domingo, 31 de octubre de 2010

CIGONYES



Les cigonyes són uns animals de pas que darrerament s’han adaptat a algunes parts del nostre territori. Són animals simpàtics, pot ser perquè abans tenien encarregada la dura tasca de portar els nens des de París. La seva imatge, amb un metre d’alçada i amb el bec, el coll i les potes ben llargs es pot veure en alguns campanars, però també han colonitzat amb èxit altres equipaments més o menys estables.
0459/0481

sábado, 30 de octubre de 2010

REFERÈNCIES


La ciutat de Lleida ens agrada força i algun dia hi anem a passar unes hores. Si tenim sort que la boira no ens esgarri el dia, passejar pels diferents barris i pel nucli antic és un bon entreteniment, pel munt d’imatges que es poden captar sobre les més diferents temàtiques. Tanmateix, una cosa hi ha en comú: la Seu Vella, que situada al capdamunt d’un turó és visible des de gairebé tot arreu.

viernes, 29 de octubre de 2010

FONTS


L’aigua corrent que arriba a les cases és una benedicció, ja que ens evita desplaçaments fins els llocs de proveïment, com abans, quan havíem de traginar l’aigua amb càntirs des de les fonts.
A tots els pobles hi ha hagut fonts de referència, com la que es mostra a la foto, que pertany al llogarret d’Ardenya, al Tarragonès.
A la Fatarella, les fonts dels Segurets, de Sant Joan i de Bingaubó donaren servei a les persones i a les bèsties al llarg de molts anys, de la mateixa forma que ajudaren a orientar el creixement del poble, amb carrers que apuntaven en la seva direcció.
Les fonts ens han ajudat a viure, i encara que només fos per això es mereixen que les tinguem presents a la memòria, i ben condicionades.

jueves, 28 de octubre de 2010

GENOCIDI


Els diaris Avui i El Punt defineixen de "genocidi judicial contra la llengua catalana" l’ofensiva que s’està duent a terme des de diversos àmbits judicials i polítics contra la utilització de la llengua catalana a Catalunya.
No hi ha volta de full. La voluntat anorreadora de l’Estat amb Catalunya és implacable. Per un costat ens ofeguen amb uns impostos que no tenen precedent a tot el món, de forma que dia a dia redueixen el potencial econòmic i industrial del país. D’altra banda i sense cap mena de complex, articulen les mesures polítiques i judicials necessàries per fer desaparèixer les nostres particularitats culturals.
I mentre, els “nostres” partits polítics van a la seva: intenten assegurar-se el major número possible de càrrecs i discuteixen amb qui aniran a prendre la cervesa l’endemà de les eleccions.
La ciutadania ens trobem orfes de lideratge polític; amb tot, esperem alguna reacció que per força haurà d’arribar de la mà d’algunes entitats, d'Òmnium Cultural, una vegada més, o del poble en ple.

miércoles, 27 de octubre de 2010

ALL DE BRUIXA


La flor dels alls de bruixa és ben bonica. En aquest cas la dedico al president de la Federació Asturiana de Futbol, qui va tenir la sinceritat de qualificar d’estranger l’entrenador del Futbol Club Barcelona.
En realitat, aquest és el pensament majoritari de la societat espanyola; només cal recordar que l’Esperanza Aguirre també qualificava l’empresa Gas Natural de la mateixa forma.
Si a més de sinceritat hi hagués una mica de coratge, demanaria a tots aquests que ens menystenen sense deixar d’explotar-nos econòmicament, que d’una vegada per totes ens expulsin del seu país.
Els quedarem ben agraïts.

martes, 26 de octubre de 2010

ROSSINYOLS


Amb en Cisco Ribera com a guia expert, divendres passat vam anar a buscar rossinyols. I en vam trobar!
Com passa sovint quan algú no està acostumat a obtenir troballes d’aquesta o altra mena, no puc menys que oferir-vos la foto que dóna testimoni del fet.

lunes, 25 de octubre de 2010

LLETRES EBRENQUES


Amb una brillant organització i en el marc de la Biblioteca Comarcal del Montsià, a Amposta tingueren lloc les V Jornades de les Lletres Ebrenques.
Amb l’Anna-Isabel Bel com a moderadora, vaig participar en una taula rodona que tractava sobre la novel·la històrica. Els companys de taula foren Martí Gironell, Xulio Ricardo, Cinta Arasa, David Martí i Miquel Esteve, i tots plegat vàrem poder comptar amb una àmplia i entesa audiència.

domingo, 24 de octubre de 2010

BOLETS


Fruit del temps que estem, de les pluges moderades i de la no persistència del vent, comencen a aparèixer els bolets, de tota mena.
A tota hora i al llarg de tota la setmana pels boscos s’hi troben boletaires, caçadors de bolets i esgarraboscos, diferents tipus de persones que són més o menys respectuoses amb el medi natural.
Suposo que per facilitar la feina als caçadors i als maldestres, alguna ànima caritativa va situar a dalt d’una pedra una senyora cogomassa, amb l’ànim de fer-la ben visible i accessible fins i tot als més sapastres.

sábado, 23 de octubre de 2010

COLORS DE BRUC



Per aquest temps i en les nostres latituds el bruc floreix espectacularment. Pel terme es veuen taques de colors que van des d’un rosat ben pujat de to fins un blanc prou aclarit, però tot ajuda a donar alegria a una tardor que a poc a poc ens portarà als dies més freds de l’any.

viernes, 22 de octubre de 2010

RESPONABILITATS


En la passada assemblea de compromissaris del Futbol Club Barcelona s’acordà demanar responsabilitats judicials a la Junta anterior pel malbaratament de recursos econòmics.
Per tal de preveure aquesta eventualitat, la Junta de Jan Laporta havia contractat una assegurança de responsabilitat civil, la qual sembla que cobreix fins vint-i-cinc milions d’euros.
En tot cas, em sembla correcte que les persones que manegen diners públics hagin de respondre judicialment i patrimonialment de la seva gestió, cosa que estaria bé que també arribés a les diverses castes socials amb les seves pretensions de grandesa gasten diners amb projectes estrafolaris.

jueves, 21 de octubre de 2010

CAQUIER


Els caquiers o palosantos són arbres originaris del Japó i de Corea que ara, per aquest temps de tardor, ens comencen a mostrar com madura el seu fruit, uns caquis que a poc a poc passen del color verd al groc, i del groc al taronja.
El caqui o palosanto és una fruita voluptuosa, dolça i de paladar agradable. És una fruita de temporada, per bé que es pot guardar durant unes setmanes envoltada amb palla.
A casa en tenim un, el qual enguany només ens regalarà una dotzena de peces, la meitat de les quals les tinc compromeses amb una persona de gust.

miércoles, 20 de octubre de 2010

FIGUES DE PALA


A mida que s’acaba l’estiu i al començament de la tardor les figues de pala maduren i se’ns ofereixen a les plantes, això sí, ben protegides per un seguit de punxes que poden amargar-nos les delícies de la fruita.
Les figueres de pala o de moro són originàries d’Amèrica, però s’han adaptat perfectament a l’ambient de la Mediterrània.

martes, 19 de octubre de 2010

GARROFES PEL TERRA


És temps de recollir les garrofes i la majoria de pagesos realitzen aquesta feina, cosa que es pot comprovar quan passegem pel terme o en el moment en què porten el fruit a vendre en el magatzem que l’acull.
Malauradament, una part de la producció es queda a terra, sense que ningú la reculli, un fet que es fa pensar que vivim una mica d’esquena a la generositat dels cultius.

lunes, 18 de octubre de 2010

ARTESANS I ARTISTES


Al mas de les Farigoles, situat en el nucli d’Ardenya, a la Riera de Gaià, s’hi pot veure un seguit de treballs artesans que testimonien l’art i el bon gust de les persones que els elaboraren.
Es tracta de tanques bastides amb tot un seguici d’estris i eines abans utilitzades en el món rural, uns elements que d’aquesta forma queden a la vista de les persones que passem pel camí. I és tanta la diversitat que sovint conviden a intentar esbrinar que quins estris es tracta.

domingo, 17 de octubre de 2010

FINESTRES


En el camp de la fotografia, una de les meves aficions és la de fotografiar finestres, just perquè cada peça ens mostra les característiques de l’edifici i, alhora, una mica la forma de ser de les persones que habiten la casa.
En la foto que es mostra es pot veure un finestral amb una barana pròpia dels inicis del segle passat, formada per un passamà de fusta i barnilles de ferro. A la barana s’hi veu el típic bordo de la romeria de Sant Francisco i el ram de Diumenge de Rams. A més, a la part exterior s’hi veuen plantes, mentre que els vidres deixen veure labors de ganxet que demostren el bon gust dels propietaris.

sábado, 16 de octubre de 2010

CASA


A la Fatarella, la nostra futura casa situada al Vall de les Moreres puja sòlida. Ben aviat els experts paletes construiran la teulada que coronarà l’edifici, i a partir d’aleshores serà qüestió de pujar parets i envans.
Si observem la foto, podrem apreciar que les cases veïnes, formades per la planta baixa i tres pisos, tenen la mateixa alçada que casa nostra, aquesta només amb dos pisos, tot per la simple aplicació de les actuals mides preceptives.

viernes, 15 de octubre de 2010

FIGUERA


Abans més que ara, les figueres eren arbres molt preuats pel fruit que ofereixen, unes figues que poden menjar-se fresques o assecades.
Les figues seques també formaven part de l’alimentació dels animals d’ungla: rucs, mules, someres... i també de les cabres i ovelles.
La major part de figueres que coneixem tenen diverses branques, a qual més gruixuda, i és per això que ens crida l’atenció aquesta esponerosa figuera que s’escampa per l’aire a partir d’un sol tronc.

Avui fa setanta anys de la mort d'en Lluís Companys, un assassinat que tingué lloc després d'una farsa de judici.
Després de tant temps la nostra denominada democràcia encara no ha pogut deixar les coses en el punt d'honor que es mereixirien el mateix president de la Generalitat mort, Catalunya i Espanya.
Segons es pot copsar, arreu, entre uns pocs immobilistes poden aconseguir aturar iniciatives que són bàsiques per la salut democràtica i emocional del país, com en el cas dels Fets de la Fatarella.

jueves, 14 de octubre de 2010

NÚVOLS


(Foto de M Victòria Gironès Puñet)
Hem passat uns dies en els quals els núvols, la pluja i el vent han estat els protagonistes més o menys desitjats, com correspon a un cap de setmana que algunes persones hem transformat en un pont llarg.
Necessitats i desigs a banda, els núvols ens han deixat imatges ben boniques, com la que ens mostra la serra de l’Argentera coronada per una banda nuvolosa, mentre la Muntanya Blanca de Mont-roig destaca per sobre d’una franja de roca vermella.

miércoles, 13 de octubre de 2010

CONILLS


La crisi econòmica que estem patim ha propiciat el retorn a l’antic costum de tenir un espai destinat als conills, gallines i altres animals que es crien per al consum propi. Certament, cada vegada es veuen més cases de camp que disposes d’aviram, un fet que ens recorda temps pretèrits viscuts a la Fatarella.
Els conills que es mostren a la foto pertanyen a una prestigiada casa rural, que a més de conills disposen d’estruços, cavalls, porcs i altres animals entre domèstics i exòtics.

martes, 12 de octubre de 2010

BANY CANÍ


Les pluges afavoreixen els conreus i els erms, els boscos i els jardins, les persones i els animals, i també ajuden a omplir les basses.
Tradicionalment, les basses situades en espais fondals on s’hi conduïa l’aigua de pluja, representaven un bon recurs per als pagesos i els ramaders. Ara per ara, la ramaderia i la pagesia estan en regressió, en tant que les basses continuen en el seu lloc. I és en alguna de les basses on les nostres gosses aprofiten per a prendre el bany.

lunes, 11 de octubre de 2010

CAMINS BRUTS


Dèiem ahir que la major part dels camins, sobre tot els més transitats, estan ben condicionats. Malauradament, en les vies menys utilitzades la boscúria avança implacable, fins que arriba a tapar els camins.

domingo, 10 de octubre de 2010

PASSEIG A CAVALL


A qui li agradi muntar a cavall ha de saber que pot fer-ho en alguns de les centres hípics i cases rurals que posen a l’abast dels visitants uns animals ben ensinistrats.
A banda de poder passejar a lloms dels cavalls, tot l’any fa de bon transitar pels camins, la major part dels quals estan ben condicionat, però no tots.

sábado, 9 de octubre de 2010

SIMBIOSI


En els nostres passeigs pel camp podem veure arbres, plantes i animals de diverses espècies, un fet que amenitza el caminar, juntament amb una bona conversa.
En la foto d’avui es pot veure un garrofer que ha quedat envoltat per una alzina, de forma que sembla que entre els dos arbres s’hagi produït una autèntica simbiosi.

viernes, 8 de octubre de 2010

CONTROL DE PAS


Les grans obres, com són les autovies, els ferrocarrils o les autopistes, per la seva constitució lineal suposen un greu entrebanc pels animals del camp, al moment que es volen desplaçar.
Al Tarragonès, la construcció de l’AVE significa una autèntica muralla que dificulta l’anar i el venir dels animals en els seus desplaçaments. Sortosament, el trànsit pot tenir lloc a través dels túnels, ponts i desguassos que hi ha escampats per tot el recorregut.
Sigui com sigui, es pot observar que en alguns d’aquest llocs de pas alguna entitat hi ha disposat un material que permet controlar els pas dels animals.

jueves, 7 de octubre de 2010

BOLETS


A la tardor, poques setmanes després de les pluges els boletaires esperen veure com els boscos es poblen de bolets diversos.
Els molleric és un dels primers bolets que apareixen i la seva presència es considera un avís per les altres espècies que els seguiran: pebrassos, rovellons...
Com es pot veure a la foto, els mollerics han sortit i fins i tot ho han fet en llocs impensables. Ara esperem la resta, els més bons, i també que no faci massa vent

miércoles, 6 de octubre de 2010

PLUJA I OLIVES


Les darreres pluges han tingut una bona acollida en els conreus, sobre tot entre els olivers, on s’ha pogut veure com les olives semblaven inflar-se.
L’aigua de pluja és fonamental pels conreus de secà, uns cultius que estan sotmesos a altres diversos imponderables, com ara les plagues o el fred, que poden malbaratar les collites.
Per tot plegat el pagès sempre està pendent del cel.

martes, 5 de octubre de 2010

DESPULLES


Les serps són alguns dels animals que, a mida que creixen, han d’abandonar la pell que les protegeix, just quan en tenen una de nova a canvi.
Trobar una despulla de serp pel camp és sinònim de salut mediambiental, degut a que l’abundància de serp s’associa amb l’existència de saó. Altrament, també ens permet saber quina longitud tenia l’animal que abandonà la seva camisa.

lunes, 4 de octubre de 2010

EL PANTÀ DEL CATLLAR


Aigües amunt del tram final d’un riu Gaià que fa anys baixa eixorc s’hi troba la causa: la presa del Catllar.
Les aigües del pantà donen servei a una empresa privada, alhora que són l’espai vital en el qual algun peixos autòctons i altres de importació s’hi desenvolupen.
Ara per ara i fruit de les darreres pluges el pantà té una alçada d’aigua que fa goig si es mira a distància, mal que de prop mostra tota la brutícia que els pescadors hi deixen abandonada un dia rera l’altre.

domingo, 3 de octubre de 2010

APROFITAMENT D’AIGÜES


S’ha anunciat que, a partir del moment en què les indústries químiques puguin utilitzar les aigües residuals, ja depurades, procedents de les principals ciutats del Camp de Tarragona, Repsol deixarà lliure l’embassament del Catllar.
A partir d’aleshores, és d’esperar que pel riu hi baixi una quantitat d’aigua suficient perquè es regeneri la llera del riu que des fa uns anys està mancada d’aigua.
La flora i la fauna ho agrairan i serà un gran plaer veure-ho.

sábado, 2 de octubre de 2010

COLORS TARDORALS


Comença la tardor, que hauria de ser un temps de traspàs entre l’estiu temperat que hem gaudit i un hivern que desitgem suau.
Per aquest temps, de bon matí, el sol encara esmorteït acoloreix els camps, els masos, els pobles i les ciutats amb un ataronjat que amida que el dia avança s’enfortirà.
És el color de la tardor.

viernes, 1 de octubre de 2010

COLONIES FABRILS


A mitjans del segle XIX van començar a aparèixer les colònies fabrils, uns centres productius que s’instal·laven a tocar les rius, per tal d’aprofitar la força de l’aigua per moure els enginys.
Les colònies inicials eren llocs tancats en els quals s’explotava al màxim les persones que hi treballaven, sense tenir en comte la salubritat dels espais de treballs ni de residència. Més endavant, alguns empresaris muntaren colònies amb un criteri més favorable als treballadors, cosa que repercutia en el seu benestar i en la feina.
Ara per ara encara hi ha els mateixos criteris de garrot i safranòria. L’un és l’explotació al màxim dels recursos humans, i l’altre és involucrar les persones en la feina que fan.