A la Vall de Sant Francesc s’hi poden veure conjunts d’oliveres multicentenàries, amb troncs gruixuts i rames que han sobreviscut a temps meteorològics de tota mena.
En els que mostra la fotografia se n’hi poden veure alguns que tenen branques esclopades, fruit de les darreres nevades, quan la càrrega de neu dipositada a les rames significà un pes impossible de suportar.
A desgrat d’aquest inconvenient, els pagesos s’han armat de coratge i han esporgat les branques delmades, cosa que afavorirà una nova embranzida per l’arbre.
La mà de la pagesia farà possible la continuïtat dels conreus, però els pins que s’han trencat a les garrigues, si no es netegen aviat, no faran altra cosa que subministrar combustible pel proper estiu, amb el perill que això comporta.
I pins i olivers, marges i masos, cultius i erms, ja s’han posat sota la custòdia dels generadors eòlics. Si tornés mon iaio...
2 comentarios:
És evident que el paisatge canvia, sigui per mà de l'home o de la natura. El terratrèmol de Xile ha desplaçat l'eix de la Terra, diuen.
Però si visqués ton iaio, segurament que es distreuria mirant algun partit a la tele. I la llum de casa seva seria més potent que les bombetetes d'abans.
D'aquí els generadors eòlics que enlletgeixen el paisatge i generen també soroll. Ara, qui vulgui silenci no sé pas on haurà d'anar...
es nota la manca d'una mà humana que tracti amb tendresa i estima el nostre camp
Publicar un comentario