La flor de la nostra atzavara creix que se les pela i la seva alçada ja supera els deu pams.
L’amic, arqueòleg i doctor en polinologia Francesc Burjachs i Casas se l'ha vingut a mirar, just en el moment en què a la part superior de la protuberància ja s’hi comencen a veure el que podrien ser petites flors.
Tot i ser sabedors dels pronòstics fatals que giren al voltant d’una planta d’aquest tipus quan floreix, a casa hem intensificat el seu rec i adob, per si de cas.
Mai s’ha de perdre l’esperança en res.
1 comentario:
La tendència de tot ésser vivent és deixar constància del seu pas per la Terra. En el cas de l'atzavara, fer l'esforç d'una flor monumental, que la deixa exhausta fins a la mort.
Així nosaltres, que portem la mort inscrita als gens i ens sembla que vivim gloriosament.
Publicar un comentario