És temps de confitures i melmelades, també de codonyat. A poc a poc fem provisió al rebost entre les conserves que fem a casa, les que comprem i les que ens regalen.
Danièle Gourgin, l’esposa d’en Rafel Mena, elabora melmelades amb les tècniques apreses de la seva mare, a París, amb resultats extraordinaris. Com a mostra del seu art a casa tenim melmelada de mores i de cireres d’arboç. Pel seu costat, Pietat Zafra elabora una singular melmelada de taronges, mentre que a casa elaborem melmelada de llimona.
Diumenge passat, a la Fatarella, a l’estan de Josep de Sagala vam comprar una melmelada de figues que promet, un pot que fa parella amb una conserva de castanyes amb brandy apta per tancar un bon àpat.
Capítol apart mereix el codonyat que elabora mon sogre, al punt just de sucre i amb una tècnica que li permet no esquitxar-se quan l’elabora.
Us creix la saliva?
1 comentario:
Que dolça i atraient es pot mostrar la vida a vegades... I nosaltres ens entestem a amargar-la.
Per això em sembla un remei excel·lent aquesta mena de fira de sant Ponç, que demostra que de la terra se'n poden extreure els moments més sublims si disposem els sentits per captar-los en tota la seva extensió.
Amen.
Publicar un comentario