Ara se’ns despenja el nostre brillant govern amb la idea d’allargar l’edat de jubilació, progressivament, fins deixar-la als seixanta-set anys.
En el record de tothom estan les prejubilacions anticipades pactades entre el mateix govern, els sindicats i la patronal, unes mesures que han jubilat a càrrec de l’erari públic milers de treballadors de pocs més de cinquanta anys.
Altrament, fins fa quatre dies vivíem com si fóssim la primera economia europea, malgrat que subsistíem a base de les aportacions dels fons europeus, amb ingressos derivats del turisme i amb una economia especulativa basada essencialment en la construcció. I ara descobrim que som pobres!
De la nit al dia el govern ha deixat de fer de rei mag per passar a exercir de gran devorador dels recursos privats, amb un seguit de mesures que, com sempre, maltracten els treballadors assalariats.
He parlar de l’edat de jubilació amb paletes i pagesos, també amb jubilats com Joan Guivernau, que té més de noranta anys, i us podeu arribar a pensar que opina ell de les mesures del govern només en veure-li la cara. Per a riure, si no fos tot tan penós.
3 comentarios:
Des que som majors d'edat en política sabem que estem governats per ineptes, seguint la llei de Murphy o de qui sigui.
El que jo deia ahir: som titelles que cada vegada pesem menys perquè la butxaca es buida. Però no la dels polítics, ep.
M'és igual, mentre avancin les prejubilacions
És cert, Olga, que ens foten a pèl i a repèl. I, com diu en Tibau, pels treballadors s'allargarà el temps de treball, mentre que pels espavilats de torn, s’avançaran les prejubilacions.
Publicar un comentario