miércoles, 2 de febrero de 2011
ARBRE DE COMPANYIA
Alguns constructors de barraques, quan enlairaven una peça acostumaven a plantar-hi al costat un arbre de companyia.
Normalment, en paratges d’interior s’escollia un arbre de fulla caduca, ja que donava ombra a l’estiu i deixava passar els raigs de sol a l’hivern.
Més a prop de la costa l’elegit era un arbre de fulla perenne, com en el cas d’aquesta barraca que gairebé passa desapercebuda al costat una enorme alzina.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Quina pensada i quina imatge més bonica la de l'arbre de companyia...
Ens remet al refrany castellà "Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija". He de mirar si té equivalent català.
És clar que també es fa servir, i molt, en sentit simbòlic.
Conec el refrany contrari a aquest: Qui amb canalla es gita, cagat s'aixeca.
Malauradament les barraques van desapareixent del nostre paisatge.
Ens ha agradat aquest escrit i ens hem pres la llibertat de reproduir-lo al nostre bloc:
L’arbre de la barraca
Suposem que no et molestarà.
Salut, gràcies i endavant.
Amics arbres • Arbres amics
Del refrany:
Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix.
Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda.
El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
A qui té padrins, el bategen.
Qui té padrins el bategen dues vegades.
Publicar un comentario