Al llarg de la guerra del trenta-sis, quan les bombes que llençava l’aviació feixista queien sobre els pobles i ciutats, la població buscava llocs on aixoplugar-se. Aleshores, en algunes coves s’hi protegien famílies senceres, de la mateix forma que els masos més allunyats de les poblacions constituïen un bon recurs per evitar els bombardeigs que tocaven més les urbs.
La guerra va constituir un llarg període farcit de mort i patiment que ens hauria de donar a entendre que no tot s’hi val per aconseguir implantar uns interessos.
2 comentarios:
Les pedres parlen, ben cert. Coves del Llorito, coves de Mont-ral, i de tants llocs on s'amagava la pobra gent perseguida. Tantes històries dels que els deixaven el menjar en llocs convinguts; dels que empaitaven amb gossos; de les morts sovint anònimes... Quan de dolor. I això es repeteix, ara quí, ara allà, sempre amb la mort per bandera.
Algunes persones han fet i faran el que calgui per dominar altres persones.
Publicar un comentario