martes, 15 de septiembre de 2009

INDEPENDÈNCIA!!!

 

Ja tornem a tenir sarau!

A rel de la consulta popular organitzada a Arenys de Munt, en la qual la independència de Catalunya era el tema central, a les espanyes poc plurals hi ha indignació. Igualment, els partits carpetobetònics, -els que se'n diuen d'àmbit i d'acció estatals-, estan que peten davant tant flagrant agressió a la seva sobirania unida, de la mateixa forma que els mitjans de la caverna mediàtica arremeten contra els catalans i els sospitosos de ser-ho o de simpatitzar-hi.

Aquí a Rocaura, situats com estem en l'extrem sud del Principat, ja fa anys que hem vist que la l'Espanya de les autonomies del cafè per a tots és inviable per a Catalunya, de la mateixa forma que entenem que un estat plurinacional en cap cas forma part de l'ideari dels centralistes enyorants de l'imperi, els mateixos que viuen molt bé a costelles de qui els manté, paga i calla. Per tot això i pels molts anys de variades imposicions, creiem que la sobirania és l'únic camí de futur per a Catalunya i, tot el que no sigui independència, serà més del mateix: explotació i opressió.

Si per mi fos, a Rocaura ja faria anys que haguéssim proclamat la república, però aquest humil agutzil poca cosa pot fer davant el tanmefotisme nacional de la majoria. A veure si el jovent es treu la son de les orelles i fem país de veritat.

 

L'agutzil de Rocaura

lunes, 14 de septiembre de 2009

Benvolgut Josep,

 

he vist que la senyora Olga Xirinacs ens ha obsequiat amb un comentari al nostre (em permets que ho digui així, oi?) blog, en referència l'escrit sobre les deixalles abocades en diferents punts del terme de Rocaura que et feia l'altre dia.

Ella em recomana que em carregui de paciència, ja que algunes persones són molt brutes. Així mateix, suggereix posar senyals de perill de mort, amb la calavera i ossos creuats inclosos, en els llocs on es realitzen els abocaments.

Bé, ja sabem que la senyora Olga és una gran experta en ossos, tal com ho demostrà en el seu llibre "Los viajes de Horacio Andersen", però ella ha de saber que jo, per la meva feina d'enterramorts, em miro els ossos amb una certa basarda. En conseqüència, crec que optaré per sortir algunes nits amb un llençol al cap, per veure d'espantar els que llencen merda furtivament.

 

L'agutzil de Rocaura

domingo, 13 de septiembre de 2009

LA BROSSA: AL SEU LLOC

 

Em comenta el bon agutzil de Rocaura que està avorrit per les deixalles de tota mena que troba llençades pel terme: vehicles abandonats, estris i eines ja inservibles, llaunes i recipients, runes i materials diversos...

Sense treure-li la raó, li manifesto que Rocaura és un dels municipis de Catalunya que disposa d'una major conscienciació ciutadana al moment de classificar i abocar les deixalles domèstiques en els recipients que les autoritats han disposat a tal efecte: brossa inorgànica i orgànica, paper i cartró, envasos, vidres, piles... També li faig notar que al poble són moltes les persones que cada dia escombren la part del carrer que queda al davant de la façana de casa seva, i que difícilment es veu algú que llença objectes a la via pública. A més, li dic que Rocaura disposa d'un abocador controlat, amb capacitat per acollir allò que sobra a les cases.

En Pepet em respon que sí, que és cert que la gent col·labora molt al poble, però menys a la resta del terme municipal, ja que en massa llocs es poden trobar cotxes i electrodomèstics abandonats, runes de variada procedència i envasos de plàstic o metall.

Finalment he d'acceptar que en Pepet té una bona part de raó, sense que se m'acudeixi una solució al problema que em comenta.

Jo, -em diu en Pepet-, educaria els nens en l'amor a una terra que es de tots, per veure si entenen i fan entendre al seus pares que, més enllà de la casa d'un, la resta no és un abocador.

 

sábado, 12 de septiembre de 2009

L'AGUTZIL DE ROCAURA DIXIT

 

Al final del mes d'octubre de 2008, la nostra filla M Victòria, em posà en funcionament aquest blog.

A partir d'aleshores hi hem penjat algunes notícies relacionades amb la meva activitat literària: llibres editats, presentacions, conferències, premis aconseguits... i poca cosa més. Amb tot, sempre he cregut que podíem anar una mica més enllà de les notícies literàries, però la falta de temps i altres condicionants relacionats amb la mandra han determinat fins ara una activitat blocaire poc continuada.

Davant la meva incapacitat, he demanat ajut a un personatge conegut: en Pepet Albirat i Bonjan. Com la majoria ja sabeu, Pepet és un bon home que es guanya la vida amb la professió d'agutzil, una feina exercida de forma molt efectiva i dinàmica a Rocaura, un poble que també ens és familiar.

Al poble, l'agutzil de Rocaura és l'encarregat de pregonar totes les activitats que s'han de dur a terme, els bans de la municipalitat i totes les ofertes comercials que es posen a l'abast dels rocaurencs. També té cura dels diversos serveis públics i és el garant que al municipi tot funcioni com cal. Persona culta i franca com poques, l'agutzil és un home competent en un ampli ventall d'activitats, i mai no nega el seu ajut a qui li demana.

En el meu cas i potser abusant de la nostra amistat, li he demanat que, quan li sembli, faci arribar les seves particulars opinions al meu bloc, amb la intenció de donar-li una mica de vida a aquesta eina difusora què, altrament, quedava força coixa per part meva. I vet ací que el nostre benvolgut i eixerit agutzil ha volgut estrenar-se en una data tant significada com l'Onze de setembre, amb uns arguments que m'han fet pensar.

 

L'ONZE DE SETEMBRE

Com cada any des de ja en fa uns pocs, a la nostra Catalunya hem celebrat una Diada que té unes característiques força peculiars. En principi es tracta d'una data que hauríem de considerar malèfica, degut a que commemora aquell 11 de setembre de 1714 quan, les tropes formades per 40.000 soldats castellans fidels a Felip V, aconseguiren rendir els 5.500 homes pertanyents a diversos gremis que lluitaven pels drets de Catalunya. Tanmateix, és a partir d'aquella derrota que els catalans manifestem any rere any la nostra resistència a desaparèixer com a poble. I en això estem, malgrat tants i tants factors en contra.

Un any més, la Generalitat ha organitzat els actes centrals de la Diada i, una vegada més, les activitats han quedat deslluïdes per manifestacions i contra manifestacions paral·leles als actes oficials.

Si no fos molt demanar, caldria que l'Onze de Setembre fos un dia festiu i reivindicatiu, amb activitats que tinguessin Catalunya i les nostres característiques nacionals com a eix vertebrador. D'aquesta forma, deixaríem les protestes més o menys raonades per altres dies de l'any, amb la qual cosa la Diada lluiria d'allò més. I, evidentment, la Diada deixaria de tenir el sabor agredolç que ens té acostumats. Ho intentem?

 

Pepet, agutzil de Rocaura

lunes, 7 de septiembre de 2009

Presentació del llibre "Cròniques de morts, vius i delicats" a la Fatarella


Dissabte 5 de setembre, al Casal de la Fatarella es va presentar el darrer llibre d’en Josep Gironès “Cròniques de morts, vius i delicats”, en un acte presidit per l’alcaldessa Carme Pelejà i Anguera.

L’Alcaldessa obrí l’acte i recordà el seguit d’activitats culturals i literàries que tenen lloc al poble. Tot seguit, el regidor de Cultura, Josep M. Clua, passà la paraula a Josep Suñé Blanc, exalcalde de la Fatarella, líder de la Unió de pagesos i prohom destacat de la vila, qui fou l’encarregat de parlar del llibre.

Josep Suñé, inicialment, va descriure Josep Gironès “Garrit”, qualificant-lo de persona culta i dotada d’una gran imaginació que li val per a ser un escriptor prolífic, amb capacitat per reflectir la història, les tradicions, els costums i la gastronomia de la part del món que el va veure nàixer.

Del llibre “Cròniques de morts, vius i delicats” en valorà que hagués rebut el Premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, amb un tema que té la vida i la mort com a referents.

Josep Suñé destacà alguns capítols i determinades frases del llibre, i ressaltà la filosofia vitalista que en resulta.

Per acabar la seva precisa i acurada exposició, Suñé obsequià als presents amb unes enginyoses rimes dedicades a l’autor:

A la Fatarella i Rocaura

tenim un bon escriptor,

que com tot a n’esta vida

ha fet una evolució.

Ell nasqué a una casa humil,

paletes de professió,

però intuint crisi del totxo

va anar a la Diputació.

És un xicot ben plantat

i li agrada anar polit,

firma Josep Gironès

però per nosaltres és Garrit.

Ha escrit llibres de molts temes

sempre en llengua catalana

tots tenen algo especial

però cap com La cabana.

Està rebent força premis

i molts reconeixements

a veure quan et dediques

a fent un de naixements.

Que continuïn els èxits

i mantinguis la il·lusió

porta el nom del nostre poble

amb orgull i convicció,

dis que ets de la Fatarella

i triomfa com escriptor.

A continuació de l’aplaudiment a que en Josep Suñé es va fer mereixedor per la seva intervenció, Josep Gironès manifestà que la Fatarella era el seu referent literari i que, tant bon punt aconsegueix algun premi o si veu publicat algun llibre, immediatament ho comunica a la família i a les autoritats locals, per fer-los partícips de la seva joia.

També assegurà que escriure no és complicat i que en el cas de “Cròniques de morts, vius i delicats” havia escollit un tema considerat tabú per bona part de la societat, per tal de fer-lo evident i desdramatitzar-lo. Igualment assegurà que entre les 260 pàgines del llibre s’hi troben quaranta històries de les quals se’n pot treure alguns exemples per viure més feliços, això sí, sense donar l’esquena a la mort, ja que: “Només si pensem en la mort li trobarem sentit a la vida”.

Garrit també dedicà unes paraules al presentador, a qui qualifica de persona excepcional i carregada d’experiència, un personatge singular carregat d’una especial saviesa que la societat fatarellenca hauria de saber aprofitar.

Per acabar, va agrair a la Banca Internacional Banca Mora, d’Andorra, el patrocini del premi rebut; a la Cabana, la revista local, el seu esforç per fer visible la cultura; a l’Ajuntament de la Fatarella la seva dedicació al poble i el seu treball per conservar i difondre les tradicions locals, i tots els assistents la seva presència i escalf.

I la presentació s’acabà amb una degustació de coques del poble regades amb mistela, vi blanc i vi negre.

L’agutzil de Rocaura

lunes, 6 de abril de 2009

GRUP DE LECTURA A LA BIBLIOTECA DE VILA-SECA

El dia 26 de març de 2009, el Grup de Lectura de Vila-seca es posà en
marxa. Josep Gironès fou el primer autor convidat, qui explicà als
components del grup les circumstàncies que van concórrer en la
gestació de la novel·la històrica: La cabana.

martes, 18 de noviembre de 2008

En la gala de la XXXIa Nit Literària Andorrana, organitzadapel Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra, celebrada en el hotel RocBlanc de les Escaldes Engordany, es lliuraren premis per un valor total de80.500 euros corresponents a onze diferents disciplines literàries.

Josep Gironès varebre el premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions per l'obra Cròniquesde morts, vius i delicats.

El guardó li fou lliurat pel representantdel Banc Internacional Banca Mora.L'obra guanyadora s'editarà properament i serà presentada per la diada de SantJordi.