lunes, 30 de noviembre de 2009

FEINES I FESTES


Al llarg del cap de setmana i durant molts dies festius hi ha qui es dedica a descansar, mentre que altres opten pel lleure. Altrament, hi ha qui aprofita el temps per treballar al camp, ja que la seva activitat principal li impedeix fer-ho durant la resta de la setmana. Per això, és fàcil veure persones pels camps que en els dies festius realitzen feines de pagès, principalment collir el fruit.
És una mica el món al revés: quan els pagesos fan festa, els que no ho són feinegen al camp, per bé que la traça dels uns i la dels altres queda ben evident.

domingo, 29 de noviembre de 2009

MEL DE BRUC


Em diuen que la imatge inserida en l’entrada d’ahir no s’adiu amb el tarannà català i és cert; amb tot, de tant en tant cal deixar constància de l’autèntica dimensió de la natura i de la societat.
Avui s’ha fet de dia amb el cel tapat, però el temps meteorològic ha permès que la festa de l’oli del Catllar estigués ben concorreguda. Al migdia ja ha començat a plovisquejar, però malgrat tot, el bruc ens ofereix les seves flors, les mateixes que són la base d’una de les varietats de mel més delicioses.
A desgrat dels problemes que comporta el fet de viure, en tot temps tenim flors per mirar i flairar.

sábado, 28 de noviembre de 2009

UN QUALIFICATIU


Analitzo els comentaris que surten publicats, —procedents del Madrid més fet a la seva—, a partir de l’editorial conjunta dels diaris publicats a Catalunya. La tònica general és d’intransigència abans que diàleg, de garrotada abans que acord, d’imposició enlloc de respecte. Ningú parla de unitat entre la diversitat i es vol imposar l’uniformisme, sense parar-se a pensar que som molts els catalans que només ens sentirem espanyols a mida que se’ns permeti ser catalans.
És dissabte pel matí i a primera hora sortim amb en Cisco Ribera a passejar els gossos. Mentre els animals fan les seves necessitats, intento buscar un qualificatiu que defineixi tota la maldat que transmet la denominada Brunete mediàtica. Me’n vénen al cap alguns i els descarto per massa obscens, fins que veient la mostra que deixa el Buck penso que... Res!, dient-ho així ens posaríem a l’alçada del voceros centralistes. No cal, tard o d’hora la raó s’imposarà.

viernes, 27 de noviembre de 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA


En una tan inèdita com admirable acció conjunta, la majoria de diaris publicats a Catalunya demanaven en l’edició d’ahir que, d’una vegada per totes, els diversos estaments d’àmbit estatal, —amb el Tribunal Constitucional al capdavant—, reconeguin la identitat de Catalunya. Alhora, postulaven perquè l’autonomia catalana pugui veure millorada la seva capacitat d’autogovern, que tingui un finançament just i que es pugui gestionar adequadament les pròpies infrastructures.
Després de tres-cents anys opressió que no han servit per a fer desaparèixer la realitat catalana i de més de trenta anys de democràcia en els quals no s’ha aconseguit l’encaix de la diversitat de les nacions que formen l’actual Espanya, una nova contrarietat donaria peu a pensar en el definitiu trencament.

jueves, 26 de noviembre de 2009

TOMBES


A Tarragona, al Bosc de la Marquesa, a tocar del càmping de la Móra, si poden veure algunes tombes antropomòrfiques, a l’estil de les l’Olèrdola.
Probablement, aquest espai estava antigament destinat a les persones, —albats, preferentment—, que morien sense haver rebut el sagrament del baptisme, i era la continuació del cementiri que estava situat a ponent de l’església.
Una vegada més, les pedres ens donen el seu missatge.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

SOCIALITZACIÓ


Quan els banyistes deixen d’anar a la platja està permès portar-hi els gossos.
A les nostres gossetes els agrada passejar a tocar del mar i córrer per l’arena, i també xalen amb els nous amics que fan i amb algun pretenent que se’ls presenta. Igualment, les persones, amb l’excusa de passejar els gossos, gaudim amb l’exercici que fem i amb el paisatge que se’ns ofereix.
De retruc, passejar gossos fomenta l’amistat entre els humans, en un cercle virtuós que s’escampa com una taca d’oli.
Ja ho veieu: tenir gossos fomenta el passeig i la coneixença de persones. És bo per a la salut!

martes, 24 de noviembre de 2009

SEGUIDORS I LECTORS


Tot sovint escrivim amb la intenció de netejar el nostre pap emocional, amb la voluntat de transmetre les nostres impressions o per deixar constància del particular parer en temes puntuals.
Aquesta activitat porta associada l’esperança que algunes persones ens llegeixin, i també de que ens facin arribar la seva opinió sobre l’afer que es tracta o altres de paral·lels o alternatius.
Quan els blocàires notem que la nostra tasca té receptors, ens posem contents i, aleshores, no podem menys que agrair a tots l’atenció que ens dispenseu.
Seguidors, lectors, comentaristes anònims: moltes gràcies!

lunes, 23 de noviembre de 2009

OLIVES I OLI


Els agricultors de les nostres contrades porten molts anys aconseguint excel·lents olives, que són la base perfecta d’un oli meravellós.
D’uns dies ençà els molins ja estan oberts i ben aviat ja tindrem l’oli novell. Per això, moltes poblacions i cooperatives organitzen festes i fires per tal de promocionar el seu preuat producte.
Al Catllar, aquest proper cap de setmana ja es podrà assaborir i comprar l’oli nou, mentre que a la Fatarella la Festa de l’Oli tindrà lloc el cap de setmana de la Constitució.
Bones festes i bon oli per a tothom!

sábado, 21 de noviembre de 2009

CACERA I NEGUIT


Alguns pagesos es queixen de que els senglars els fan mal als conreus, alhora que moltes persones estan alarmades per la presència dels animals a tocar dels espais habitat. Per això, els dissabtes es permeten batudes per intentar reduir la incidència del javalí. Aleshores, els caçadors prenen possessió de grans espais, cosa que ens dificulta el passeig. L’ambient és gairebé bèl·lic i ens entrà una mica de por a una bala perduda.
Demà passejarem per la platja, que ja és temps.

viernes, 20 de noviembre de 2009

CANVIS DE CONREUS


La nostra pagesia, -la que queda després de tantes migracions cap els sectors industrials i de serveis-, canvia cíclicament de conreus. Fa uns anys s’arrencaren oliveres i es plantà vinya, mentre que ara és a l’inrevés.
Quan es veu una finca amb un amuntegament de ceps arrencats, entra tristesa, encara que veient els nous olivers, alguns ja amb olives, s’endevina un nou cicle que s’espera profitós.
I mentre, indiferents als moviments del seu voltant, els garrofers continuen impertèrrits amb la seva sòbria vitalitat.

jueves, 19 de noviembre de 2009

SENYALS PERMANENTS


Darrerament s’organitzen curses a peu o amb bicicleta, sortides al camp en grup i descobertes individuals, carreres d’orientació i de resistència, i una llarga corrua d’especialitats que porten molta gent a transitar pels camins. Ja està bé, que tothom s’apropi a la natura.
Malauradament, els senyals que serveixen de guia pel dia de la prova gairebé sempre queden penjats dels arbres, sense que ningú es molesti de deixar el camp tal com estava.
Demanem neteja.
Altrament, una vagada analitzades les ombres de les dues persones que es veuen a la foto, algú em podria dir a quin costat està el sol?

miércoles, 18 de noviembre de 2009

VELLS I BELLS CAMINS


El camí vell que va des del Catllar a Vilabella mostra en algun tram lliseres de pedra solcades per canals que semblen fruit del frec dels antics carruatges.
Segons explica el gran expert en camins Rafael López-Monné, aquests canals van ser artificialment solcats per tal que els antics carros, que aleshores circulaven sense frens ni elements de suspensió, seguissin el camí sense estimbar-se.
I és precisament per això que, en els llocs més perillosos, els solcs són més profunds.
Aquest bell lloc mereix una visita,

martes, 17 de noviembre de 2009

PEDRES QUE PARLEN


A la Fatarella, al capdavall del carrer dels Molins s’hi troba l’ermita de la Mare de Déu del Carme, un petit edifici d’un sol cos que culmina un petit campanar de cadireta.
La portalada és adovellada. A la pedra clau s’hi poden veure els signes cristians de l’Ave Maria; i la data de 1786, en la que presumptament fou enlairada l’ermita. També hi apareix el nom de la casa que la va sufragar: cal Compte, de ben segur en petició al cel de més pluges que poguessin subministrar aigua als molins de la seva propietat.
Una de les dovelles mostra un tret de bala, de quan la guerra i, entre dues pedres, es veu un clau que servia per penjar-hi una persiana, un element força agraït a l’estiu.
Les pedres comuniquen missatges diversos que nosaltres hem de saber entendre.

domingo, 15 de noviembre de 2009

UN PETIT PARADÍS


Hem passat el cap de setmana en un hotel singular: Can Naudí. Està situat en el terme municipal d’Ulldecona, entre la costa i la serra litoral, just als peus de l’enigmàtica muntanya de la Cogula.
L’edifici, plenament integrat a la natura, ofereix una arquitectura representativa del territori, ben millorada amb les darreres tècniques constructives. És molt agradable.
L’Antonio, l’amfitrió, practica sense esforç l’art de l’amable seducció amb els clients, als qui sap oferir un seguit d’atencions que s’agraeixen. Isabel, a la cuina, amb uns excel·lents productes bàsics aconsegueix plats consistents i saborosos.
El dia que estigueu de celebració o si us voleu escapolir de tot i de tothom per unes hores, ja sabeu on hi ha un paradís ben a l’abast.

sábado, 14 de noviembre de 2009

TRAJECTE


La meva esposa i jo estem de celebració: fa uns quants anys que ens vam casar.

Hem anat a donar un tomb i ens esforcem per parlar una mica, ja que
tots dos som curts de paraules. Comentem el temps que hem passat
junts, gairebé sempre acompanyats per la nostra filla Vicky; analitzem
l'aventura de la vida matrimonial, recordem les persones que hem
conegut i revivim les aventures que hem viscut.

De persones n'hem trobat de tota mena, però guardem especial record de
les que són grans en tota la magnitud de l'expressió i, a sobre, tenen
un comportament humil.

De sempre, l'oli queda per sobre de l'aigua.

viernes, 13 de noviembre de 2009

PRESENTACIÓ D'UN LLIBRE


Ahir, Olga Xirinacs va presentar un nou llibre: “L’agonia de Severià Vargas” a la llibreria La Capona, a Tarragona.

El presentador, Francesc Roig, i la representant de l’editorial Meteora vam parlar una bona estona d’un llibre que s’endevina interessant.

Com en totes les presentacions de l’Olga, hi hagué força públic, a més d’uns quants mitjans de comunicació que s’encarregaran de fer arribar la notícia i les seves pròpies impressions sobre l’acte i el llibre al públic. Que se sàpiga!

El llegirem.

 

 

 

jueves, 12 de noviembre de 2009

POTA DE CAVALL


Després d’un estiu sec i de pluges a destemps, per aquesta zona del Tarragonès la collita de bolets s’ha quedat en no-res. Només els grans especialistes locals han collit alguna cosa, la resta, res.
Ara per ara, només alguna espècie que fa poca cosa més que pols es pot trobar pel terme. Un altre any serà.
Altrament, aquesta tarda, la nostra gran estrella literària Olga Xirinacs presenta un nou llibre, un més de la seva magnífica producció.
Molts llibres, molts premis i una vida plena; amb tot, la seva llum no brilla prou en el nostre embolicat firmament, possiblement per causa de la forta contaminació (vull creure que lumínica).

miércoles, 11 de noviembre de 2009

ANIMALS


Quan passegem pel terme, de vegades ens trobem amb seglars, ràpids i fugissers; també veiem molts conills i alguna llebre; perdius de camp i de granja; àligues i ducs; coloms i tudons; gats i gossos; esquirols, fardatxos, garses, abellerols i altres animalons que ens donen a entendre que el camp té vida.
Malauradament, també hi trobem molta brossa, de tota mena, entre d'altra un curiós gat mecànic que segurament deixà abandonat algun bèstia.

martes, 10 de noviembre de 2009

ERES I RODETS


Aquest rodet, que sembla estar encarat a la Fatarella, ja fa molts anys que no compleix amb la funció per la qual fou esculpit, i espera pacientment el seu trist final.
Ja fa temps que molts municipis van abandonar el tradicional cultiu de cereals i, en conseqüència, pel mes de juny ja no s’escolten els cants dels segadors. Així mateix, les eres quedaren deixades, els diables ja no giren enjogassadament al temps del batre, no s’aixequen esculturals pallers i algunes aus han vist modificat el seu hàbitat.
Darrerament hem viscut molts canvis, alguns de ben profunds.

domingo, 8 de noviembre de 2009

VENT


Ahir dissabte, a primera hora, vam tenir unes hores de bonança que ens van permetre passejar a gust. Tots seguit, cap allà a les onze del matí entrà el vent i encara el tenim amb nosaltres.
Aquest vent és fred i amb rauxes fortes. Esdevé desagradable; tanmateix, deixa l’atmosfera neta i permet la contemplació del paisatge de forma nítida.
Des de la presa del Catllar, a primera hora de diumenge es podien veure franges de núvols llisos, grisos i freds arrapats amenaçadorament a les serres de Miramar, muntanyes de Prades i serra de Llaberia. I entre els núvols s’escolava el sol per aconseguir una preciosa punta d’Arc de Sant Martí.

sábado, 7 de noviembre de 2009

ENTERRAMENTS I CELEBRACIONS


Avui, pel matí, al Catllar hi han hagut dos enterraments: el d’en Lluís Brulles i el de Bartomeu Suñé, dues persones ben populars al poble que han mort víctimes del mateix mal.
Lluís, un excel·lent pagès i bon caçador, ens va empeltar els dos ceps que tenim al jardí, amb la varietat moscatell, amb un art que el mantindrà en la nostra memòria.
Bartomeu, nascut a la Fatarella, portava molts anys malalt, sempre ben protegit per la seva esposa Cèlia i per les seves filles. Que reposin en pau.
El matí ha resultat trist, però al migdia hem celebrat l’aniversari de mons sogres. Com sempre, és la lluita entre les situacions que esdevenen desagradables i allò que ens plau, el dualisme mesopotàmic del mal i del bé.

viernes, 6 de noviembre de 2009

GOSSOS


(Foto de Francesc Ribera)
Els gossos, com les persones, tenen el seu propi caràcter. El Buck i el Jack, els gossos d’atura de na Rosalia i d’en Francesc, són pare i fill, respectivament. A primera vista es diferencien per la cua, ja que el Buck va nàixer sense, de la mateixa forma que el Jack té el pelatge més fi. El Buck té un caràcter molt assenyat, mentre que el Jak encarà està en la fase de cadell entremaliat. Tanmateix, tots dos són gossos amatents que s’estimen les persones i, segons el cas, les protegeixen.

jueves, 5 de noviembre de 2009

FITES I MOLLONS


Les fites són pedres planes situades de cantell que ajuden a delimitar propietats rurals, ja siguin agràries, erms o boscos.
La mateixa funció tenen els mollons, encara que també s’utilitzen per senyalar els encreuament dels camins, senders i viaranys transitats pels excursionistes.
És cert que amb poques pedres es pot bastir un molló, però també és veritat que algun d’aquests senyals adquireixen la categoria d’obra d’art quan els seus autors els donen una determinada forma i alçada.

miércoles, 4 de noviembre de 2009

FERTILITAT I COLOR


Una part de la vall del riu Gaià, després de veure passar durant molts anys aigües que arrossegaven llims, conté terres de fèrtil riquesa.
Com de costum, la pagesia sap extreure de la terra un conjunt de plantes, les quals, a més d’aliment, donen color.

martes, 3 de noviembre de 2009

GARROFES I VENT


La pagesia, després d’haver veremat, es dedica a recollir les garrofes, un fruit que té diversos aprofitaments alimentaris, sanitaris i cosmètics.
El garrofer és un arbre molt sofert que només demana estar encarat a mar i que se li remogui la terra del seu voltant una vegada a l’any; a canvi, dóna força garrofes.
Els pagesos fan caure les garrofes a cops de canya, però en aquests dies que Èol, el déu dels vents, està ben esperitat, els avançarà la feina.
Per a les persones alguns vents són favorables, malgrat que les ventades perllongades acaben per neguitejar-nos.

lunes, 2 de noviembre de 2009

DIA DELS DIFUNTS


Entre ahir i avui moltes persones hem passat pels cementiris. Algunes han dipositat flors en les tombes de les persones estimades i altres ens hem limitat a acompanyar breument els nostres avantpassats.
En realitat, aquest dia serveix per a recordar les persones que ens han precedit, i també per a tenir més present que tot és efímer.
Al cap dels anys, de nosaltres en quedarà la tomba que acollirà les nostres despulles i el detall que senyalarà les tombes. I, pels qui escollim la incineració, només en restarà una temporal memòria.

domingo, 1 de noviembre de 2009

CAÇADORS


Els descendents dels primigenis caçadors-recolectors ja no depenem de la caça per poder sobreviure, ja que la cacera d’ara és un plaer, o si més no això sembla.
Els diumenges i els altres dies que l’activitat està permesa, els nostres caçadors surten al camp amb les escopetes preparades, acompanyats pels seus gossos i amb els sarrons que esperen omplir de conills i perdius. Independentment del resultat de la cacera, es gaudeix d'un bon esmorzar i d'un clima de companyonia.
Ara per ara, els camps que em són més propers pateixen la presència dels senglars, que arriben sense cap mena de vergonya a deixar-se veure a tocar de les cases. Per això, no se’m fa estrany que es cacin alguns exemplars de més de cent quilos de pes, tal com m’assegurà en Pere, un caçador catllarenc. De conills també se’n veuen, malgrat que alguns tenen la mixomatosi, una malaltia vírica artificialment implantada a Austràlia que retornà a Europa. De perdius se’n veuen poques, més que res perquè es planten pocs cereals. Per tot plegat, a falta de peces de caça els caçadors opten per deixar en llibertat perdius i faisans criats en granges, uns animals de vol gallinaci que de vegades, si tenen la sort de no ser abatuts, acaben passejant-se pel carrer Major.