L'AGUTZIL DE ROCAURA DIXIT

 

Al final del mes d'octubre de 2008, la nostra filla M Victòria, em posà en funcionament aquest blog.

A partir d'aleshores hi hem penjat algunes notícies relacionades amb la meva activitat literària: llibres editats, presentacions, conferències, premis aconseguits... i poca cosa més. Amb tot, sempre he cregut que podíem anar una mica més enllà de les notícies literàries, però la falta de temps i altres condicionants relacionats amb la mandra han determinat fins ara una activitat blocaire poc continuada.

Davant la meva incapacitat, he demanat ajut a un personatge conegut: en Pepet Albirat i Bonjan. Com la majoria ja sabeu, Pepet és un bon home que es guanya la vida amb la professió d'agutzil, una feina exercida de forma molt efectiva i dinàmica a Rocaura, un poble que també ens és familiar.

Al poble, l'agutzil de Rocaura és l'encarregat de pregonar totes les activitats que s'han de dur a terme, els bans de la municipalitat i totes les ofertes comercials que es posen a l'abast dels rocaurencs. També té cura dels diversos serveis públics i és el garant que al municipi tot funcioni com cal. Persona culta i franca com poques, l'agutzil és un home competent en un ampli ventall d'activitats, i mai no nega el seu ajut a qui li demana.

En el meu cas i potser abusant de la nostra amistat, li he demanat que, quan li sembli, faci arribar les seves particulars opinions al meu bloc, amb la intenció de donar-li una mica de vida a aquesta eina difusora què, altrament, quedava força coixa per part meva. I vet ací que el nostre benvolgut i eixerit agutzil ha volgut estrenar-se en una data tant significada com l'Onze de setembre, amb uns arguments que m'han fet pensar.

 

L'ONZE DE SETEMBRE

Com cada any des de ja en fa uns pocs, a la nostra Catalunya hem celebrat una Diada que té unes característiques força peculiars. En principi es tracta d'una data que hauríem de considerar malèfica, degut a que commemora aquell 11 de setembre de 1714 quan, les tropes formades per 40.000 soldats castellans fidels a Felip V, aconseguiren rendir els 5.500 homes pertanyents a diversos gremis que lluitaven pels drets de Catalunya. Tanmateix, és a partir d'aquella derrota que els catalans manifestem any rere any la nostra resistència a desaparèixer com a poble. I en això estem, malgrat tants i tants factors en contra.

Un any més, la Generalitat ha organitzat els actes centrals de la Diada i, una vegada més, les activitats han quedat deslluïdes per manifestacions i contra manifestacions paral·leles als actes oficials.

Si no fos molt demanar, caldria que l'Onze de Setembre fos un dia festiu i reivindicatiu, amb activitats que tinguessin Catalunya i les nostres característiques nacionals com a eix vertebrador. D'aquesta forma, deixaríem les protestes més o menys raonades per altres dies de l'any, amb la qual cosa la Diada lluiria d'allò més. I, evidentment, la Diada deixaria de tenir el sabor agredolç que ens té acostumats. Ho intentem?

 

Pepet, agutzil de Rocaura