UN QUALIFICATIU

Analitzo els comentaris que surten publicats, —procedents del Madrid més fet a la seva—, a partir de l’editorial conjunta dels diaris publicats a Catalunya. La tònica general és d’intransigència abans que diàleg, de garrotada abans que acord, d’imposició enlloc de respecte. Ningú parla de unitat entre la diversitat i es vol imposar l’uniformisme, sense parar-se a pensar que som molts els catalans que només ens sentirem espanyols a mida que se’ns permeti ser catalans.
És dissabte pel matí i a primera hora sortim amb en Cisco Ribera a passejar els gossos. Mentre els animals fan les seves necessitats, intento buscar un qualificatiu que defineixi tota la maldat que transmet la denominada Brunete mediàtica. Me’n vénen al cap alguns i els descarto per massa obscens, fins que veient la mostra que deixa el Buck penso que... Res!, dient-ho així ens posaríem a l’alçada del voceros centralistes. No cal, tard o d’hora la raó s’imposarà.