VIURE DEL PAISATGE

Fins els anys setanta del segle passat, la gent Fatarella havia de viure de la terra, d’uns conreus molt treballosos que just asseguraven la subsistència. A partir de la construcció de les centrals nuclears d’Ascó, la precària economia agrària es complementà amb forts ingressos econòmics, fruit del treball assalariat. Amb l’acabament de les nuclears i amb el desenvolupament de turisme rural, la Fatarella tenia la possibilitat de continuar vivint de la terra, a base de conreus selectius i el foment del turisme rural.
El turisme rural està basat en el paisatge, el clima i la gent, juntament amb el manteniment de les tradicions que ofereixen al visitant aspectes singulars. A tall d’exemple, els municipis d’Horta de Sant Joan i Arnes han sabut optar per aquest sistema de vida, mentre que a la Fatarella ara per ara veiem com la ferralla que s’escampa pel terme condiciona fortament l’opció turística.
La construcció de l’electroquímica de Flix i la seva existència fou possible gràcies a la ignorància de molts i la permissibilitat d’uns pocs, de la mateixa forma que la implantació de les nuclears tingué caire dictatorial; tanmateix, ha estat el sistema democràtic centralista el que ha impulsat la construcció de centrals eòliques en espais poc poblats, una operació que per a més taca ha rebut selectes col·laboracions.