domingo, 2 de mayo de 2010

MONTSERRAT A MONTFERRI


La il·lusió del jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, de construir un santuari en un turó proper al poble animà la població a comprar el terreny i a posar-lo a disposició de l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador d'en Gaudí.
Les obres s’iniciaren l’any 1925, amb blocs fets a peu d'obra a base de morter de ciment pòrtland, sorra i carbonet procedent del ferrocarril, unes peces que resultaven resistents lleugeres i grisoses com les de Montserrat.
Malauradament, les obres es van interrompre l’any 1931 i part de l’edifici va caure l’any 1984 a causa del vent. Per sort, una nova empenta de la població, unida a la intuïció de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, la tècnica d’un equip d'arquitectes especialitzats en estructures i materials lleugers i l'assessorament de la Càtedra Gaudí van aconseguir a partir de l’any 1990 que l’obra arribés a fi de bé.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

El desig de les cúpules sempre és arribar al cel. També el desig de les pregàries. Tots nosaltres ens projectem enlaire, de Mont- a Mont-, la Terra ens ha fet així.

l'agutzil de Rocaura dijo...

Josep,
el dia que et vingui a veure, m'has de portar de visita a aquest lloc. A primera vista té els mateixos trets arquitectònics que els cellers de Gandesa i el Pinell de Brai.