Al jardí de casa tenim una atzavara Reina Victòria, una peça d’una gran bellesa que ja estava amb nosaltres quan vivíem a Vila-seca. Fa unes setmanes, en el centre de la planta va aparèixer una protuberància i, al cap d’uns dies, es desenvolupà una flor que creixia de forma exponencial.
Bocabadats pel fet, vam consultar el nostre llibre de plantes grasses i vam assabentar-nos que aquesta planta prové de Mèxic, que floreix a partir dels vint anys i que, després de florir, es mor.
Ja saben que la mort és el final de qualsevol procés vital, però el seu anunci la fa menys suportable. I és per això que dediquem cada dia uns minuts a aquesta atzavara que ens obsequia amb una única i espectacular flor abans de morir.
2 comentarios:
Fa anys que observem les belles flors de l'atzavara abans de morir. Encara aguanten, seques, fins que un temporal les aterra.
És com el cant del cigne, perquè diuen que canten només abans de morir.
I tenim molta sort de tenir alguna mena d'avís de que la seva vida s'acava. Així pots, d'una manera o altra, acomiadar-te amb tranquil.litat i gaudir del que queda..... o no?? Doncs vinga, gaudim de la vella/bella atzevara..
Publicar un comentario