Em diuen que la imatge inserida en l’entrada d’ahir no s’adiu amb el tarannà català i és cert; amb tot, de tant en tant cal deixar constància de l’autèntica dimensió de la natura i de la societat.
Avui s’ha fet de dia amb el cel tapat, però el temps meteorològic ha permès que la festa de l’oli del Catllar estigués ben concorreguda. Al migdia ja ha començat a plovisquejar, però malgrat tot, el bruc ens ofereix les seves flors, les mateixes que són la base d’una de les varietats de mel més delicioses.
A desgrat dels problemes que comporta el fet de viure, en tot temps tenim flors per mirar i flairar.
1 comentario:
¿Quina ànima errada pensa que la merda no s'adiu amb el tarannà català? Busqui, senyor Josep, i trobarà refranys i dites amb tal paraula, com la que s'ensenya ja les tendres criatures així que poden caminar pel camp...
De la fusta de bruc se'n fan bones pipes. La flor té delicats matisos del blanquinós al lila passant per suaus roses. Bona flor tardoral.
Publicar un comentario