El gat que veieu a la fotografia d’avui és un dels tants que viuen a les cases de forma estable. Aquest, tal com és veu al seu pelatge, és una barreja de colors a base de blanc i atigrat, aquest darrer testimoni dels gats perses que els musulmans portaven amb ells en la seva conquesta de les nostres terres fa uns quants segles.
Els gats són més independents que els gossos, i sovint abandonen momentàniament les llars que els acullen. Als gossos els agrada estar a prop dels seus amos i no s’avenen amb els gats.
Fa uns dies vaig enterrar un gat un que havia mort atropellat per un vehicle a motor. L’animalet ja portava uns dies al carrer quan els serveis de neteja el van llençar en un jardí públic, on ja començava a flairar.
Abans, sobre tot als pobles, les persones enterraven els animals que trobaven morts, just perquè així evitaven males olors i malalties. Ara esperem que ho faci la municipalitat.
1 comentario:
Preciós i confortable exemplar de gat per tenir-lo a la falda i escalfar-te les mans les tardes d'hivern.
El nostre es deia Miscardito, però va viure en temps que teníem un pati qmb parets al carrer, perquè sortís de gresca quan li convenia.
Publicar un comentario