Sovint hem escoltat de les persones grans –les que van patir la guerra i la postguerra-, que no es pot deixar perdre res, no sigui que tornin a venir mals anys.
En diversos punts a tocar de la línia del tren d’alta velocitat, els promotors hi plantaren oliveres de diverses classes, uns arbres que amb el pas del temps queden envoltats de males herbes i farcits de pollissos, ja que ningú en té cura.
A desgrat de la deixadesa oficial, una bona persona s’ha dedicat a desbrossar el arbres, a esporgar-los i abonar-los. Ara només caldrà que tornin a donar fruit.
2 comentarios:
Per mal o per bé, els que hi havia a Mont-ral, restes d'horts de masies ja desaparegudes, se'ls ha menjat tots el bosc, juntament amb els avellaners. Cada any comprovem com el bosc avança i la natura guanya la partida al conreu. Tot és vida.
... i nosaltres estem aquí per veure-ho.
Molt èxit per a la presentació d'aquesta tarda.
Publicar un comentario