LÍDERS, SÀTRAPAS I DICTADORS

De la forma que va la societat, qualsevol persona pot tenir accés a un càrrec de més o menys importància. Només se li demana, massa sovint, fidelitat als seus protectors, abans que solvència moral i personal.

Quan una persona té un càrrec comença a mostrar el seu autèntic tarannà; unes poques accentuen les seves virtuts, malgrat que la majoria posen en pràctica els seus pitjors defectes fins convertir-se en autèntics sàtrapas i dictadors.

A partir d'aquí és freqüent trobar-se directors de institucions, alcaldes, presidents i altres caps de colla que actuen al marge de la democràcia, com si el seu títol els garantís la patent corsària. No cal posar exemples, tots els tenim al cap.

A la Grècia antiga, quan el país no funcionava es nomenava un tirà, una persona que disposava de tota l'autoritat per posar-hi ordre i, quan ja tenia la feina feta, ell mateix es retirava per deixar pas a una nova etapa democràtica.

Ara per ara ja sabem que no és possible la figura del tirà, però aniria molt bé que apareguessin persones que tinguessin capacitat per regenerar la societat. Falta fa.