CADIRES BUIDES I BUTXAQUES PLENES

Cada vegada que per televisió apareixen imatges del Congreso de los Diputados, del Senado o del Parlament de Catalunya, en les quals es mostren molts seients buits, l'agutzil de Rocaura em truca per fer-me saber el seu desconsol per l'absentisme dels nostres representants polítics.

—Tants anys de lluitar per la democràcia, —em diu—, perquè ara, aquests galifardeus s'ho juguin tot al borinot.

Malauradament, aquesta mostra s'estén també a altres àmbits de representació estatal, nacional, provincial, comarcal i local; també es prou evident en espais de control públics i en altres del sector privat que compten amb representació del sector públic.

D'una banda es nota la falta de presència física, mal que el més remarcable és la manca d'atenció a la feina que hi ha encomanada. Només així s'entén que al Palau de la Música s'hagi produït el desgavell que ens toca com a tema de més actualitat, una corrupció protagonitzada per unes poques persones que només es va poder generar per la falta d'atenció als seus deures de moltes altres.

A la nostra societat es nota un ambient viciat, gairebé podrit, que arriba a molts espais socials, religiosos, econòmics i polítics. A hores d'ara, esperem que es produeixi algun esdeveniment que iniciï un procés de regeneració, malgrat que, com diu altre cop l'agutzil de Rocaura, sembla que el més calent és a l'aigüera.