jueves, 13 de enero de 2011

MAR DE FONS


El dia que passejàvem per la platja, les aigües més properes a la costa es veien tranquil·les, malgrat que a l’horitzó s’endevinava una forta maror, fins l’extrem que la plataforma petrolera semblava estar suspesa a l’aire.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

M'agrada quan la mar de fons porta la greu remor d'onades llargues i profundes que arriben, precisament, del fons, de llargues distàncies.

Anónimo dijo...

I a mi m'enamora el mar...;i també em negitegen els vessaments il·legals que estan destruint la costa tarragonina.
Per si vols arribar més enllà virtualemt...segeuix la word race a:

http://www.lavanguardia.es/deportes/barcelona-world-race/index.html

anna