Les pluges que han caigut en els darrers dies es noten als camps, sobre tot als sembrats de cereals, que llueixen un color verd que ja comença a amagar el terra on estan plantats.
Fins els darrers any del segle passat els cultius de blat, ordi i civada anaven en regressió, però el bon preu dels cereals ha ocasionat que molts pagesos hagin tornat a un dels cultius més tradicionals i bàsics de la dieta mediterrània.
Ara per ara ja és bonic veure els camps ben acolorits, amb uns conreus que més endavant faran les delícies de les perdius i altres animals de ploma. Els caçadors també estaran contents, però nosaltres ja ho estem ara. Per això acomiadem aquest any de blog amb el color verd de l’esperança.
1 comentario:
"Esperanza,/ Esperanza,/ tan graciosa pero no eres buena./ Esperanza/ Esperanza, / sólo sabes bailar chachachá", cantàvem quan érem més joves.
Ara bé, els camps sí que són una esperança de veritat, que porta la pau als ulls i a l'esperit i prepara el pa de cada dia.
Publicar un comentario