martes, 10 de agosto de 2010

FIRA DEL CATLLAR (4)


L’artesania basada en el trenat de vímets i canyes sembla que torna a revifar.
Fins els anys seixanta, aquest treball es basava en l’aprofitament de productes naturals, disposats en forma d’utensilis que donessin un cert servei: coves, cistells, paneres, arganells, folres per a gerres i garrafes...
A la Fatarella, l’oncle Quiroso fou el darrer artesà del vímet, sense que ningú en volgués continuar la tradició, més que res a partir de la implantació de productes elaborats amb plàstic.
Darrerament es tornen a veure joves que elaboren artístiques peces que, encara que no siguin de gran utilitat, sí que ens mostren una bona traça, alhora que ens transporten amb el pensament a temps pretèrits.

3 comentarios:

Jeremias Soler dijo...

Algun dia tornarem a substituir el plàstic pel vímet i per altres productes naturals que d'una banda encariran el producte, però per l'altra faran que el valorem més i que en tinguem més cura. És insostenible aquesta cursa esbojarrada dels derivats del petroli que tant de mal ens ha fet.
Salutacions!

Olga Xirinacs dijo...

No hi ha res com els bons cistells de vímets o canyetes i, sobretot, per anar a buscar bolets. Cosa que vol dir que la cistelleria no morirà mai. I paneretes de Nadal. I cistelletes de tota mena per regalar o usar.
Ara bé, les butaques o altres seients de vímet els he avorrit des del dia que em van enganxar un bonic vestit de punt de color de rosa i, és clar, als darreres... ja em diràs tu.

Josep Gironès Descarrega dijo...

Utilitzar els productes naturals té un preu assumible, però el cost real dels derivats del petroli és immens. Tant de bo, Jeremias, que tornem enrere en aquest aspecte; de fet, pels mercats es tornen a veure persones que porten senallons de palma de margalló.
Els cistells, Olga, es poden omplir de bolets, mentre es deixen caure les espores pel camí. Del seient assassí en farem un conte.