VERD ESPERANÇA

Les pluges que han caigut en els darrers dies es noten als camps, sobre tot als sembrats de cereals, que llueixen un color verd que ja comença a amagar el terra on estan plantats.
Fins els darrers any del segle passat els cultius de blat, ordi i civada anaven en regressió, però el bon preu dels cereals ha ocasionat que molts pagesos hagin tornat a un dels cultius més tradicionals i bàsics de la dieta mediterrània.
Ara per ara ja és bonic veure els camps ben acolorits, amb uns conreus que més endavant faran les delícies de les perdius i altres animals de ploma. Els caçadors també estaran contents, però nosaltres ja ho estem ara. Per això acomiadem aquest any de blog amb el color verd de l’esperança.

CAROTES PÈTRIES

En el decurs d’una passejada per la serra dels Mullats, Olga Xirinacs m’ensenyà a distingir les faccions quasi humanes que mostren algunes pedres. Sota aquest mestratge, ahir vaig trobar una pedra que es mostrà bocabadada en veure’m i, fins i tot, amb una pinya a l’obertura semblava com si estigués fumant.
La natura és sorprenent; només cal estar-hi atents.

GARNATXA BLANCA

Les vinyes es troben en repòs, però els productors no descansen. Llegeixo a La Vanguardia un article signat per Ramon Francàs, on informa que la D. O Terra Alta treballa per a la posada en funcionament d’un pla estratègic per optimitzar el cultiu, l’elaboració i la promoció de la varietat Garnatxa blanca. Bé! Si es té en compte que un terç de la producció mundial d’aquesta varietat la tenim a la Terra Alta i que disposem d’excel·lents productors, la mesura és del tot correcta, ja que ajudarà a vendre a bon preu un dels productes altament qualificats i que poden ser identitaris de la comarca.
Ja fa uns quants anys que M Carmen Ferrer, del Celler Bàrbara Forés, de Gandesa, lluita per tirar endavant aquesta varietat ara reconeguda per seu caràcter mediterrani. Encara recordo el dia que la senyora Ferrer explicava a un selecte grup de persones les qualitats dels seus vins elaborats amb garnatxa blanca: “Són vins càlids i ben estructurats, dotats d’uns aromes fruitals difícils d’aconseguir en altres espais que no disposin de condicions climàtiques i de cultiu tan dures com les de la Terra Alta.
Una vegada més, a la Terra Alta ens trobem amb líders als que caldria seguir, persones que proposen productes qualificats sobre els quals assentar l’economia de la comarca. Sense cap mena de dubte, aquest ha de ser el camí, o no hi haurà futur.

EL GOS SENSE CAP

Feia dies que els pagesos i els caçadors del poble ho comentaven, però fins ara ningú l’havia pogut fotografiar. Es tracta d’un gos sense cap que tomba per la partida dels Vinyets i que respon al nom de Curro.
El tema, si no fos una autèntica fal·làcia, podria semblar fins i tot inversemblant; per això, m’afanyo a dir que les coses són com són i no com ens agradaria que fossin.

FESTA I PASSEIG

L’entrada d’avui es podria acompanyar de la foto d’ahir, degut a que el dia ha estat esplèndid, igual com el dia de Nadal, cosa que ha provocat que fóssim moltes les persones que hem sortit a transitar pel terme.
De fet, ens hem trobat amb diverses colles de ciclistes, amb grupet de corredores a peu i amb Danièle Gourgin i el seu espòs Rafael, aquests darrers acompanyats per les seves gosses Kika, Noa i Mandi.
Amb Daniele i Rafael som bons amics i tenim moltes afinitats comunes, fins l’extrem que penso que les persones que ens estimem i vivim la natura podem trobar més fàcilment l’harmonia personal.

SANT ESTEVE

Avui, dia de Sant Esteve, com cada dia que ens és possible hem sortit a passejar amb les gossetes. El dia està ennuvolat i fa bon temps, però sembla que tornarà a ploure aviat.
Pel terme se senten trets d’escopeta i lladrucs de gossos de caça, però no hem trobat ciclistes ni excursionistes. De ben segur que es troben a casa seva, preparant els canelons típics del dia.
Torno a casa sense haver fet cap fotografia, ja que el dia no acompanya, i és per això que us en mostro una d’ahir que reflecteix el dia de Nadal, amb un cel resplendent.
Bon Sant Esteve!

DINAR DE NADAL

Fa milers d’anys, els humans celebraven per aquestes dates la festa del sol invicte, just quan l’òrbita solar començava a enlairar-se a partir del solstici d’hivern.
Amb l’esdeveniment del cristianisme, l’Església va transformar aquesta festa en la commemoració del naixement de Jesús i, des d’aleshores, és una data senyalada, per bé que la profunda religiositat d’abans s’ha anat transformant fins convertir-se en un festa excesivament consumista.
Com en tota gran celebració, l’àpat és un dels moments estel·lars del dia, més quan hi ha persones que es passen prèviament moltes hores a la cuina. La resta és pura il·lusió: la representació del naixement, els regals, l’harmonia familiar... Només els bons menjars mantenen la consistència, malgrat que sempre acabin amb: fum, fum, fum.

EL LLIBRE ELECTRÒNIC
Cada any per aquestes dates, la indústria del ram intenta posar de moda algun aparell electrònic de consum. Encara recordo quan els televisors en color eren la màxima aspiració de les persones que volien tenir un regal qualificat. Després van venir el vídeo, els reproductors de CD’s, aparells de fotografia digital, emmagatzemadors de so i d’imatges... en una successió d’enginys que sembla no tenir final.
Enguany l’estrella és el llibre electrònic o e-book, un dispositiu que pot guardar molts llibres, alhora que permet una lectura agradable. Se’n parla i força, però poques persones volen tenir en compte que, amb aquests aparells, es fomentarà la pirateria, igual com ja ha passat amb la música i amb les pel·lícules.
A falta d’un pronunciament diàfan per part de les autoritats, queda clar que qui ens governa són les empreses que comercialitzen l’electrònica de consum, mentre que els autors anem a remolc.

DIA DE LA SALUT

Avui és el dia de la salut, si més no així ho considera la majoria dels qui no ens ha tocat la loteria, que ens conformem en tenir i en desitjar-nos salut.
Cada any, pel dia 22 de desembre s’escolta la cantarella dels nens del Col·legi de Sant Ildefons, que reparteixen sort. Després, es veuen imatges d’algunes de les persones afortunades, que celebren el premi amb una ampolla de cava a la mà, juntament amb els propietaris de les botigues on van comprar la butlleta premiada.
Ens apropem a Nadal i, com si fos una petita col·laboració pera mantenir la tradició, el Montsant ens ofereix aquest arbre nadalenc.

ESTIMACIÓ

Per les Festes de Nadal enviem i rebem felicitacions que recorden bones relacions de parentiu i amistat. També ens arriben i trametem alguns regals. Amb tot, allò que ens omple de veritat és l’estimació que rebem d’un seguit de persones a qui molt ens estimem.
Que sigui per molts anys i amb salut.

FESTA DE NADAL

Divendres va tenir lloc la tradicional Festa de Nadal de la Diputació. Entre un seguit d’actes, es va retre homenatge als treballadors jubilats, alhora que es gaudia d’algunes actuacions musicals i es premiaven les fotos guanyadores del concurs.
Santiago Fernández, que parlà en nom dels funcionaris jubilats, s’emportà una de les majors ovacions que es recorden; alhora, també es valorà favorablement la intervenció del Molt Il·lustre President de la Diputació, amb un discurs de mètrica adequada.
Posteriorment, al pati del Palau, la Corporació va oferir un lunch, el qual el funcionaris més veterans comparaven amb els d’anys enrera. Si abans hi havia aperitius calents, amb uns destacadíssims dàtils amb cansalada viada, i canapès freds, alguns de salmó fumat, enguany els comentaris van tenir com a protagonistes els canapès de sardina en escabetx.

EL BARÇA: SIS DE SIS

Ahir per la tarda, el Futbol Club Barcelona va culminar una gran gesta esportiva, en adjudicar-se la final de la Copa Intercontinental de Clubs.
En una sola temporada, el Barça ha guanyat la Copa del Rei, la Lliga espanyola, la Champions europea, les supercopes d’Espanya i Europa i el Mundialet. Un cas únic a la història! Sis copes guanyades!!!
La base del triomf ha estat l’esperit humil i treballador d’en Pep Guardiola, l’entrenador, l'estratègia de tot el cos tècnic i el saber fer d’uns jugadors que han ofert al llarg de la temporada un futbol vistós, elegant i esportiu.
La gran fita esportiva té com a mèrit afegit el no haver comptat amb el suport del Govern, ni ha estat basada en operacions urbanístiques especulatives. Només futbol, bon futbol. Que n’aprenguin!

ÀPATS NADALENCS

A mida que a les cases falten les àvies i les padrines, creix el nombre de famílies que opten per celebrar els àpats nadalencs en els restaurants. Per això, es poden trobar qualificades ofertes que satisfan totes les demandes. Contràriament, el nombre de colles que per aquests dies van als restaurants a celebrar menjars d’empresa va a la baixa, més que res perquè els preus queden molt lluny del productes i del servei que s’ofereixen.
És cert que alguns restaurants oferten preus tancats per menús formats per entrants a compartir o no, un segon plat a escollir previ encàrrec i postres. Tanmateix, la nota final acaba per reflectir extres sovint inesperats com els vins, l’aigua, i el pa, i fins i tot els coberts.
Aquest abús porta com a conseqüència que algunes colles celebrin els àpats a casa d’algú a base d’un bon pernil, truites de debò i altres productes qualificats pagats a preu de cost. És una opció contra la crisi i també serveix per frenar la falta d’escrúpols d’alguns restauradors.

COLOMS BLANCS

A la urbanització on vivim ha aparegut un vol de coloms blancs, que amb els seu color destaquen per sobre les teulades. Certament són blancs immaculats, a excepció d’un que té una taca negra a la part del darrera. I potser sigui per això que els coloms es miren de cua d’ull a l’ocell situat a l’antena.

HERÈNCIES I SUCCESSIONS

El Govern de la Generalitat ja ha enllestit la seva proposta per la nova llei, la qual entrarà en vigor amb aplicacions percentuals del 25 % en el proper mes de gener, del 62,5 % en el juliol de 2010 i en el 100% en el juliol de 2011. Aleshores, els cònjuges que heretin tindran disposaran d’un marges que quedaran exempts de tributar, igual com els fills en tindran un altres.
Fet i debatut, a cop de termini i de tant per cent veurem parcialment minorat l’encertadament anomenat tribut de la mort. Amb tot, en l’Espanya forçosament uniformitzada per a segons què, el catalans continuarem pagant.
Ah! I que no em vinguin a sermonejar el salvadors que ens prometen alliberar-nos d’aquest impost, ja que justament són els mateixos que ens maltracten amb moltes altres coses.
I, espolis a banda, per fer notar tothom les fetes que ens trobem, us mostro una de les típiques i protegides plantes nadalenques.

ÀPATS

Em comenten i alguna cosa en conec que, en aquests dies d’Advent, els nostres polítics van de corcoll, degut a que la seva presència és imprescindible en els àpats que s’organitzen en els àmbits diversos de la seva dedicació. Se’ls pot veure en el dinar del consistori local, en l'àpat que congrega els funcionaris municipals, en el dels sindicats, comissions i patronats diversos d’àmbit local; a altres se’ls troba en el dinar del consell comarcal, en el de la fira i en els consells d’administració d’empreses participades; en un esglaó superior, la seva presència es necessària en el dinar de diputats, assessors i en altres importants àrees d’influència; mentre que els autèntics pares de la nació igualment han d’acudir a tantes xerinoles que per força han d’acabar aclaparats.
Sortosament pels estómacs dels nostres soferts polítics, normalment es tracta d’àpats de plat gran i mos petit, encara que el preu vagi en consonància amb les dimensions del plat. I això que estem en un any de crisi!
Pobres, us imagineu el munt de plats que s’han de cruspir gairebé per força per tal de poder portar a casa seva uns pocs milers d’euros mensuals?
Nota: la fotografia mostra la clotxa de la Fatarella, amb alguns dels seus ingredients, un menjar que proposem pels àpats oficials pel seu sabor i consistència, i també pel preu.

TEMPS DEL TEMPS

Ha plogut bé i ha nevat, ha fet vent i el fred es fa notar. La mar està avalotada i el cel tapat. És el temps que toca per l’estació que ens trobem.
Els conreus agraeixen l’aigua que els assaonarà i els arbres el fred que matarà alguns paràsits, mentre que els animals i les persones ens preparem per a l’hivern... i per les festes.
Gaudim-ho tot!

REFERENDUM

De la consulta efectuada en diversos municipis del Principat se’n poden extreure algunes conclusions sobre si parteix d’un procediment democràtic o no. Per això, sense cap mena de dubte, assegurem:
Que és democràtic fomentar la participació del poble en els grans afers nacionals.
Que és democràtic voler la independència del teu país.
Que és també democràtic votar en contra de la mateixa independència.
Que és democràtic acceptar un resultat.
Tanmateix, entre altres qüestions, no és democràtic intentar evitar que altres es manifestin a les urnes de forma democràtica. I que no es democràtic intentar evitar la independència d’un poble al qual s’oprimeix econòmicament, culturalment i politicament.

ABOBAR

La terres de conreu necessiten adobs, els quals poden ser orgànics o químics. La pagesia tradicional, sempre que li és possible, encara utilitza fems procedents de les granges de pollastres o conills, o d’estables de cavalls i altres equins.
Abans, a les cases pageses ajuntàvem els fems procedents de l’aviram amb el dels estables dels rucs o mules, per a barrejar-ho tot amb les femtes de les persones.
Quan era el temps d’abonar les finques, els fems es carregaven als carros, a primera hora del dia. Era una feina que es feia quan encara era de nit, cosa que evitava que les pudors s’escampessin en excés. Tot seguit els fems es traginaven fins a les finques i allí s’escampaven pels espais més necessitats de fertilitzants.
No cal dir que aleshores ningú feia fàstics al moment de traginar fems, i més d’un pagès enllaçava la feina amb els àpats sense ni tan sols passar-se un raig d’aigua per les mans.

LLAURAR

Després d’haver collit les ametlles, les olives i les garrofes, alguns pagesos ja han començat a llaurar els camps. Els solcs oberts em fan pensar que, d’alguna forma, tots som fills de l’arada, ja que va ser a partir de l’inici de l’agricultura que la nostra civilització començà a desenvolupar-se.
Amb el pas del temps, les arades de fusta inicialment estirades per les persones donaren pas a les mateixes arades arrossegades per animals. Més endavant, les relles de ferro van possibilitar una millor feina, fins que darrerament ja només es llaura amb tractors.
La major part dels pagesos que conec ja fa molts anys que s’ha mecanitzat, però només uns pocs guarden les seves arades, -els aladres-, i els forcats en record d’altres temps.
És bo saber d’on es ve per saber cap on es pot anar.

DOLÇA CONSERVA

És temps de confitures i melmelades, també de codonyat. A poc a poc fem provisió al rebost entre les conserves que fem a casa, les que comprem i les que ens regalen.
Danièle Gourgin, l’esposa d’en Rafel Mena, elabora melmelades amb les tècniques apreses de la seva mare, a París, amb resultats extraordinaris. Com a mostra del seu art a casa tenim melmelada de mores i de cireres d’arboç. Pel seu costat, Pietat Zafra elabora una singular melmelada de taronges, mentre que a casa elaborem melmelada de llimona.
Diumenge passat, a la Fatarella, a l’estan de Josep de Sagala vam comprar una melmelada de figues que promet, un pot que fa parella amb una conserva de castanyes amb brandy apta per tancar un bon àpat.
Capítol apart mereix el codonyat que elabora mon sogre, al punt just de sucre i amb una tècnica que li permet no esquitxar-se quan l’elabora.
Us creix la saliva?

SABORS

Anys enrera, a la Fatarella, cada família matava el seu propi porc, cosa que els garantia una part dels aliments necessaris per passar l’hivern. Ara la matança només és possible en escorxadors homologats i a mans de persones expertes. Amb tot, els productes derivats del porc que es venen a les carnisseries tenen tota la solvència i la qualitat fruit de la tradició d’uns quants segles.
A més dels pernils ben curats per la sal, el pebre i el vent de cerç, es poden trobar botifarres de ceba, de carn i d’ou; llonganissa seca i tendra; catalana, xorís, sobrassada, cansalada, pinxos, xistorra i altres productes saborosos i consistents.
És costum que tothom que passa pel poble faci provisió de pa, cócs i coques; botifarres i llonganisses; vi i oli, i fins i tot fa de bon prendre un bon pernil.
Sabors de poble.

ARTESANIA

L’artesania de la palma de margalló torna a revifar, i amb força. A mida que l’actual societat intenta deixar de banda les bosses de plàstic, es torna als cistells i a les bosses d’abans, uns elements més pràctics i duradors, alhora que artístics.
Ara també caldria potenciar els cistells i coves de vímet i canya.
Per tot plegat, és possible que aquesta artesania, que abans només era un complement per a les migrades economies agràries, es converteixi en una sòlid alternativa.
Tot allò que surt de la terra ajuda a refermar les persones en el seu territori.

TERRISSA

En deixar enrere la prehistòria, els primers atuells de la civilització que ens és més propera ens van arribar amb el ibers, tal com es mostra en les diferents exposicions referents a aquesta avançada cultura. Del romans també en tenim mostres, amb recipients interiorment vidriats, uns recobriments que aconseguien amb el plom que extreien de les mines de Bellmunt. Amb tot, el major esplendor en l’elaboració de ceràmica ens arribà amb els àrabs, els quals realitzaren aportacions a aquest art que encara avui són ben presents a la terrissa elaborada a les Terres de l’Ebre.

COST I VALOR

El cost d’unes almostes de farina, uns grapats de sucre i un raig d’oli és ben limitat. Amb tot, quan aquests productes humils passen per les mans expertes de les rebosteres de la Fatarella poden transformar-se en cruixents orelletes i en saboroses coques a la cassola, ja amb un valor difícil de calcular. A més, quan aquestes coques sòbries i a la vegada sublims serveixen per recaptar diners per a la lluita contra el càncer encara són més valuoses.
A la fotografia es poden veure na Cinta i na Teresa, les quals, juntament amb altres persones, participen cada any en la Festa de l’Oli de la Fatarella, es a dir: treballen per a dues causes ben reeixides. Bona gent i bones coques.

Per aquestes dates, són moltes les entitats que organitzen la seva festa de l’oli, amb l’ànim de promoure aquest qualificat producte.
A la Fatarella, avui s’ha presentat en societat l’oli nou, amb l’onzena Festa de l’Oli, en una celebració que ha ajuntat sàviament festa, concursos i tradicions, a més de la consegüent exposició i venda de productes.
La jornada, festiva i molt concorreguda, també ha ofert als participants la possibilitat de assaborir la clàssica clotxa, una menja tan socorreguda en dies de feina com saborosa en tot temps. Si pensem que els organitzadors han exhaurit les més de mil clotxes que havien preparat, per força haurem de lloar i reconèixer l’èxit de la diada.
Ah! I l’oli d’enguany: suprem!

UNA FADA?

A la façana de ca Purna, a la Fatarella, s’hi pot veure una pedra que conté varies imatges. A un costat destaca la d’una dona coronada, que sembla una deessa, una princesa o una fada, mentre que a l’altra banda s’hi veu un cavall rampant. Al mig queda una altra figura humana, com si fos el mainell d’una portada romànica.
El relleu forma part del patrimoni artístic del poble i, d’uns dies ençà, la seva imatge formarà part del logotip del Centre d’Estudis de la Fatarella. Un encert.

DONES

Ahir ens vam retrobar amb na Júlia Nueno, responsable d’una editorial interessada en editar un dels meus esborranys. Júlia és una persona dinàmica i afable, i sembla que ha superat algunes dolences que la tenien aclaparada. En alguns aspectes s’assembla a Olga Xirinacs qui, malgrat que el seu propi cos sovint la maltracta, continua la mar d’activa i creativa. Aquest és el mateix cas de Carme Palejà, que cada dia ha de lluitar de valent amb la seva malaltia per poder tirar endavant la seva vida i les responsabilitats que té concretes. Magdalena Canalda és un altre cas, ja comentat, i altres dones. Són persones exemplars, malgrat que també en conec que en el seu què fer diari empren actitud de mascle, cosa que es reflecteix negativament en el seu rendiment professional i entre la gent que les envolta.
Sense que el meu comentari es pugui qualificar de masclista, reivindico la dona forta en fonaments i dolça en procedir.

EN RUÏNA

Les masades, formades per la masia, el magatzem, els estables, els corrals, els conreus i altres dependències rurals, constituïren fins la meitat del segle passat sòlides unitats productives.
En alguns masos actualment en ruïnes, encara es poden endevinar les dependències dels propietaris, les dels masovers i les dels treballadors, juntament amb els espais dedicats al bestiar i l’aviram.
Era un petit món autàrquic que s’ha perdut amb el progrés, una forma de viure de la qual només ens queda la memòria, algunes parets a punt de caure i algun estri.
Els masos s’han perdut, però auguro que alguns conreus s’hauran de tornar a posar en producció aviat. Temps al temps.

DEIXALLES I BOLETS

Pels voltants de Tarragona la temporada de bolets ha estat bastant fluixa, degut a que ha plogut tard, alhora que han bufat vents insistents que han assecat els boscos. Així mateix, els terrenys massa trepitjats pels boletaires costa que tornin a produir, i no cal dir que l’abundància de deixalles també impedeix la sortida de bolets.
Massa sovint es veuen grans amuntegaments de deixalles que deixen constància de la nostra pobra cultura, per bé que entre la brossa lluita per sortir algun bolet. El de la fotografia, el podeu veure?

CUARTEL DEL NORTE

Al Catllar, al Mas de la Farga s’hi pot veure una peça de ceràmica amb una definició ben curiosa: Cuartel del Norte.
En Principi, es pot pensar que aquí hi havia un edifici militar, però no és cert.
La realitat és que l’agost de 1857, l’aleshores governador de Tarragona, Ildefonso de Alcaraz, ordenà un seguit de mesures que permetessin identificar tots els edificis urbans i rurals, de ben segur per facilitar a l’Estat el cobrament d’impostos. Per això es retolaren els carrers i es numeraren les cases que no ho estaven prèviament.
En els nuclis disseminats l’opció fou dividir el municipi en quatre cuarteles i numerar els masos que quedaven en cadascun dels àmbits.