viernes, 22 de agosto de 2014

FIGUERES I FIGUES


Les figueres, plantades de forma individual o en formacions poc nombroses, situades en bancals, en feixes o en llocs alternatius, formen part del paisatge agrari més nostrat. Gairebé sempre les podem veure envoltades d'altres cultius, com ametllers, avellaners o oliveres; tanmateix, darrerament se n'han plantat en grans extensions i en cultius ben organitzats, per tal d'oferir una bona resposta al creixent consum.
L'aspecte de les figueres respon al d'un arbre de fulla caduca que a l'hivern es queda despullat, però que a partir de la primavera es vesteix amb un dens fullam que projecta una espessa ombra que s'agraeix a l'estiu per dormir-hi una bona migdiada.
La figuera és el clàssic fruiter que pot viure a ran de mar i fins alçades que corresponen a la muntanya mitjana. Aguanta bé les secades i el clima propi de la Mediterrània i, a base d'un brancam fluix i retorçat, arriba a aconseguir alçades de més de cinc metres què es configuren en capçades amples i esponeroses.
A Catalunya, a partir de la conquesta àrab la figuera fou un dels conreus de secà predilectes de la pagesia, juntament amb les moreres, les oliveres, els ametllers i els garrofers, i també formava part de les hortes impulsades per l'extensa cultura agrícola de regadiu provinent del Nord d'Àfrica.
Abans que la figuera es popularitzés en temps dels àrabs, Homer ja la mencionava a l'Odissea, i era consagrada al déu Junus com a protectora dels enllaços matrimonials. Més endavant, els romans relacionaren les figues i les figueres amb la fecunditat i, quan creaven una nova població, hi plantaven una figuera amb l'esperança que la ciutat creixés al ritme de l'arbre. A la cultura d'arrel cristiana se la considera un arbre maleït, per ser a una figuera on es penjà Judes Iscariot; a desgrat d'això, la major part de persones tenen el fruit en gran consideració, pel seu sabor i propietats.
Les figues, que són el fruit de les figueres, tenen la forma aproximada d'una pera, amb unes mides que van des dels quatre als vuit centímetres de diàmetre. El color extern pot anar des d'un verd molt suau a un verd intens, o tenir diversos graus de morat. Tanmateix, l'interior és de color vermell, el qual és més intens a mida que el fruit madura, fins esdevenir marronós quan la figa ja esta seca. Gairebé totes les figueres ofereixen dues collites repartides entre el final de juny i els acabaments de setembre. A partir de Sant Joan apareixen les figues flor, els figots frescos que constitueixen una de les fruites més delicioses de l'entorn que ens és propi.
Entre les varietats de figues més conegudes destaquen la figa blanca, la qual és ideal per a ser assecada i conservada, igual que la rojal i la verdal. Les figues de coll de dama –ja siguin blanques o negres- són apreciades per consumir fresques, però juntament amb la resta de varietats conegudes poden ser assecades i conservades. De totes les figues, les denominades de bacó o gorrineres són poc preuades i, al ser de poca qualitat, anaven destinades a l'alimentació de porcs, equins i aviram. Altrament, les figues d'acre són molsudes i saboroses, per bé que la varietat farta belitre o afartapobres la supera en volum, que no en sabor.
El fruit de les figueres és un dels més agraïts des de fa molts anys. És cert que fins fa poc temps les classes socials més privilegiades consideraven les figues com a fruita de pobres, però darrerament el seu consum com a fruita de taula ha arribat a totes les capes socials.
Fins fa cinquanta anys, les figues assecades a sobre de canyissos i a l'interior de les cabanes, catxamans i perxes també s'utilitzaven per a complementar l'alimentació d'animals d'ungla, ja fossin rucs o someres, mules o matxos, cavalls o eugues, ovelles o cabres. Seques també formen part consubstancials d'alguns postres, especialment del de músic, en una menja deliciosa quan al seu interior s'hi posa una ametlla o una avellana.
Les paraules figa i figuera també formen part de la nostra parla més genuïna. Picardiosament, la figa s'associa amb l'òrgan extern femení, per la seva forma i color. Altrament, el refranyer popular conté expressions com: Ser més fals que la fusta de figuera, que descriu persones amb poca consistència moral; o Fer figa, que fa referència al fet de defallir. També és molt descriptiu el refrany: Any de figues, no te'n rigues, que avisa que un any en el qual hi hagi una bona collita de figues serà fluix en la resta de conreus, però això ja Son figues d'un altre paner.

Josep Gironès
Escriptor