El bon pagès Josep Maria Calbó es queixa de què els guardes forestal vigilin que algun pagès, al moment de llaurar, no malbarati algunes plantes que es consideren protegides, quan en contra, ningú atura la campanya d’extermini de les mates que protagonitzen grups organitzats.
Efectivament, si passegem pels boscos propers a Tarragona, arreu trobem les restes de matissa que deixen els grups de persones que es dediquen a muntar uns rams que sembla ser es destinen als difunts d’una determinada religió.
Pel malbaratament que es veu arreu del territori, sembla que els grups que arranen les matisses siguin nombrosos, alhora que bastant llecos, ja que deixen rastre de la seva poca traça per on passen. Fins quan?
1 comentario:
Abans, no sé si ara també, era cstum de pobles i ciutats nostres fer garlandes de mata. I catifes de flors per Corpus. Suposo que ara es deu haver substituït pel plàstic i les serradures pintades.
Ara bé, la vigilància curosa dels boscos és nul·la, ho veig a Mont-ral
Publicar un comentario