No és pot dir que a casa tinguem hort, però sí uns metres dedicats a plantar-hi algunes tomaqueres i enciams.
Cada any té lloc la mateixa cerimònia: cavar i adobar el terreny, plantar-hi els plançons de tomaquera, situar-hi les canyes al costat quan és el moment, regar-ho amb freqüència i esperar que el tomàquets es facin gran i agafin color.
És cert que cada any les plantes pateixen algunes plagues, però no és menys veritat que, quan apareixen els primers tomàquets a punt per a ser collits i menjats se’ns omple el cor de satisfacció.
1 comentario:
M'agraden els petits racons on puc veure quatre canyes i tomaqueres o mongeteres que s'enfilen: són un agraïment mutu. De la persona a la terra, que conrea. I de la terra a la persona, a qui obsequia.
M'alegra el record del senyor Paco, de l'Hostal de la Glòria. Dona-li records, si és possible.
Bona i feliç estada.
Publicar un comentario