miércoles, 2 de febrero de 2011

ARBRE DE COMPANYIA


Alguns constructors de barraques, quan enlairaven una peça acostumaven a plantar-hi al costat un arbre de companyia.
Normalment, en paratges d’interior s’escollia un arbre de fulla caduca, ja que donava ombra a l’estiu i deixava passar els raigs de sol a l’hivern.
Més a prop de la costa l’elegit era un arbre de fulla perenne, com en el cas d’aquesta barraca que gairebé passa desapercebuda al costat una enorme alzina.

4 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Quina pensada i quina imatge més bonica la de l'arbre de companyia...
Ens remet al refrany castellà "Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija". He de mirar si té equivalent català.
És clar que també es fa servir, i molt, en sentit simbòlic.

Josep Gironès Descarrega dijo...

Conec el refrany contrari a aquest: Qui amb canalla es gita, cagat s'aixeca.

F. Mas i Castanyer dijo...

Malauradament les barraques van desapareixent del nostre paisatge.
Ens ha agradat aquest escrit i ens hem pres la llibertat de reproduir-lo al nostre bloc:
L’arbre de la barraca
Suposem que no et molestarà.
Salut, gràcies i endavant.
Amics arbres • Arbres amics

F. Mas i Castanyer dijo...

Del refrany:
Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix.
Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda.
El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
A qui té padrins, el bategen.
Qui té padrins el bategen dues vegades.