Ahir dissabte, a primera hora, vam tenir unes hores de bonança que ens van permetre passejar a gust. Tots seguit, cap allà a les onze del matí entrà el vent i encara el tenim amb nosaltres.
Aquest vent és fred i amb rauxes fortes. Esdevé desagradable; tanmateix, deixa l’atmosfera neta i permet la contemplació del paisatge de forma nítida.
Des de la presa del Catllar, a primera hora de diumenge es podien veure franges de núvols llisos, grisos i freds arrapats amenaçadorament a les serres de Miramar, muntanyes de Prades i serra de Llaberia. I entre els núvols s’escolava el sol per aconseguir una preciosa punta d’Arc de Sant Martí.
1 comentario:
El vent deu tenir la seva raó de ser, però asseca fins i tot l'ànima. Si encara anés combinat amb pluja... però aquesta és una terra eixuta. Tantes províncies en alerta de pluja i aquí semblem el desert.
Té l'avantatge que t'amagues com el cargols, sota una manteta i a veure la tele menjant coca d'ametlla...
Publicar un comentario