La meva esposa i jo estem de celebració: fa uns quants anys que ens vam casar.
Hem anat a donar un tomb i ens esforcem per parlar una mica, ja que
tots dos som curts de paraules. Comentem el temps que hem passat
junts, gairebé sempre acompanyats per la nostra filla Vicky; analitzem
l'aventura de la vida matrimonial, recordem les persones que hem
conegut i revivim les aventures que hem viscut.
De persones n'hem trobat de tota mena, però guardem especial record de
les que són grans en tota la magnitud de l'expressió i, a sobre, tenen
un comportament humil.
De sempre, l'oli queda per sobre de l'aigua.
2 comentarios:
¡Caram, parella! Moltíssimes felicitats, a vosaltres que ja les teniu totes, pel que veiem de la vostra vida.
Que per molts anys més sigueu benhaurats (encara que això soni a celestial...)perquè em sembla que sabeu apreciar tot el que us dóna la vida, i el balanç s'inclina més per les coses bones, si les sabem trobar, i vosaltres en sabeu.
Olga
En tornar a casa ens hem trobar amb els teus sucosos comentaris i, a sobre, amb el teu darrer llibre encapçalat amb una gentil dedicatòria. Gràcies, Olga!
Bé, això que dèiem: quina sort tenim de poder estar al costat de segons qui.
Publicar un comentario