, la major part minúscules, però totes tenen en comú la seva bellesa i diversitat de colors.
Les muntanyes de Prades i de la Mussara són llocs excel·lents per trobar orquídies, per bé que d’orquidàcies se’n veuen en espais que disposin de bones condicions ambientals.
Olga Xirinacs parla d’orquirdàcies al llibre Música de cambra, un singular dietari que molts anys després de ser publicat manté el seu esplendor literari.

domingo, 13 de junio de 2010

CARDS


La primavera de temps variat que estem gaudint ha fet possible que els camps estiguin ben assaonats, un fet que afavoreix que tota mena de plantes es mostrin pletòriques.
Els discrets cards se’ns ofereixen florits. Les varietats més grans destaquen per les carxofes florides amb uns blaus potents, en tan que el card més herbaci el veiem amb un tons de cobalt.
En qualsevol cas, a molts espais de la natura hi veiem vida i bellesa. I això és meravellós.

sábado, 12 de junio de 2010

COMPTES CLARS


En la fotografia d’avui es pot veure (espero que sí) la paret d’un mas arrebossada amb argamassa, a sobre de la qual un pagès hi marcà un seguit de ratlletes que l’ajudaven a portar bé els seus comptes.
A hores d’ara no sabem si es tractava de jornals treballats, de quarteres de fruit arreplegades o de càrregues de raïm, per bé que tenim plena seguretat de que les persones que s’ajudaven d’aquestes marques difícilment van perdre els comptes.
Si els pagesos d’abans, dels que no allargaven més el braç que la màniga, governessin el país, segurament no tindríem dèficit, sobretot de bonhomia i honradesa.

viernes, 11 de junio de 2010

FITA


Al llarg de molts segles, una sola pedra posada de cantell marcava el límit entre dues propietats agràries. A partir del moment en què els pagesos posats en funció d’acanadors delimitaven les finques amb l’ajut de les pedres, els límits quedaven inalterables, a no ser que hi haguessin canvis en les propietats, si es produïen agregacions o segregacions de finques.
Era un temps en el qual la paraula feia les persones, quan difícilment cap pagès es saltava la llei ni l’ordre. Quina diferència!, entre aquells pagesos honrats que governaven les seves propietats amb encert i els governants d’ara, que de vegades fan el pagès quan gairebé mai l’encerten.

jueves, 10 de junio de 2010

LA PRESA DEL CATLLAR


La presa del Catllar és un d’aquells elements extemporanis que subsisteixen en un estat de dret i democràtic.
Fou construïda l’any 1973 per donar servei al complex petroquímic de Tarragona i encara ara part de les seves aigües les aprofita l’empresa Repsol-Ypf.
A partir de la presa, les aigües del riu Gaià s’estenen pels termes de Vespella de Gaià, Renau i Vilabella, però ja no poden anar a mar, un fet que ha provocat la degradació de l’antic curs del riu.
Actualment l’aigua disposa d’un bon nivell, ja que queda per sobre de la torre de captació, però mai no podrà assolir l’alçada de sobreeiximent, ja que la presa fou construïda de forma altament desproporcionada.

miércoles, 9 de junio de 2010

LA MOSTRA DE L’OLIVERA


Cada any per aquest temps, els olivers ens ofereixen les seves discretes flors. Són vistoses i no fan olor, però la mostra de l’olivera és una promesa d’olives, un fruit que permet elaborar un dels millors productes alimentaris de la Mediterrània.
Arreu, els olivers que estan ben conreats estan farcits de mostra, i fan goig, ben al contrari dels arbres que han estat abandonats.
Altrament, La mostra de l’olivera és el títol d’una interessat novel·la escrita per l’amiga i companya de feina M Pilar Febas, una obra que obtingué amb tots els mereixements el Premi de narrativa Sebastià Juan Arbó 1994.
La mostra de l’olivera de la M Pilar és una obra tendra i alhora dura que amb paraules entenedores i literatura àgil us farà viure el temps de postguerra a Mequinensa, així com les il·lusions i els desencisos de les persones que formen part d’aquesta recomanable obra.
Si passegeu pels camps, mireu-vos la mostra de l’olivera, però no us descuideu de llegir el llibre de la M Pilar Febas.

martes, 8 de junio de 2010

VAGA


Avui els funcionaris públics estem convocats a una vaga, ja que així ho han decidit els sindicats majoritaris.
Després d’una llarga etapa d’anar de bracet amb el Govern Central i de riure-li totes les gràcies i desgràcies, els sindicats es despengen ara amb la convocatòria d’una vaga. Ens diuen que és per protestar per la retallada de sous i que no va contra el Govern. A més, avisen que es tracta d’un assaig per copsar l’actitud del personal de cara a una altra vaga de caire general.
I què més?
Amb tots els respectes a la vaga i als vaguistes, em queixo dels governs que han portat el país a la ruïna i de les oposicions que ho han permès; de tots els responsables de les institucions que s’han omplert de persones inútils en nom del clientelisme, que no de l’eficàcia; dels aprofitats que, al racer del poder de torn, han fet en temps de bonança econòmica el seu particular agost, i de totes les persones amb responsabilitats polítiques que han posat les seves particulars dèries per davant del bé públic.
Per il·lustrar l’entrada d’avui hi he posat aquesta impagable foto que ens mostra un missatge en favor de l’UGT grafiat per algun sindicalista d’abans de la guerra. És notori que es tractava d’una persona de cultura reduïda, per bé que segurament de fortes conviccions.

lunes, 7 de junio de 2010

NÚVOLS I REFRANYS





Si estem atents a la forma i el color dels núvols, i el seu aspecte el combinem amb els refranys més nostrats, tindrem a l’abast una bona predicció del temps.
Dissabte per la tarda el cel presentava un cel blau tacat de núvols blancs, com si fossin roques blanques. I ja se sap: Cel a roquetes, aigua a les bassetes.
Així va ser. A la matinada de diumenge el cel s’enfosquí i al llarg del dia va ploure.

domingo, 6 de junio de 2010

FELIÇ ANIVERSARI!!!


Avui fa anys la meva esposa, Dolors, la persona amb la qual he compartit fins ara més de la meitat de la vida.
El costum de celebrar els aniversaris serveix per a distingir alguns dies del calendari per sobre d’altres, i també per enaltir la persona que compleix anys. Sovint hi ha una festa entremig i regals, per bé que tot plegat no ha de ser altra cosa que un complement a l’estimació entre persones.
Un primer regal pot ser la fotografia de la flor d’aquest amarillis que tenim a casa, una planta que cada any ens ofereix el seu millor present.
Moltes felicitats, Dolors, que sigui per molts anys i que tots vinguin bons.

sábado, 5 de junio de 2010

VINYES


Encara hi ha gent que fa bé la seva feina i la fa en el lloc correcte.
La mostra la tenim en aquestes vinyes, exquisidament treballades, que se’ns mostren alineades, llaurades i cavades de forma impecable.
Si tothom treballés tal com cal, si ningú robés el que no és seu i si tinguéssim un tarannà més solidari, la felicitat ocuparia el lloc avui reservat a la crisi.

viernes, 4 de junio de 2010

MES PINTORS


Com vèiem dies enrere, els nostres artistes pintors deixen arreu mostres del seu art.
Pel que sembla, tant se’ls hi dóna pintar un edifici privat com una obra pública, per tal de deixar-nos el seu llegat.
La seva tasca arriba fins els masos situats en àmbits rurals, més enllà de les ciutats on es mostren més prolífics. Per això, potser caldria demanar a les autoritats que canalitzessin convenientment les artístiques accions d’aquests creadors, per tal d’aprofitar el seu art que ara ho empastifa tot.

jueves, 3 de junio de 2010

CABLES ROBATS


A tocat del pont de l’AVE, just on es troben les portes que van ser esbotzades, hi podem veure un seguit de mànegues de goma o de plàstic que anteriorment havien protegit conduccions elèctriques, amb cables que presumiblement tenien un bon gruix.
Tal com es veu, els cables van estar robats i probablement venuts a pes, igual com els senyals de trànsit que trobem a faltar a les carreteres, el ferro de l’antic equipament ferroviari i tantes coses més.
Ara per ara, els lladres fan la seva feina en els espais on ningú els veu, però si no es posa fi a les seves activitats, aviat ens el trobarem al menjador de casa.

ASSEMBLEA A LA DIPUTACIÓ
Ahir dimecres els treballadors de la Diputació de Tarragona vam participar en una assemblea, en la qual els nostres representants sindicals ens explicaren l’abast de Decret promulgat per Govern Central que fa referència a la reducció dels sous i salaris dels treballadors públics.
L’explicació que ens donaren fou extensa, adient i ben argumentada. També es parlà de la vaga del dia 8.
M’agradà especialment la intervenció d’en Jaume Guilera, que animà els companys a no defallir en la feina, malgrat la situació.
Algunes persones es queixaren dels polítics, als que culpen d’haver portat el país a l’estat de crisi que es viu.
Vaig intervenir per dir que l’actual crisi no és només fruit de la mala praxis d’alguns polítics. També caldria culpar determinats banquers, sindicalistes, religiosos, empresaris i altres col·lectius que no s’han dedicat a la recerca del bé públic. També informo que esperava una retallada de sous del 20 %, que és el decalatge negatiu que portem referent a la mitjana europea, i que tots plegats, institucions, entitats i famílies, hem viscut i vivim molt per sobre de les nostres possibilitats.
Veurem què passa, però sóc pessimista.

miércoles, 2 de junio de 2010

PORTES ESBOTZADES



Ahir comentàvem que la part superior del viaducte de l’AVE que creua la vall del Gaià està buida i és perfectament transitable a peu. Per això i per tal d’evitar que persones alienes al servei ferroviari accedissin a l’interior del pont, els constructors van situar unes portes metàl·liques als dos extrems del pont.
Doncs bé, tal com es mostra a la foto, les portes han estat esbotzades i arrencades. Les persones que han causat aquesta bretolada ho han fet després d’haver inutilitzat una part de la xarxa que protegeix tot el recorregut del tren, amb les consegüents destrosses afegides.
Des de l’exterior es pot veure que, els bergants que han causat destrosses als equipament públics, també hi ha deixat el seu artístic segell en forma d’acolorides pintades.
Tenim un país farcit d’artistes.

martes, 1 de junio de 2010

VIADUCTE



El viaducte que permet a l’AVE travessar la vall del riu Gaià fa uns dos-cents metres de llargada. S’enlaira des dels fonaments amb quatre pilastres de base rectangular, sobre les que descansa la peça de formigó que sosté els rails. La peça del capdamunt no és massissa, cosa que permetria transitar-hi pel seu interior una persona a peu dret, de la mateixa forma que encabeix diferents equipaments i serveis.
Aquest pont, dissenyat amb línies rectilínies i construït amb formigó armat, defereix del pont vell —també del ferrocarril—, que se’ns mostra edificat amb arcs de mig punt bastits a base de pedres ven escariejades i maons de terra cuita.
El ferrocarril transita moltes vegades al dia per la part superior de la construcció, d’anada i tornada entre Madrid i Barcelona, amb diverses aturades en els llocs considerats principals.
Com es pot veure a la foto, algunes persones que no van participar en la construcció del viaducte ja hi ha deixat la seva artística empremta.