En les entrades dels dies 24 i 28 d’abril demanava la unió de tots els partits catalans en una sola llista, amb la intenció de formar un bloc sòlid que donés a entendre al centralisme espanyol que a Catalunya estem decididament per la feina.
Dies després, en l’edició de La Vanguardia del dia 18 de maig hi apareixia una proposta similar, en aquest cas proposada per seixanta personalitats de renom.
Si la idea prosperés, podríem veure al Parlament de Catalunya una llista que agrupés uns 132 escons; la mateixa que al Congreso obtindria uns 45 diputats i al Senado igualment una proporció similar. Aleshores, ja només fora qüestió d’utilitzar amb saviesa la força parlamentària que en resultés.
En qualsevol cas, aquesta proposta de unió hauria de posar la generositat i l’amor a Catalunya per sobre de moltes mesquineses.
Com deia la tia Salvadora: “Ja veurem si entre tots els draps podem confeccionar un gran llençol”, o si, com ara, cadascú es conforma amb lluir un pedaç que li deixa el cul ben a la vista.
1 comentario:
A veure si la teva bona idea s'escampa com taca d'oli (no m'agrada dir que fa forat, perquè mai se sap on pot ser, aquest forat). Això indica que vas pel bon camí, i l'aval dels savis de la tribu hauria de ser pres en consideració. Espero l'èxit de la proposta, que necessitarà temps per instal·lar-se a les ments més obtuses.
Publicar un comentario