A mitjans del segle XIX van començar a aparèixer les colònies fabrils, uns centres productius que s’instal·laven a tocar les rius, per tal d’aprofitar la força de l’aigua per moure els enginys.
Les colònies inicials eren llocs tancats en els quals s’explotava al màxim les persones que hi treballaven, sense tenir en comte la salubritat dels espais de treballs ni de residència. Més endavant, alguns empresaris muntaren colònies amb un criteri més favorable als treballadors, cosa que repercutia en el seu benestar i en la feina.
Ara per ara encara hi ha els mateixos criteris de garrot i safranòria. L’un és l’explotació al màxim dels recursos humans, i l’altre és involucrar les persones en la feina que fan.
2 comentarios:
Sembla que el comentari anterior ha desaparegut.
A Rubí, en temps de la industrialització, els nens i nenes també treballaven. O anaven a portar el dinar als pares a la fàbrica. O a fer herba pels conills. Però hi havia un patronat d'ensenyança, les Escoles Ribas, que va ser modèlic, sense distinció de classes, i la canalla en va sortir formada.
El meu proper llibre té alguns capítols dedicats a una colònia fabril. Fou un món tancat força interessant.
Publicar un comentario