Ha entrat el vent de Gregal i, com de costum a l’hivern, ens porta freds intensos procedents del nord d’Europa i de la Sibèria.
El Gregal, a Catalunya és molt temut, ja que al llarg de la història ha provocat grans glaçades que han malmès els conreus.
Els dies 9, 10 i 11 de febrer de 1956, a les Terres de l’Ebre i a bona part de Catalunya les temperatures baixaren molts graus per sota del zero. El fred i la sequedat ambiental que portava el vent feien inviable qualsevol labor que es realitzés a l’exterior; amb tot, el mal pitjor no es va veure fins uns dies més tard, quan es constatà que molts conreus havien cremat pel fred.
La glaçada coneguda com "la de la Candelera" es recorda per la seva virulència, quan va cremar plantes i arbres fins l’extrem de provocar que moltes famílies haguessin d’abandonar l’àmbit rural per intentar evitar la misèria extrema.
En la fotografia que acompanya aquest text es pot veure un garrofer que mostra els estralls de la glaçada de 1956. Es veu l’arbre mutilat per la part que el fred va matar, per bé que sortosament va poder revifar fins situar-se tal com es pot veure.
4 comentarios:
Recordo la gran glaçada. És l'única vegada que he vist la basseta de davant de casa amb gel, que aquí només es fa a -5.
Ara bé, els troncs principals també els tallaven els carboners per fer el carbó d'alzina. Per això en queden tan pocs i sort dels rebrolls. Tot el bosc és ple de places carboneres.
De la gelada del 56 no me'n vull ni recordar. A casa, el fred ens va matar l'aviram, dos corders i el porc, mentre que al camp es van perdre la meitat de les olives i molts olivers.
Mesos després ens vam haver de dedicar a fer carboneres, a tallar fusta i a pelar pins per escorçar-los. Mon cosins, encara pitjor, van haver de marxar cap a Barcelona. Mals temps pels pobres!
La fotografia del garrofer em recorda que aquest arbre no suporta les llargues ni intenses glaçades. Per tant, sempre que en trobem algun al paisatge, vol dir que en aquest indret pràcticament no hi ha hagut glaçades des què hi va arrelar. Tanmateix, malgrat els avenços científics actuals, se'n sap ben poc d'on ve aquest arbre, doncs per alguns és originari de la Mediterrània, però d'altres hi veuen una expansió des de terres d'Aràbia. En tot cas, es tracta d'un arbre ben excepcional dins el món de la Botànica.
La fotografia del garrofer em recorda que aquest arbre no suporta les llargues ni intenses glaçades. Per tant, sempre que en trobem algun al paisatge, vol dir que en aquest indret pràcticament no hi ha hagut glaçades des què hi va arrelar. Tanmateix, malgrat els avenços científics actuals, se'n sap ben poc d'on ve aquest arbre, doncs per alguns és originari de la Mediterrània, però d'altres hi veuen una expansió des de terres d'Aràbia. En tot cas, es tracta d'un arbre ben excepcional dins el món de la Botànica.
Publicar un comentario