Quan els banyistes deixen d’anar a la platja està permès portar-hi els gossos.
A les nostres gossetes els agrada passejar a tocar del mar i córrer per l’arena, i també xalen amb els nous amics que fan i amb algun pretenent que se’ls presenta. Igualment, les persones, amb l’excusa de passejar els gossos, gaudim amb l’exercici que fem i amb el paisatge que se’ns ofereix.
De retruc, passejar gossos fomenta l’amistat entre els humans, en un cercle virtuós que s’escampa com una taca d’oli.
Ja ho veieu: tenir gossos fomenta el passeig i la coneixença de persones. És bo per a la salut!
2 comentarios:
A Mont-ral hi havia un gos gran, el Morrongo, al que una trampa havia mig arrencat una pota. Uns bons veïns el van fer operar. El Morrongo, ja refet però coix, era amic de tot el veïnat i jo li feia ballar sardanes alçant-li les potes del davant. Ballava bé. Va morir, el temps passava però tots el recordem.
La qualitat de les persones i de les civilitzacions es demostra, en part, per la forma que tracten els animals.
Publicar un comentario