El dia que passejàvem per la platja, les aigües més properes a la costa es veien tranquil·les, malgrat que a l’horitzó s’endevinava una forta maror, fins l’extrem que la plataforma petrolera semblava estar suspesa a l’aire.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
M'agrada quan la mar de fons porta la greu remor d'onades llargues i profundes que arriben, precisament, del fons, de llargues distàncies.
I a mi m'enamora el mar...;i també em negitegen els vessaments il·legals que estan destruint la costa tarragonina.
Per si vols arribar més enllà virtualemt...segeuix la word race a:
http://www.lavanguardia.es/deportes/barcelona-world-race/index.html
anna
Publicar un comentario