sábado, 28 de noviembre de 2009

UN QUALIFICATIU


Analitzo els comentaris que surten publicats, —procedents del Madrid més fet a la seva—, a partir de l’editorial conjunta dels diaris publicats a Catalunya. La tònica general és d’intransigència abans que diàleg, de garrotada abans que acord, d’imposició enlloc de respecte. Ningú parla de unitat entre la diversitat i es vol imposar l’uniformisme, sense parar-se a pensar que som molts els catalans que només ens sentirem espanyols a mida que se’ns permeti ser catalans.
És dissabte pel matí i a primera hora sortim amb en Cisco Ribera a passejar els gossos. Mentre els animals fan les seves necessitats, intento buscar un qualificatiu que defineixi tota la maldat que transmet la denominada Brunete mediàtica. Me’n vénen al cap alguns i els descarto per massa obscens, fins que veient la mostra que deixa el Buck penso que... Res!, dient-ho així ens posaríem a l’alçada del voceros centralistes. No cal, tard o d’hora la raó s’imposarà.

3 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Diu que la de muntanya no fa pudor, però la de Madrit y alrededores... asfixia.

l'agutzil de Rocaura dijo...

A qui se li acut mostrar una merda de gos en un blog?
Que no es poden ensenyar altres coses més boniques i aromàtiques?
A veure si ens esmerem en els continguts!

rosaliagual dijo...

Ep! si el Buck parlés ens explicaria en que pensava i que el va inspirar quan va dipositar aquest exemplar de tifa. Segurament que tenia els mateixos pensaments que tú, Josep. O similars.....